Els mercats de l’àrea de Barcelona busquen relleu generacional per assegurar la seva supervivència

Davant d’aquest escenari, i amb l’objectiu de revitalitzar els mercats municipals, la DIBA ha posat en marxa una segona edició d’un programa de formació orientat a atraure persones interessades a treballar com a paradistes, amb especial atenció en els oficis de carnisseria, xarcuteria i peixateria. I amb un interès especial també en els joves, “capaços de pal·liar la manca de relleu”, en paraules de la diputada de Comerç de la Diputació de Barcelona, Olga Serra (ERC).

L’any passat es va experimentar amb una prova pilot que ha consolidat l’edició d’aquest any, que es desenvolupa en tres mercats del Vallès Occidental: Rubí, Ripollet i a Sant Cugat del Vallès. El gerent de Serveis de Comerç de la Diputació, Sergi Vilamala, remarca que el comerç, i molt especialment els mercats municipals, «pateix una manca de personal». Vilamala assenyala que els gremis de carnissers, xarcuters i peixaters parlen d’aquesta escassetat com una «urgència». De fet, així ho apunta Mònica León, carnissera que ja fa 14 anys que és al mercat municipal de Rubí: «Aquests cursos poden ser el salvavides d’aquests professionals, que hem de preservar entre tots», apunta.

El director del projecte, Xavier Blanca, explica que els alumnes han participat des del primer moment al mercat i han conegut la gestió d’espais comuns, neveres i la interlocució amb altres paradistes. “Una experiència directa” que és “un fet diferencial”, rubrica Blanca.

El programa inclou mòduls pràctics: a més de les classes teòriques, les persones inscrites fan pràctiques reals en llocs de mercats. Alguns mòduls s’han rotat entre els mercats implicats perquè els participants rebin formació variada. Per exemple, els alumnes de Rubí i Ripollet han passat per Sant Cugat per formar-se en peixateria. I els de Sant Cugat s’han desplaçat a Rubí per mòduls de carnisseria, avicultura i xarcuteria. De tots els oficis, la peixateria és el que presenta més necessitat de relleu: «Hi ha molta oferta i pocs professionals que dominin l’ofici», apunta la Blanca.

El projecte formatiu busca preparar persones joves i oferir una sortida professional a qui, tinguin l’edat que tinguin, vulguin reinventar-se dins del sector. Vilamala afegeix que entre els inscrits hi ha gent de mitjana edat que busca noves oportunitats, tant en mercats físics com, eventualment, emprenent amb una parada disponible.

Mercats en transformació

Els responsables han detectat que la mitjana d’edat dels participants del curs se situa entre els 33 i els 40 anys en alguns municipis com Rubí, Sant Cugat i Ripollet. També s’ha observat una majoria clara de dones entre els inscrits, així com una proporció important de persones d’origen llatinoamericà interessades en aquests oficis.

A més del relleu generacional, els experts coincideixen que el futur dels mercats municipals passa per adaptar-se a noves realitats: canvis en els hàbits de compra, horaris més flexibles i una major presència d’eines digitals. Alguns mercats ja estan experimentant amb nous models: comandes per telèfon o a través d’aplicacions mòbils, recollida de productes en taquilles refrigerades amb codis QR o fins i tot la venda en línia conjunta de diversos paradistes.

Notícies relacionades

La fórmula de la Coca-Cola de Josep Cuní

“Pugem als vaixells i preguntem què necessiten”: Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners a Barcelona

Malgrat les xifres preocupants –una de cada tres parades buides a la província, cosa que equival a més de 1.100 establiments tancats–, el sector no dona per perduda la seva capacitat de recuperació. En paral·lel a la formació de nous professionals, alguns Ajuntaments estan replantejant la gestió i l’ús dels mercats, apostant per espais mixtos que combinin comerç de proximitat, restauració o activitats culturals per atraure nous públics.

La iniciativa pretén sembrar les bases d’un relleu que garanteixi la continuïtat d’uns espais que, més enllà de la seva funció comercial, continuen sent un punt de trobada quotidiana i un símbol d’identitat local. «No es tracta només d’ocupar les parades buides, sinó de donar-los un nou sentit. Si aconseguim que els mercats tornin a ser llocs vius i útils per a la comunitat, estarem salvant molt més que un model comercial», conclou Vilamala.