"Per fi veiem que això va de debò"

El seu sogre va morir per la inhalació d’amiant a l’antiga fàbrica Uralita de Cerdanyola, amb no gaire més de 60 anys, recorda María Luisa García. Avui celebra que la seva ciutat, Badia del Vallès, hagi començat finalment el procés per contractar empreses que s’encarreguin d’unes obres faraòniques destinades a eliminar aquest material tòxic del seu entorn urbà.

Badia comença a entreveure la llum al final d’un túnel que semblava interminable. A mitjans de setembre es va obrir la licitació per seleccionar les companyies encarregades de retirar l’amiant dels blocs d’habitatges: un material instal·lat sense objeccions als anys 70 i que, avui, simbolitza tant el risc com el deute històric amb una ciutat obrera construïda molt de pressa.

La notícia ha sigut rebuda amb una barreja d’esperança i prudència. L’associació de veïns, encapçalada pel seu president, Juan José Díaz, celebra que per fi es faci un pas ferm en una demanda que acumula dècades de retards. "És una bona notícia, sens dubte. Però no podem abaixar la guàrdia", adverteix. Per això, l’entitat demana que s’estableixi una comissió de seguiment amb participació veïnal que garanteixi transparència en cada fase del procés, des de la contractació fins a l’execució final. "La gent de Badia hem patit massa perquè ara ens quedem al marge de la presa de decisions", assenyala.

El camí, però, encara està lluny de ser senzill. Per poder adjudicar els treballs, l’Ajuntament necessita comptar amb els permisos firmats de cada comunitat de veïns. En total són 127 comunitats, però ara mateix únicament s’han presentat tres autoritzacions completes. La majoria dels blocs són gestionats per un total de dos administradors de finques, la qual cosa ha endarrerit la tramitació i deixa clar que el gruix del treball burocràtic encara està pendent de fer.

Promeses ajornades

Notícies relacionades

L’Hospital Vall d’Hebron ultima la compra d’una masia

La platja de gossos de BCN, vulnerable a pluges intenses

Aquest embús no sorprèn veterans com Fernando López, veí de l’avinguda de Burgos des de 1976. "Ens han dit tantes vegades que ja començava que costa de creure-ho", apunta. El seu relat té la cadència de qui ha vist com les promeses s’ajornaven un any rere l’altre. "Al principi no ens imaginàvem els riscos, però després vam començar a veure veïns malalts, alguns de morts, i això ja no s’oblida", explica. Amb tot, admet que aquesta vegada sent una espurna diferent: "Tant de bo que sigui la bona. La ciutat ho mereix". Més optimistes es mostren Trinidad Alba i Antonio Esteo, que també viuen en un dels blocs afectats. "Per a la població és molt important que ens treguin l’amiant: dona tranquil·litat", diu ella.

L’Ajuntament assegura que les primeres intervencions arribaran ben aviat. Mentrestant, la majoria dels veïns aquesta vegada s’estimen més mirar cap endavant. Tal com repeteix la María Luisa amb un somriure que és una barreja d’alleujament i prudència: "Per fi veiem que això va de debò".