Estopa il·lumina la Mercè amb el seu piromusical de rumba i heavy metal

Allà van estar ells, amb la família, disfrutant de l’espectacle pirotècnic i els rajos de la feliçment restaurada Font Màgica, amb el Palau Nacional de Montjuïc de fons. Les seves paraules introductòries van ser breus i es van limitar a expressar la seva "molta il·lusió" davant una missió tan elevada. Per començar, van escollir una cançó d’Extremoduro, no de les més canyeres, sinó aquella espècie de balada desolada anomenada Si te vas…: "Me quedo en esta calle sin salida / que este bar está cansado ya de despedidas". Les cançons de Robe Iniesta van ser de les primeres que el David i el Jose van tocar amb les seves guitarres en bolos com el del seu institut, molt abans d’Estopa. D’Extremoduro van agafar ells, en part, han confessat alguna vegada, aquestes acceleracions sobtades tan distingibles.

Amb la cita a Bohemian rhapsody, de Queen, canvi de terç, fent lliscar el lirisme vocal de Freddie Mercury i les pujades corals rococós, camí dels Beatles i els Eagles. El guió semblava més aviat recollit quan The trooper, d’Iron Maiden, va suposar un cop de puny sobre la taula i va iniciar un aquelarre metaler amb llamps, trons i coets a discreció, encapçalat per aquesta dinàmica de guitarres, baix i bateria que Estopa va incorporar com a tancament de la seva cançó Tan dulce (al seu últim àlbum Estopía). Més descàrregues rockeres: AC/DC, per partida doble, amb Thunderstruck i Back in black. Aquest cor metaler del David i el Jose, també obert al grunge de Smells like teen spirit, de Nirvana, que aquí no estem per a tribus urbanes. Faltaven dones, i allà hi va haver dues figures plorades, Janis Joplin, amb tot el seu esquinç vocal, i el pessic sixties d’Amy Winehouse.

Hi va faltar Aute, però no Sabina

Estopa sempre ha sigut un artefacte, per dir-ho així, fet de diverses tradicions musicals, i entre aquestes hi ha tant els cantautors com l’herència rumbera. Era evident que Albert Pla hi havia de ser, i hi va ser a través d’El quarto dels trastos, una cançó que va ser la primera en català que va gravar Estopa, per al disc de La Marató del 2008. Hi va faltar Aute, una de les seves primeres influències, però sí que hi van ser Sabina (Y sin embargo) i l’indispensable Serrat (Mediterráneo).

El bloc central de la tria el va dominar una festa rumbera a través dels seus fetitxes de sempre. Rumba de la branca taleguera i rumba catalana: Los Chichos (Quiero ser libre), Los Amaya (Ve-te) i el gran cap Peret (El muerto vivo), a qui es va sumar la remenada que Los Manolos van donar a l’havanera El meu avi, últimament objecte de rares polèmiques.

Orgull del Baix Llobregat

La primícia de la vetllada era una altra rumba, Camila, aquesta d’estrena i amb empelts sònics de la música urbana. Una composició que The Tyets van esbossar quatre anys enrere, pensant en Estopa, i que el David i el Jose han acabat. Parla d’una noia amb un do per entabanar qui es posi a prop i que "sempre anava boja", canta el David. "Camila, tia, ets la rehòstia, em lies a qualsevol hora", afegeix, i el sentim adreçant-se al seu germà amb el mític crit motivador: "¡Dale, Jose!".

Notícies relacionades

Exhibició de castells de gamma extra a Sant Jaume

El primer enginyer gitano a la Mina

Va sonar una altra peça en català Estiu, del grup valencià Zoo, que ells fàcilment podrien fer-se seva per aquest missatge que barreja disconformitat sociopolítica i gana existencial: "Jo tinc set de vida, no de fama". I allà hi va haver aquest himne modern (i controvertit) del Baix Llobregat que és Que pasa nen (així escrit), del seu paisà Alizzz.

Van ser 29 cançons en total, i les cinc últimes van ser d’Estopa. Van triar Me falta el aliento i la balada Ya no me acuerdo, aquest sempre en la veu del Jose, seguides de El del medio de Los Chichos, Por la raja de tu falda i, per tancar, Como Camarón, com si fos un dels seus concerts. Camarón ja havia sonat abans, amb un fragment dels tangos de Como el agua, i l’evocació de la seva figura ens va parlar de les arrels d’Estopa, mentre detonaven les traques finals de pirotècnia sobre un mar de mòbils en alt, attrezzo humà en el tancament de la Mercè.