Balanç municipal
Els nous lloguers costarien 157 euros més sense límits de preu
L’Ajuntament defensa que la regulació ha "estabilitzat les rendes" i la ciutat ha frenat la inversió de fons voltor, que van comprar 149 edificis complets el 2025 davant 217 el 2024.
L’objectiu de les polítiques de contenció era estabilitzar i frenar els preus
«La demanda especulativa sembla que va a la baixa», afirma Joan Ramon Riera
¿Què hauria passat amb els lloguers a Barcelona ciutat de no haver-se aprovat una regulació que limita el preu dels lloguers a les zones tensionades de Catalunya? Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), conforme amb la tendència de l’última dècada, els contractes de lloguer firmats a finals del 2025 arribarien a una mitjana de 1.318 euros mensuals, davant els 1.161 euros reals registrats en l’últim informe de l’Incasòl. S’afirma que la limitació de les rendes i de les seves actualitzacions han permès "estabilitzar" el cost dels nous lloguers en una ciutat que ara fa retrocedir els fons especuladors: el 2024 es va comptabilitzar la venda de 217 edificis verticals amb l’obligatori dret de tanteig i retracte per part del consistori, davant els 149 de l’any 2025.
L’observatori, que integren l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat i la Diputació, ha radiografiat l’evolució del parc de lloguer i els seus preus a la capital catalana, per veure l’efecte de l’entrada en vigor de l’esmentada regulació del març del 2024. De nou, els resultats, més enllà de les xifres en si mateixes, ofereixen diferents interpretacions en funció de com s’avaluïn. Per exemple, l’informe de seguiment semestral de la Zona de Mercat Residencial Tensionat (ZMRT) de Barcelona conclou que després de l’entrada en vigor de la limitació, transcorreguts un any i nou mesos, els lloguers firmats van passar a costar 32 euros mensuals menys, ja que en el primer trimestre del 2024 el contracte mitjà va ser de 1.193 euros. Un 2,7% menys.
No obstant, amb les mateixes dades oficials de fiances de l’Incasòl, l’informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va calcular recentment que en un any, el metre quadrat s’havia encarit un 7,4%. Els contractes costen menys, però les superfícies mitjanes llogades són també menors, per l’entrada en escena de molts minipisos per atendre la creixent demanda de llars unipersonals (gairebé una tercera part a la ciutat) o dels que es resignen a viure en menys espai. La patronal també va remarcar una caiguda del 4,3% en la contractació en un any, amb aquestes mateixes últimes dades del quart trimestre del 2025.
El parc d’arrendament
En canvi, l’organisme manté que des de l’aplicació de la contenció de preus ha incrementat "moderadament" el parc de lloguer a 1.374 llars més, sense poder especificar quants són producte de noves promocions de lloguer social. Segons les dades municipals, la ciutat sumaria ara més de 235.000 habitatges arrendats. Segons dades de l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, representarien entorn del 40% de domicilis, tot i que el Cens de Població calculava que eren un 31% l’any 2021.
L’evolució dels preus, que feia més d’una dècada que era a l’alça (amb un augment acumulat del 70%), però venia desbocada en els últims anys, convida l’O-HB a estimar què hauria passat amb els preus si no s’haguessin limitat. Segons els seus càlculs, si es manté la tendència des del 2014, Barcelona hauria tancat el 2025 amb contractes d’una mitjana de 1.318 euros mensuals que suposarien un 13,6% més que la dada real. Fins i tot apunten que en cas d’haver continuat l’accelerada iniciat el 2022, les rendes arribarien ja fins als 1.429 euros. El comissionat municipal d’Habitatge, Joan Ramon Riera, remarca que l’objectiu de les polítiques de contenció de preu no era reduir els lloguers sinó "estabilitzar-los" o "frenar-los", i considera que s’ha complert l’objectiu.
Lloguer de temporada
Un altre element disseccionat són els lloguers de temporada, que proliferaven com a reacció als límits de preu del lloguer de llarga durada. El codirector de l’observatori, Carles Donat, destaca que el seu descens en l’últim trimestre de l’any passat (1.282 contractes) es va produir a les portes de l’aprovació del control de rendes també en aquest segment, el desembre passat, cosa que hauria portat molts propietaris a desistir d’aquesta via. Tot i que les pròximes dades del primer trimestre del 2026 en donaran més pistes. De moment, algunes conclusions són meres "hipòtesis", admet.
Podria apreciar-se que en aquest trimestre un de cada vuit contractes va ser temporal (per mesos), però la rotació més elevada fa difícil fer-ne una comparació real. Les xifres generals de contractes (ja publicades) es consideren "estables", malgrat les crítiques del sector, que observen una contínua disminució. L’expert apunta que la reducció des del 2022 està influïda per la modificació de la LAU que va ampliar els contractes de 3 a 5 anys (o 7 en cas de propietaris jurídics). Com més llargs, es produeix menys rotació d’inquilins i per tant un menor volum de firmes, apunta Donat. Des del 2024 s’ha frenat, afegeix.
Un altre aspecte en què incideix l’informe de l’OSH-B és que la regulació hauria "reduït la diferència entre els ingressos mitjans de les llars i el preu mitjà del lloguer". Així doncs, estableix que del 2000 al 2023 els ingressos van créixer un 87,7%, mentre que els lloguers ho van fer en un 178,3%, amb uns 90 punts de diferència. En canvi, aquesta distància s’ha reduït l’últim any fins a 70,4 punts.
Per tot això, Riera manté que Barcelona "va per bon camí", i veu en la compra residencial, com a contraposició a la d’inversió, un element encoratjador. La venda d’edificis verticals, habitualment adquirits per grans fons, se’n considera un indici. L’any 2021 se’n van registrar 202; el 2022 en van ser 167; el 2023, 212; el 2024 van arribar fins als 217; mentre que l’any passat es van reduir a 149.
Notícies relacionades"La demanda especulativa sembla que va a la baixa en bona mesura per la regulació", assenyala. Els que adquirien blocs per fer allotjament temporal o colivings estan desistint, a l’haver un límit a aquests preus (tret de lloguer purament vacacional o d’oci). Prefereixen "fer-ho en altres ciutats".
El comissionat creu que les dades de l’Incasòl són les més fiables, davant els portals immobiliaris "amb un model de negoci que s’ha vist afectat". Defensa que no hi ha menys pisos de lloguer, sinó que només un 26% arriben ara a anunciar-se en plataformes online, davant els acords per boca-orella que es porten a terme per mitjà de petites agències. I amb una rotació frenada perquè el propietari prefereix mantenir els seus inquilins que canviar, ja que no pot apujar els preus.
