Dues generacions del pop encenen l’eufòrica nit de Bogatell

Nit de vius contrastos generacionals, la d’ahir a la platja del Bogatell, amb quitxalles adscrites a les barras warras de Muskha i d’uns trenta anys interpel·lades per la tragicomèdia existencial de Rigoberta Bandini, totes elles unides sota el signe del pop. I amb Lia Kali accentuant el factor més urbà i convuls, ja entrada la matinada, per completar l’oferta de l’escenari Mediterràniament programat per Damm.

Al seu últim àlbum Nova bossa Irma Farelo, Mushka, amplia el cànon filoreguetoner als gèneres llatins tradicionals, tendència molt d’aquest temps, i que trenca alguns prejudicis entorn del suposat presentisme de la música actual. Superant al seu torn els formats espartans de l’escena urbana, va comptar amb una àmplia banda que va donar joc en aquestes incursions a la salsa (Mimenina) la batxata (Mamipuladora) o en la molt encertada 1 cúmbia amb el Guillem que va cantar, com en el disc, amb Guillem Gisbert, de Manel, tots dos embolicats en un vibrant cabdell d’instruments com l’acordió, el saxo i la trompeta.

A la peça titular, Nova bossa, Mushka va acudir al gènere carioca, amb la indispensable guitarra de cordes de niló, per deixar anar les seves meditacions melancòliques. Té 21 anys, però ja sospira al mirar enrere, cultivant la rima audaç: "La vida era més easy / cantava al meu cap i xulejava amb la bici". En l’altre extrem, la dansa electrònica de No m’estima +que va compartir amb Julieta. Van sortir també Maria Jaume, a No hi haurà manera i la germana petita, Greta Farelo, a Señal de respeto (però no Alba, Bad Gyal, absent en SexeSexy). A més de ser la Mercè, era un concert important perquè el temps de Nova bossa s’acaba i el 2025 s’aturarà. "Aquest és un dels últims concerts que faig", va anunciar..

Notícies relacionades

"Ronei Kolesny: BCN té una posició estratègica a Europa"

La carrera Jean Bouin ocupa els carrers de BCN

El relleu de públics al Bogatell va ser ben perceptible, amb la retirada de la criaturada, suplerta per unes simpatitzants més adultes de Rigoberta Bandini, que van ocupar les primeres files. Paula Ribó va oferir el xou que ja va presentat al juny al Palau Sant Jordi, amb tota la seva teatralitat, les seves paròdies del concurs televisiu i la seva recreació de la d’uns trenta anys a punt de l’atac de nervis. "Soc una dona amb moltes pors, quin desastre", va cantar a Jajaja proa del temari de Jesucrista Superstar amb el seu pop de joguina, amb picades d’ullet ie-ie i al món dels cantautors.

Generacional, com Mushka, però en una altra franja d’edat, i traient partit de troballes ironicocostumistes com Simpática pero problemática i Busco un centro de gravedad permanente. A més dels clàssics, com In Spain we call it soledad i la gairebé eurovisiva Ay mamá de quan semblava que Rigoberta Bandini era una efímera criatura del teatre del pop.