L’ampliació del parc natural de Sant Llorenç propiciarà un corredor ecològic fins a Montserrat

El salt que suposa un 37% més de superfície protegida i que reforçarà el parc davant la pressió urbanística. Permetrà cosir el territori amb un corredor ecològic de llarg abast: unirà, a través de la serra de Collcardús, dos referents naturals de Catalunya com són Sant Llorenç i Montserrat.

La directora del parc, Sònia Llobet, en declaracions a aquest diari, afirma que «l’ampliació del parc natural sempre beneficia». «Garanteix la preservació de la natura i evita que en un futur s’implantin activitats que no tenen res a veure amb la conservació», argumenta. Llobet recorda que la reglamentació serà clara i comuna per als set municipis afectats, cosa que assegura un marc d’«actuació estable».

El projecte compta amb el suport de la majoria d’ajuntaments implicats –Terrassa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet–. En canvi, Rellinars s’ha desmarcat. Tot i que la Diputació de Barcelona, titular del parc, va incloure el seu terme municipal des de l’inici, el 2019, per donar coherència territorial a l’ampliació, el consistori no ha acceptat la proposta a causa de les discrepàncies sorgides amb les propietats forestals del municipi.

En el dia d’avui no es preveu que aquest municipi entri en la proposta definitiva que s’elevarà a la Generalitat de Catalunya, que haurà de validar els estudis previs i aprovar mitjançant decret la incorporació dels nous terrenys. El calendari per fer efectiva l’ampliació, admet la mateixa direcció del parc, podria allargar-se més de dos anys.

Des de la Diputació de Barcelona remarquen que «la proposta està tècnicament madura i busca respondre a una demanda històrica del territori», tot i que admeten que el procés administratiu dependrà en última instància del Govern. Per la seva banda, la Generalitat prefereix no fer valoracions fins a rebre formalment la proposta.

El president de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació, Xesco Gomar, estima el pressupost necessari en 185.000 euros i adverteix que l’ampliació exigirà més recursos humans i econòmics que s’hauran d’acordar amb la Generalitat i els municipis.

¿Què diuen els municipis afectats?

Matadepera és un municipi clau del parc, ja que acull el seu cim més alt, la Mola, i gran part del seu terme és dins de l’espai protegit. El seu alcalde, Guillem Montagut, recolza l’ampliació, però reclama una gestió més pròxima: «Sempre hem demanat que se’ns escolti activament. La Diputació de vegades té un esperit sobreproteccionista i els ajuntaments volem incidir des del territori en aspectes com la xarxa de camins contra incendis o la recuperació del mosaic agroforestal».

Montagut recorda que a la zona ja es desenvolupaven activitats agroganaderes –ovelles, porcs, mules– que ajudaven a mantenir obert el paisatge i reduir el risc d’incendis. «Aquest mosaic agroforestal és el que hem de recuperar. Si l’ampliació serveix per reforçar aquesta gestió, serà positiva per a tothom», afegeix.

L’alcalde d’Olesa de Montserrat, Marc Serradó, també celebra el projecte: «Vam rebre amb bons ulls l’ampliació perquè tenim un peu al Vallès i sabem que el parc suporta una gran pressió ciutadana. És lògic, perquè actua com a pulmó verd enmig del territori, i més ara amb la B-40 encara més a prop». Veu «positiva» la iniciativa de la Diputació «perquè un parc natural no és un espai verge ni intocable, sinó un territori on l’activitat econòmica i humana conviu i es retroalimenta amb les polítiques de conservació».

Un corredor ecològic cap a Montserrat

Serradó remarca, a més, la importància del corredor verd cap a Montserrat: «Establir corredors biològics és fonamental per a la infraestructura verda del país». Els tècnics veuen amb molt «bons ulls» la proposta, ja que permetrà el moviment natural de fauna i flora entre tots dos parcs.

La connexió, insisteixen els experts, a més de ser una qüestió de biodiversitat, també és un mecanisme de resiliència davant el canvi climàtic, ja que amplia els hàbitats disponibles i redueix la vulnerabilitat de les espècies. Serradó coincideix: «L’eix natural que formen Montserrat, Sant Llorenç i el Montseny és una de les línies verdes més importants de Catalunya. Crear sinergies entre ells a nivell territorial, biològic, turístic i de conservació és clau per garantir un paisatge en mosaic, sostenible i resilient».

Notícies relacionades

Marta Salicrú: "Necessitem canviar l’hàbit de passar al castellà"

La meitat dels empleats dels bars de BCN no parlen català

En termes de conservació, el projecte destaca la necessitat de protegir espècies clau com l’àguila cuabarrada, que campia a la zona entre Vacarisses i Viladecavalls, o la presència de rapinyaires com l’àguila calçada i la marquen al nord de Terrassa.

Per a la directora del parc, la clau és en el blindatge territorial: «Amb l’ampliació garantim que no es produeixin urbanitzacions ni activitats que xoquin amb la preservació de la natura. Tot el que afavoreixi els corredors ecològics és positiu».