Una ofrena amorosa al Pescaílla

B astant esmentat, a càrrec, sobretot, dels orígens de la rumba catalana, però amb una obra que reposa avui en els llimbs profunds de l’estríming, Antonio González (1925-99) es mereixia un recordatori formal del seu centenari, fet amb cor i coneixement, com el que ahir li va brindar la Mercè a l’avinguda de la Catedral. Un recorregut pels seus múltiples registres, el rumber, el tropical i el flamenc, i la barreja de tot això, amb un toc de jazz, que va retre homenatge a aquest il·lustre gitano català, que va revolucionar la Barcelona nocturna d’una altra era obrint camí al que avui dia coneixem com a mestissatge.

Una vintena de músics (i bailaores) implicats, amb direcció artística de l’activista flamenc Cándido Álvarez i arranjaments de Manolo González Patata (nebot del Pescaílla), Xavier Batllés i Pau Vidal, van evocar un cantant i guitarrista que les cròniques pinten com una fera dels escenaris. "Potser el més desconegut de tota la meva família i, sens dubte, el músic de casa meva", d’aquesta manera el va presentar Lolita, que va prendre la paraula, a tall de benvinguda de la nit (sense arribar a cantar), acompanyada de la seva germana Antonia (filla de la primera dona del seu pare, Dolores Amaya).

El medley instrumental a càrrec d’alguns clàssics als quals Antonio González va donar un dia una nova vida (d’El manisero a aquell Strangers in the night convertit en Dos extraños i Chica de Ipanema) va donar pas al flamenc amb el cante de Juan i de Ricardo Manzano, i d’aquí ens en vam anar a una lliçó de "com va començar la rumba", amb Yumitus del Pichón empunyant un vigorós Levántate i convidant-nos a degustar l’arròs amb bacallà de la famosa Sarandonga (que va sonar dues vegades).

Festa de família

Joc de veus amb poder, amb Miguel Fernández Armau i Lolo González Escudé, al cim d’ones realçades pels metalls, aquí amb frondosos frecs de jazz llatí, i un devastador assalt a El incomprendido.

El concert també va ser una festa de família, que va conduir a la dansa dels més petits hereus de la saga, sense inhibicions, i a una Antonia González que va sortir breument a l’escenari per Muchacho barrigón. Peça aquesta del veneçolà Ray Pérez, que va evocar els temps en què el Pescaílla i Lola Flores eren una de les més atòmiques parelles de l’espectacle.

Notícies relacionades

55.000 llars de l’Hospitalet pagaran el tribut de l’AMB

La tarda que el Pep va fer callar el doctor Cugat

Festes de la Mercè

Avinguda de la Catedral 24 / 9 / 2025