La Casa Batlló restaura la tercera planta per a actes

Després de quatre anys d’obres (o, més ben dit, després d’una laboriosa tasca d’arqueologia domèstica), la Casa Batlló acaba de recuperar tota la seva tercera planta. Són dos pisos que sumen 440 metres quadrats. Amb una inversió de quatre milions d’euros, l’equip d’arquitectes dirigit per Xavier Villanueva ha posat marxa enrere les manetes del rellotge i a poc a poc ha anat retirant dècades de capes de pintura i modificacions (els anys 70, els 50, els 30...) fins a trobar-se cara a cara amb una imatge bastant aproximada del que va ser aquesta finca el 1906, tal com la va entregar Antoni Gaudí. Però potser el més noticiable no és quant ni com, sinó el perquè. Aquest nou espai de la Casa Batlló no formarà part de la visita a la qual s’accedeix amb la compra d’una entrada, sinó que serà un espai llogable per hores, per habitacions, per dies complets, per a una celebració familiar, per a una sessió fotogràfica, per tancar un tracte en un (perdó per l’expressió) marc incomparable i, ja el súmmum, fins i tot per passar la nit i esmorzar en pijama amb vista des dels balcons ossis del número 43 del passeig de Gràcia.

Des del 1906, quan Gaudí va finalitzar la metamorfosi de l’edifici prèviament existent en aquesta adreça postal, la Casa Batlló ha tingut moltes vides. A la quarta planta, just a sobre del pis acabat de restaurar, hi havia un laboratori d’anàlisis clíniques i, a la porta del costat, un doctor que passava consulta. Per sota hi havia oficines. Va ser durant anys la seu corporativa de Seguros Iberia. Però aquest pis, el tercer, mai va deixar de ser un habitatge. Ho va ser fins al 2019, quan va morir l’última descendent de la saga Batlló. La pandèmia va posposar qualsevol pla dos anys. Des del 2022, no obstant, es va poder afrontar per fi el projecte de recuperació i recreació d’aquest viatge al 1906. Hi ha una cuina, un saló de te, un menjador, una biblioteca, lavabos, una barra de còctels, un dormitori... No és que cadascun dels 10 espais reservables estigui tal com era en els seus orígens, però l’arqueologia feta ha permès recuperar en gran part l’esperit del que un dia va ser. Gaudí, recorda Villanueva, és capaç de sorprendre fins i tot 100 anys després de la seva mort perquè quan s’intervé en la restauració de les seves obres es descobreixen solucions arquitectòniques i artesanals inèdites. Així va ser fa un any quan es va rehabilitar íntegrament la façana posterior de la Casa Batlló, que va permetre meravellar-se amb el sistema de reg de les plantes dels balcons, i aquesta vegada, per posar-ne un exemple, en aparença menor, els restauradors han identificat una maneta amb formes vegetals que s’adapta com un guant a la forma de la mà o, també, uns jocs de ganxos als sostres que tenien com a funció poder penjar quadres, tapissos o cortines sense maltractar la delicada pell de les parets.

Notícies relacionades

"Els veïns no s’ho han cregut"

La recollida d’escombraries porta a porta ja arriba a dos milions de catalans

Terres i sostres

El mobiliari que decora el pis no és l’original, entre altres raons perquè Gaudí, a diferència del que sí que va fer a la Casa Milà, va entregar la finca despullada per dins. Els terres són rèpliques fidedignes dels originals i les pintures dels sostres i parets són una mena de resurreccions de com lluïa fa més de 100 anys aquell lloc. El mobiliari i els llums són un treball de la dissenyadora italiana Paola Navone que no pretén confondre, ja que la seva modernitat és evident, sense que per això no deixin de recordar, valgui la redundància, el modernisme.