La Font Màgica de Montjuïc reobre amb nous controls i llums led

Es feia difícil, cap al migdia, avançar per l’avinguda de Maria Cristina sense acabar apareixent de retruc en la foto d’alguna de les persones que passejaven pel carrer que acollirà aquests dies el principal escenari de les festes de la Mercè. I és que l’estampa de l’emblemàtica entrada a la muntanya de Montjuïc d’ahir ha sigut cara de veure els últims anys: totes les fonts de l’avinguda, inclosa la Font Màgica, estaven en funcionament.

A causa de la sequera, la imatge s’ha produït aquests últims tres anys en comptades ocasions i sempre a tall de prova o de treballs de manteniment. El d’ahir, això sí, va ser l’últim assaig general abans de la reestrena oficial de l’obra de Carles Buïgas avui a partir de les onze del matí, en ocasió del dia gran de la festa major de la capital catalana.

Des d’aquell moment, i fins que una altra cosa ho impedeixi, de la Font Màgica ja no deixarà de brotar aigua i s’engalanarà per primera vegada diumenge vinent, per al Piromusical de la Mercè. La font presentarà noves coreografies i serà una de les protagonistes de l’espectacle en què Estopa estarà a càrrec de la selecció musical. Serà el tret de sortida definitiu per a la tornada dels espectacles diaris, de dijous a diumenge, de llum i música de l’històrica font.

Aquest hiat en la seva història, no obstant, ha servit perquè l’Ajuntament de Barcelona hagi actualitzat alguns elements d’un dels principals atractius de l’Exposició Internacional del 1929. Així ho va explicar des de les entranyes de la ja gairebé centenària construcció el director d’operacions de l’empresa municipal Barcelona Cicle de l’Aigua (Bcasa), Gustavo Ramon.

En concret, Ramon va detallar dos projectes a gran escala que han portat a terme aquests anys d’aturada. La primera és la renovació de tot el sistema de control, el que ve sent el «cervell de la font», en paraules del tècnic. «L’hem actualitzat amb tecnologies d’avui dia per donar robustesa i millorar el sistema de la font», va detallar Ramon.

La segona és el canvi de la il·luminació, que fins ara funcionava amb tecnologia halogenada i que ara ha passat a dependre de bombetes led, cosa que ha permès «reduir pràcticament un 80% el consum energètic», va explicar el responsable de Bcasa. Renovar les bombetes no implica, d’altra banda, renunciar al propi sistema lluminós amb què treballa la font des que es va inaugurar. I és que, encara que pugui semblar estrany, els llums de la Font Màgica no són de colors, tots són blancs. Les bombetes es col·loquen enmig d’uns prismes compostos d’unes làmines de metacrilat de colors que giren i és el gir el que provoca la característica llum de l’aigua. «És el sistema original de Buïgas que s’ha mantingut. Tots els canvis que s’han fet al llarg de la història a la Font Màgica han tingut per objectiu mantenir la idea i l’esperit original de la font», va defensar Ramon.

La visita a la sala de control va permetre veure que sí que s’han produït alguns canvis en el seu funcionament des de l’inici de la font. Sense anar més lluny, la música no va acompanyar l’aigua i el color fins als 70. Però el canvi més notori és la programació dels espectacles. Una sala a pocs metres de l’entrada als controls de la font ensenya una sèrie de manetes, botons i indicadors que s’accionaven manualment durant els espectacles. «Seguien un guió i podien anar accionant els diferents jocs i les combinacions d’aigua», va explicar Ramon, que va detallar que llavors eren necessàries com a mínim tres persones a la sala durant els espectacles. «Ara tot això es fa de manera automàtica, sempre amb la supervisió d’una persona, però ja està programat amb la música», va detallar el tècnic.

Notícies relacionades

Nou judici per la mort d’un exempleat del metro per amiant

L’AMB assumeix la gestió dels busos de Sant Cugat en un "acord històric"

Més aigua a Montjuïc

Una altra de les actuacions que han afectat aquests últims anys la Font Màgica és el reforç de l’aigua freàtica que l’alimenta. Tot i que la font ja funcionava amb aquesta aigua subterrània des dels anys 90, quan es van produir els últims treballs d’actualització previs als actuals.