Un editor fent d’alcalde

La gala del Barceloní i la Barcelonina de l’Any, que organitzava per segon any aquest diari, va ser un gran èxit. Algú pot pensar que un no és objectiu, però és la pura veritat. Una de les claus va ser el rang indiscutible dels guardonats, i una altra, el nivell dels assistents. Des de l’alcalde Jaume Collboni fins a Enric Canet, l’estimat escolapi i sacerdot que tan bona feina fa des del Casal dels Infants. Un altre alcalde estimat i que no passa mai desapercebut és el de Cornellà. La prova és que Antonio Balmón fa 21 anys que ostenta el càrrec, tornarà a presentar-s’hi i, segurament, tornarà a guanyar. Després de saludar afectuosament el CEO d’Aigües de Barcelona, Felipe Campos, Balmón em va explicar els avenços de l’espectacular Museu de Matemàtiques de Catalunya, instal·lat a la seva població.
D’altra banda, el director general de la Fundació La Caixa, Josep Maria Coronas; el president de la Fira, Pau Relat, i l’empresari de joieria Esteve Rabat van saludar el president i editor de Prensa Ibérica, Javier Moll, i la seva dona i vicepresidenta, Arantza Sarasola. Rabat només va haver de travessar el carrer des de la seva espectacular botiga del passeig de Gràcia per arribar al Palau Robert, tot i que més a prop ho va tenir el propietari de la boutique Santa Eulalia, Luis Sans.
Per contra, el premiat directiu de Damm i president de Barcelona Global, Ramon Agenjo, acabava d’arribar de Brussel·les, on, casualment, també hi havia la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay i el CEO de Prensa Ibérica Aitor Moll. Hi van ser per temes professionals i van coincidir arribant a Barcelona.
La presidenta del patronat de la Fundació Joan Miró, Sara Puig, Barcelonina de l’Any, no va poder estar més ben acompanyada. Des de la seva mare, Eulàlia, fins als seus germans, Jordi, Josep i Oriol, amb les respectives esposes i els fills i nebots corresponents. En total, al seu costat hi havia 25 Puig. Agenjo tampoc va fer curt, però. A la seva encantadora dona, Pitu, la va acompanyar la seva filla Sílvia, que és consellera de Cacaolat; les seves germanes, el seu cunyat Jordi Vallverdú i els seus tres col·legues de Damm que no fallen mai: Jaume Alemany, Fede Segarra i Carlos Sitjar.
També em vaig trobar amb Chantal Moll, que l’endemà presentava el llibre El gran tenedor, i amb els grans savis Miquel Roca i Magda Oranich. No hi van faltar el president del RACC, Josep Mateu; la presidenta executiva d’Holaluz, Carlota Pi; el director de la Fundació Princesa de Girona, Salva Tasqué; el gerent de mobilitat i responsable de Bimsa, Ricard Font; la directora general de BSM, Marta Labata, i el seu director de relacions internacionals Albert Ortas; el director general de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández; la directora general de Difusió de la Generalitat, Elisabet Valls; l’exsecretari de comunicació de la Generalitat Oriol Durán; el periodista i amic Sergi Mas, l’excel·lent pintor Santi Moix o el nostre director general, Sergi Guillot. Me’n deixo molts, però seria imperdonable descuidar-me del director, Albert Sáez, que va ser molt aplaudit pel discurs que va fer, o de la directora adjunta, Gemma Martínez.
També van ser molt ovacionades les paraules del nostre editor i molt comentada la frase de l’alcalde en el discurs final. Collboni, dirigint-se a Moll, va dir: "Javier, et felicito perquè has fet un magnífic discurs d’alcalde". Moll, somrient, li va contestar: "Gràcies, alcalde, però que cada u es cuidi del que li toca".
Després, les Mamarazzis van donar per tancat l’acte i va sonar la rumba fins que van haver d’apagar els llums per acabar un acte en què l’autoanomenat "pròxim alcalde de Barcelona", Daniel Sirera, no va ser l’últim de sortir...
Des de la cúpula del Coliseum
L’actor català Josep Maria Pou és un home que imposa. L’alçada, la veu i la personalitat que té el converteixen, a l’edat de 80 anys, en un d’aquells intèrprets que no passa mai desapercebut. Els explico això perquè dilluns hi vaig compartir ascensor pujant a l’espectacular cúpula que el teatre Coliseum té a la terrassa. "Si això fos a Madrid ja seria la millor discoteca de la ciutat", em va comentar un actor just abans de saludar la propietària del grup Balañá, María Balañá. Ella, juntament amb la seva filla, Anna Martínez, va exercir d’amfitriona. L’Anna, per cert, a més d’exercir de directora executiva de Balañá a Viu, amb 32 anys, ja forma part del nou consell de Telefónica, que presideix el català Marc Murtra.
Notícies relacionadesTot va passar en la inauguració de la temporada de Balañá a Viu, que inclou els teatres Tívoli, Coliseum i Borràs. Vam saber que un dels grans esdeveniments serà el musical Ànima al Tívoli, o El Tenoriu, amb Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, al Coliseum. La parella hi va assistir juntament amb el director de l’espectacle, Carles Sans. El "guapo" del Tricicle va arribar pels pèls, ja que està assajant una nova obra en solitari de la que diuen que superarà el seu exitós Per fi sol.
Entre nombrosos actors, vaig coincidir amb el periodista Ramon Pellicer, que hores abans s’havia acomiadat del Telenotícies després de 12 anys en antena. Hi perd la tele i hi perden els espectadors. Qui hi guanya és Oriol Nolis, el director de 2Cat, que també hi era. Un altre periodista amb credibilitat i que en prepara una de grossa en aquest nou canal de RTVE en català.
- Cas excepcional Alegria per als conductors a Espanya: no hauran de passar la ITV a partir de 2025 si el seu cotxe està en aquesta llista
- Els rebesnets del Sabadell no van a l’opa
- Successos Troben un cadàver esquarterat en una maleta al costat d’un contenidor a Vilanova i la Geltrú
- Guerra d’Ucraïna Dos aliats importants de Putin, afectats per greus malalties
- Massacre a Gaza Els quatre moments que expliquen el vaivé dels partits catalans amb Israel
- El truc japonès per a perdre pes que està revolucionant l'Estat
- Els consells de Maria José Valiente, psicòloga i col·laboradorada de SanaMent Maria José Valiente: "A vegades, després d'unes vacances, les persones senten que no encaixen"
- I tu, ¿de què et moriràs?
- "Quan es perd la noció de límit, tot està perdut"
- Aíto García Reneses: "Ara faig fotos a ocells. M’hivaig aficionar en un viatge a Sud-àfrica"