Emma vilarasau

L’inici oficial de les festes de la Mercè, dimarts vinent 23 de setembre, estarà protagonitzat enguany per una de les artistes més reconegudes en l’escena cultural catalana. L’actriu Emma Vilarasau pronunciarà el tradicional pregó de la Mercè 2025, amb el repte de crear un discurs en què lligui amb la ciutat el seu creixement personal i com a actriu, segons va avançar ella mateixa. Després d’una trajectòria de 45 anys en teatre, cine i televisió, l’elecció de Vilarasau suposa un homenatge tant al seu talent com al seu vincle amb la capital catalana, com va destacar l’alcalde Jaume Collboni durant la presentació de la pregonera.

L’actriu va néixer a Sant Cugat del Vallès i només va residir a Barcelona de jove, tot i que la seva carrera sempre ha estat lligada a la metròpoli. Per aquest motiu, manifesta un gran respecte a la seva història i capacitat de transformació. Com va remarcar a finals de juliol la protagonista de la premiada Casa en flames, "la ciutat és la gent que la fa i vaig tenir la sort de conèixer tota la gent que m’ha fet créixer personalment i professionalment a Barcelona. Si ara estic aquí és també pel públic de Barcelona", va remarcar l’actriu, formada a l’Institut del Teatre.

Al llarg de les últimes dècades, Vilarasau ha destacat en escenaris com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya, interpretant inoblidables papers en obres de Shakespeare, Ibsen o Lluïsa Cunillé. A la petita pantalla va triomfar amb sèries com Nissaga de poder, Ventdelplà o Com si fos ahir. Mentre que al cinema l’han dirigit Ventura Pons i Judith Colell, entre d’altres.

En l’acte en què es va donar a conèixer la identitat de la popular pregonera i el cartell que representaria la festa major de Barcelona aquest 2025, Vilarasau va destacar que l’il·lusionava profundament encapçalar-ne el tret de sortida. Li va costar acceptar el repte perquè va pensar que potser no ho mereixia. "Quan li vam proposar que fos la pregonera, s’hi va resistir una mica", va confessar Collboni. L’artista assumeix que la designació li va suposar "un ensurt", a més de "nervis i dubtes" que va aconseguir apaivagar. Finalment, va decidir assumir la "responsabilitat" d’escriure el seu propi monòleg i es va començar a sentir afortunada per l’emotiu encàrrec.

L’actriu va avançar que en el seu discurs tenia previst, tret que hi hagi una sorpresa d’última hora, recórrer la seva evolució lligada a la de la capital catalana i agrair-li tot el que li ha donat al llarg de la seva prolífica carrera. El mateix Collboni la defineix com "una de les actrius de referència", i la situa en un "moment excepcionalment bo de l’escena catalana i barcelonina".

Abans que Vilarasau aixequi el teló de les festes, va ser el cartell de la Mercè 2025, dissenyat pel director de cine, realitzador i escenògraf Lluís Danés, el que ja va injectar el cuquet festiu en els barcelonins.

La seva obra presenta un retaule de personatges sobre un carro de fira, amb què evoca els antics vehicles que arribaven a Barcelona. Reflecteix l’"univers personal" de l’autor, que ha volgut aportar una visió cinematogràfica a la campanya, segons destaca l’Ajuntament. La intenció és dotar de moviment els personatges, cosa que es pot veure en el vídeo difós a través de les xarxes socials i la televisió.

Sobre la seva creació, Danés va explicar que pretenia "anar més enllà d’una imatge estàtica". "Volia crear una obra que respirés, que sortís al carrer i que es deixés viure", va relatar. Segons l’autor, el carro del cartell és "un artefacte poètic, inclusiu, respectuós i festiu que vol connectar amb tothom, sense excepcions ni barreres, a través de l’emoció i la bellesa".

No obstant, com ha passat en moltes altres edicions de la Mercè, l’obra no ha estat exempta de polèmica. En aquesta ocasió, l’arquebisbat de Barcelona va criticar pocs dies després de la presentació que el cartell d’aquest any utilitza de manera "irreverent" diferents formes religioses amb la intenció de "ridiculitzar" la imatge de la Verge.

La diòcesi va manifestar la seva "sorpresa" pel suposat ús d’elements religiosos. Al seu judici, amb un retaule i una corona que al·ludeixen a la Verge. "En democràcia s’han de respectar els sentiments del proïsme", van assenyalar des de l’arquebisbat, on consideren que la creació vulnera els sentiments dels que veneren i respecten el que representa la patrona de la ciutat.

Per la seva banda, l’Ajuntament va replicar que defensava "la llibertat creativa de l’autor, que en cap cas s’ha inspirat en cap motiu o figura religiosa per dissenyar el cartell".

Últims pregoners

La festa major de Barcelona destacarà enguany perquè serà escenari de l’estrena de la reforma de la Font Màgica de Montjuïc, que s’ha portat a terme durant la seva inactivitat pel decret de sequera. D’aquesta manera, tornarà amb el seu habitual espectacle d’aigua i color que culmina les festes.

Notícies relacionades

Gratis i per a tota la família

Manchester, ciutat convidada i agermanada

L’any passat, malgrat no comptar amb aquest xou, les diferents activitats van sumar més d’un milió de persones entregades a la festa, que en aquella ocasió va arrencar amb el pregó de la il·lustradora, pintora i escultora Carme Solé Vendrell, nascuda a Horta el 1944. En el seu discurs va convidar a mirar el món amb els ulls d’un infant.

Un any abans, en un to molt diferent, l’escriptora Najat El Hachmi va aprofitar la seva intervenció per rebel·lar-se contra el masclisme a l’Islam, en un pregó molt celebrat, en defensa de la llibertat de les joves musulmanes. L’havia precedit el 2022 una altra dona –mirant de compensar una llarga tradició de veus masculines–, l’aclamada cineasta Carla Simón, que ara acaba d’estrenar Romería. Mentre que el 2021, l’honor va ser per a l’activista veïnal del Carmel Custodia Moreno, que va haver de llegir el seu emotiu monòleg encara amb mascareta per la pandèmia.