Collboni: "Barcelona ha tornat a Europa"

L’alcalde de Barcelona inaugura la nova oficina de la ciutat a Brussel·les i presenta el seu pla per a "la construcció de la UE del futur" en una multitudinària conferència.

Collboni: "Barcelona ha tornat a Europa"
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va defensar el paper de les ciutats en la construcció europea durant un esdeveniment a Brussel·les, en què va presentar la visió del seu govern per a la Unió Europea: "Europa és esperança i també responsabilitat. Assumim la nostra responsabilitat", va dir l’alcalde a l’anunciar l’obertura d’una oficina a la capital belga, "Barcelona ha tornat a Brussel·les", va afirmar, "Barcelona ha tornat a Europa", va remarcar.

"Les ciutats europees poden i han de jugar un paper important en la defensa dels valors de la Unió i en la construcció de l’Europa del futur", va dir Collboni en una sala de conferències completament plena, en ple cor del barri europeu. L’alcalde va defensar una Barcelona poderosa, que ho és encara més quan uneix forces amb París, Roma, Berlín o Varsòvia, destacant la importància de la cooperació entre governs locals.

Quilòmetre zero

"Les ciutats som el quilòmetre zero de les polítiques europees, climàtiques, d’habitatge, de cohesió social…", va apuntar Collboni. "Coneixem de primera mà les necessitats dels ciutadans i podem ser agents clau en la construcció i en el reforç del projecte europeu en els pròxims anys", va insistir l’alcalde. "No només cal respondre als reptes més enllà de les nostres fronteres, sinó també dins de les nostres fronteres", va afirmar Collboni. Durant la seva intervenció, l’alcalde de Barcelona va defensar el "dret a quedar-se". És a dir, que tots els ciutadans puguin permetre’s treballar i viure a la seva ciutat d’origen. Ho va fer, a consciència, en una ciutat plena de persones a la recerca d’una oportunitat lluny de casa, gràcies a la llibertat de moviment que facilita la mateixa construcció europea.

Però l’alcalde també va tenir unes paraules per als seus col·legues més enllà de les fronteres comunitàries. Va defensar l’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, perseguit per l’organització de l’orgull, i Ekrem İmamoğlu, alcalde d’Istanbul, "injustament detingut" a Turquia. També va mostrar el seu suport a les ciutats palestines, assetjades per Israel, i les ucraïneses, sota els bombardejos russos. Unes paraules que van arrencar els aplaudiments del públic.

Collboni va presentar el seu pla amb un discurs en què va utilitzar el català, el castellà i l’anglès durant una conferència a l’impressionant museu de l’automòbil a Brussel·les, en ple parc del Cinquantenari. Un esdeveniment en què també va intervenir Kata Tutto, presidenta del Comitè de les Regions, un òrgan consultiu de representació dels governs locals i regionals del bloc.

"Volem pragmatisme però també visionaris", va dir Tutto, destacant la tasca de Collboni, que va acudir acompanyada del secretari general de l’organisme, Petr Blizkovsky, i del president del grup socialista Luca Menesini. La presidenta del Comitè de les Regions va posar en valor el compromís de Barcelona amb el projecte europeu i la importància del pla, no com un marc institucional sinó com "un projecte polític compartit".

A l’esdeveniment hi van assistir, entre d’altres, el representant permanent d’Espanya davant la UE, Marcos Alonso, i l’ambaixador d’Espanya a Bèlgica, José María Rodríguez Coso, i l’alcalde de Brussel·les, Philippe Close. També hi havia el regidor de Junts, Jordi Martí, perquè, segons va destacar l’alcalde, no era un esdeveniment de govern sinó de la ciutat. Entre el públic hi havia a més un nombrós grup d’eurodiputats de la delegació socialista, encapçalada per la líder del grup, Iratxe García Pérez, i el també espanyol vicepresident del Parlament Europeu, Javi López. A més hi havia altres membres de l’Eurocambra d’altres delegacions, com el luxemburguès Marc Angel.

Així mateix, hi havia també a la conferència la delegada ICEC a Brussel·les, Nuria Bulta, i la seva homòloga d’ACCIÓ, Ana Coelho; la cap de Desenvolupament Urbà del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Elena Campelo Aubarell; la secretària General de Housing Europe, Sorcha Edwards; els caps de les oficines que han obert Viena i Budapest a Brussel·les, Michaela Kauer i Márton Parádi; la secretària general de Young European Greens, Cinta Gonzàlez Sentís; el soci i vicepresident de beBartlet, Nacho Corredor; el cap de l’ACM a Brussel·les, Jordi Solé i Ferrando, el vicepresident de la Cambra de Comerç d’Espanya a Bèlgica i Luxemburg, Abelardo Garcia, i la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats.

Resultats tangibles

Notícies relacionades

Aquest "compromís europeista", va explicar l’alcalde, es tradueix en la pràctica en l’obertura d’una oficina de representació permanent de Barcelona davant la UE i la presentació d’aquest pla per a Europa. Un pla que consisteix "a mantenir i sostenir en el temps la capacitat d’influència de Barcelona i de les ciutats europees en la definició de les prioritats polítiques de la Comissió en els pròxims anys", va dir Collboni.

Barcelona busca resultats tangibles en un moment clau. En els pròxims mesos es negociarà el pròxim pressupost plurianual de la UE. Collboni va reconèixer que un dels objectius de la nova oficina és "aconseguir fons", sigui per a habitatge, la lluita contra el canvi climàtic o polítiques socials. Per aconseguir coses, va reconèixer l’alcalde, s’ha d’estar a Brussel·les.