"Som el Yale i el Harvard d’Iberoamèrica"

El 3 de setembre de 1450, el rei Alfons el Magnànim va permetre al Consell de Cent de Barcelona crear l’Estudi General de la ciutat. En realitat, les classes van començar el 1403, una època en què l’Església decidia la validesa dels estudis generals (universitaris). Sis segles després, la institució encara és dreta: la Universitat de Barcelona (UB), en què actualment estudien 41.000 estudiants de grau i 15.000 de màster i postgrau i que és considerada una de les 200 millors universitats del món.

Durant tot aquest curs 2025-2026, la UB celebrarà els 575 anys d’història. L’aniversari té un objectiu: fer sortir la facultat al carrer i reivindicar-ne la fortalesa i validesa en la societat del segle XXI. "Sobrevivim perquè generem i difonem coneixement, que és el que ens protegeix davant la barbaritat de qui dirigeix", explica el rector del centre, Joan Guàrdia.

La primera classe

El prestigiós rànquing anual de Shanghai –que classifica les universitats d’arreu del món en funció de la producció científica i que es publica a l’agost– situa una vegada més la UB com la primera de tot Espanya, una posició que ja li va atorgar al juny un altre rànquing acadèmic, el QS World University. En l’escala internacional de Shanghai, la UB aconsegueix una altra fita molt important: situar-se entre les 200 millors, l’única de tot Espanya. "Les dues primeres universitats d’Iberoamèrica som nosaltres i la de Sao Paulo. Això vol dir que som el Yale i el Harvard d’Iberoamèrica", remarca Guàrdia, amb orgull.

El 15 de setembre, a primera hora del matí, Guàrdia impartirà la primera classe als alumnes acabats de desembarcar a la Facultat de Psicologia. "Són estudiants que no tenen res a veure amb els de la meva generació. El primer dia tenen més informació de la que vaig tenir jo en tota la carrera. Són la conseqüència del temps que els ha tocat viure. La universitat ha de ser per a ells àgil i receptiva", assenyala. El màxim responsable de la UB deixa clar que la capacitat per adaptar-se als canvis, per més vertiginosos que siguin –i com a exemple d’això tenim la intel·ligència artificial–, és una de les principals virtuts de l’educació superior, junt amb el fet que el saber que genera i difon és "útil" i "es transfereix a la societat".

"Hem sigut testimonis de la història, de la immensa majoria de conflictes, incloent-hi guerres i sang. La universitat gaudeix d’autonomia i sempre ha sigut incòmoda per als que pretenen exercir el poder sense el poble. Continuem alimentant la màquina del futur", afirma Guàrdia, que el 7 d’octubre estarà acompanyat del president de la Generalitat, Salvador Illa, en l’acte d’obertura oficial del curs, que se celebrarà al paranimf de l’edifici històric de la UB.

En ple debat sobre l’expansió de les universitats privades, Guàrdia recorda que els campus públics tenen una assignatura pendent, un problema de finançament, que, en el cas de Catalunya, "es pal·lia amb l’esforç de les autoritats". El rector exigeix que aquest sistema sigui estructural i no puntual. També aposta per un marc regulador governamental que permeti als campus aplicar fórmules híbrides publicoprivades per buscar mecanismes de finançament i crear recursos econòmics. "Salvaguardant, però, els valors sagrats de la universitat pública", diu.

Aliança europea

Notícies relacionades

El paradís de les dàlies

Futur pol innovador a Sant Feliu

Conscient que el món universitari no es redueix només al fet local, una de fortaleses que vol reivindicar la UB és l’aliança europea. Durant aquests 575 anys, el centre ha sigut "ferm defensor de la llengua i cultura catalanes com a part indissoluble del patrimoni d’Europa". D’aquí la cimera que organitzarà amb els alumnes de Charm-EU, l’aliança universitària europea, a fi de renovar el seu compromís amb els valors europeus de justícia, llibertat i igualtat.

Al llarg del curs, la UB també programarà un congrés internacional d’investigació sobre la història de la institució, una jornada sobre feminisme i una altra sobre el patrimoni musical de la facultat. Tota la programació de l’aniversari, obert als ciutadans, estarà disponible en una pàgina web pròpia, que es donarà a conèixer a finals de setembre. Exposicions sobre l’advocat laboralista Francesc Layret, l’Escola d’Arquitectura i Assumpció Català, la primera professora astrònoma, completaran uns actes en els quals també hi haurà un forat per a rutes històriques i literàries i, fins i tot, un escape room a l’Edifici Històric.