A Sants-Montjuïc
Barcelona rellançarà el barri de la Marina amb 50 milions d’euros fins al 2028 i reformarà el passeig de la Zona Franca
L’ajuntament vol acompanyar el creixement demogràfic de la zona amb un projecte singular dins del Pla de Barris (2025-2028) i altres actuacions fins al 2035
Barcelona entrega les primeres 60 vivendes de lloguer assequible a la Marina del Prat Vermell
La ‘nova’ Marina del Prat Vermell de Barcelona guanyarà més d’un miler de veïns abans d’un any
Imagen virtual de cómo podría quedar el paseo de la Zona Franca reurbanizado. /
Una de les zones de Barcelona que més transformació urbanística estan vivint en els últims anys és la Marina (Sants-Montjuïc), on l’ eclosió del nou barri de la Marina del Prat Vermell – que guanyarà 12.000vivendes– que també ha dinamitzat l’evolució de la Marina del Port (antiga Zona Franca). Amb una ubicació estratègica, l’ajuntament vol impulsar el seu creixement amb una injecció de 50 milions d’euros d’inversió pública, a l’incloure’l com a pla singular dins del Pla de Barris (2025-2028). Una de les accions més visibles serà la reforma del passeig de la Zona Franca.
En concret, el pla suposa una aportació directa de 9 milions per a l’execució de projectes a curt termini (fins al 2028), com a primer instrument per al desenvolupament dels esmentats barris al llarg de la pròxima dècada. A més, l’ajuntament afegeix 41 milions més en el mateix període, ha destacat aquest dijous l’alcalde Jaume Collboni. La xifra no inclou les inversions d’altres administracions. I és que la nova Marina sumarà uns 30.000 nous veïns (una part ja està arrelant en les seves promocions de vivenda),cosa que farà imprescindible dotar-la de nous serveis, equipaments i espais públics, com ja han reivindicat les entitats locals.
Aspecte actual del passeig de la Zona Franca, aquest dijous. /
En concret, l’alcalde ha precisat que dels 12.000 pisos previstos, uns 1.500 ja estan aixecats, un total de 1.056 es troben en construcció i 1.400 més, en tràmit. Ho ha definit com un dels «nous grans barris de futur de Barcelona», al costat de la Sagrera, remarcant que contribuirà al «dret dels barcelonins a quedar-se al barri o la ciutat».
L’antic barri industrial viurà una gran expansió reforçada per altres peces estratègiques del puzle que l’envolta, com són també el projecte per fer de Montjuïc un gran parc metropolità, i el creixement de la Fira i del Port de Barcelona, amb millores en les connexions pel Morrot a final d’any. Per això, el pla aborda els eixos urbà ambiental, educatiu i socioeconòmic, amb ambició supramunicipal.
Accions i dinamització comercial a la Marina del Prat Vermell
Quant al calendari, es desplegarà en intervencions a curt termini (2025-2028), amb mesures concretes que arrencaran el procés, amb pressupost assignat. Altres a mitjà termini (2028-2031), implicant diversos agents i una vegada planificades. I també a més llarg termini (2031-2035), que consolidaran la transformació de la Marina. Amb la fórmula de pla singular, l’ajuntament busca una planificació àmplia que permeti prevenir i adaptar les necessitats de futur. Les propostes que ara s’anuncien han nascut de sessions tècniques i també amb entitats de la zona.
/
Entre les grans accions per impulsar la Marina en aquest horitzó fins al 2035 destaquen la reurbanització del passeig de la Zona franca, llargament demanada pels veïns, ha admès l’alcalde. El consistori vol «canviar la mirada sobre aquesta via», perquè evolucioni d’un mer eix longitudinal a ser vertebrador del barri. Entre els objectius hi ha ordenar la circulació, guanyar espai per als vianants, generar nodes de vida comunitària i preservar el caràcter de nucli d’activitat comercial, tot i que guanyant verd urbà. El seu disseny serà similar al de la renovada Meridiana, amb més verd, carril bici i voreres ampliades en alguns trams. Ara s’encarregarà el projecte executiu, de cara a portar-lo a terme a partir del 2028, ha relatat.
Un altre pilar serà construir vivenda protegida, en el marc del ‘boom’ d’obra nova que viu la Marina del Prat Vermell. Tant a través de construcció directa per part de l’Institut Municipal de Vivenda (IMHAB) com amb promocions delegades a l’Incasòl o altres operadors. Algunes ja estan en fase de projecte i seran uns vintena d’edificis des d’ara i fins a principis de la pròxima dècada. Inclourà modalitats el lloguer assequible, el dret de superfície o el lloguer social. A la dada cal agregar la vivenda protegida inclosa a les promocions privades previstes al territori. I aquest paquet no oblidarà la rehabilitació.
Més oferta educativa i ocupació de qualitat
L’augment residencial s’haurà d’acompanyar d’una oferta d’estudis postobligatoris, amb la idea de «retenir el talent i els estudiants al barri»en aquella fase. El territori ja compta amb diversos centres de formació professional i un teixit empresarial que permet vincular-los. Però es pretén millorar les condicions d’accés al món laboral i fomentar la permanència dels alumnes en estudis superiors.
La promoció de l’ocupació de qualitat és precisament una altra de les accions destacades. La proximitat de la Fira, el port i la creixent presència d’empreses tecnològiques i també de seus de les administracions són el millor caldo de cultiu. Es planteja el «reforç de la capacitació professional del veïnat per afavorir una ocupació de qualitat i de proximitat i enfortir la relació amb els grans pols d’activitat econòmica».
La regidora Raquel Gil i l’alcalde Jaume Collboni, durant la presentació del pla per a la Marina. /
L’ajuntament també planeja activar plantes baixes de titularitat pública, sobretot a la zona del Prat Vermell, per impulsar projectes d’activitats comercials amb impacte social a curt termini, «sobretot mentre la zona completa el seu procés d’urbanització i consolidació», destaca el document de treball. Per a això es crearà la figura d’un dinamitzador empresarial que analitzi les noves necessitats, amb possibles ajuts a l’emprenedoria des de plans municipals i Barcelona Activa, ha explicat la regidora del districte, Raquel Gil.
Totes aquestes iniciatives s’encaminen als objectius de «recosir els dos barris i el seu entorn», millorar la connectivitat física (de la mobilitat a les infraestructures) i la cohesió social, generar un pol de desenvolupament econòmic i en especial superar barreres amb la resta de la ciutat, ha argumentat Collboni. A més, s’espera que la transformació urbana millori les oportunitats socials, laborals i comunitàries, combatent les desigualtats.
43 accions abans de tres anys
Les actuacions més immediates –algunes ja en marxa– afecten des de la trama urbana fins als àmbits socioeducatius i econòmics. Per exemple, millorar la mobilitat amb la implantació de la línia de bus X3 i la prolongació de la V5 i amb nova senyalització que redueixi l’impacte del trànsit interior del barri, així com la redacció del projecte d’ampliació de la Ronda Litoral.
Notícies relacionadesLa llista inclou la construcció d’una nova guarderia municipal als baixos de la promoció de vivenda pública de l’Illa Acer (curs 2027-2028), i un nou casal infantil als baixos del carrer d’Ulldecona (en obres), a més de la transformació de l’Escola Enric Granados en institut escola i la redacció del projecte executiu de la futura biblioteca i centre cívic a Acer/Arnes, i de la remodelació integral del camp de futbol Iberia. A més de la construcció d’un nou centre esportiu i millores de climatització en diversos equipaments, entre d’altres.
L’ajuntament també definirà el Pla d’Educació de la Marina (2026-2028) i diversos programes d’acompanyament als estudiants i reforç d’activitats escolars. Estan programades actuacions de millora en patis i entorns d’escoles i per enfortir el teixit associatiu. Com a novetat, figura un projecte de servei de consergeria comunitària a les promocions de vivenda pública.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crisi humanitària Cuba registra una apagada al 70% del país després d’esgotar les reserves de combustible
- Un jutjat decidirà si manté o anul·la la sanció de la Generalitat a Orriols per les declaracions sobre immigració
- Exposició El fotògraf Steve McCurry s’instal·la al Palau Martorell amb els seus retrats de la gran família humana
- La Fundació Althaia arriba al miler d’intervencions amb cirurgia robòtica
- Vigilància digital Dimiteix el director de Microsoft a Israel després de destapar-se que va fer servir la seva tecnologia per espiar milions de persones a Gaza i Cisjordània
