Barcelona batalla al Suprem la seva norma de consultes populars

La polèmica entorn del reglament de l’Ajuntament de Barcelona que regula les consultes populars a la ciutat tindrà un nou capítol judicial. Serà el Tribunal Suprem el que es pronunciï de manera definitiva sobre la norma, segons certifiquen dues interlocutòries judicials a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO. En aquestes, l’alt tribunal admet a tràmit sengles recursos de cassació del consistori contra les sentències en les quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar de manera parcial la regulació. Aquestes dues resolucions van resoldre impugnacions que van ser instades per l’Associació de Juristes Constitucionalistes per les Llibertats i la Cambra d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics.

El que estudiarà el Suprem és, de fet, la segona versió del Reglament de Participació barceloní, ja que la primera –totes dues aprovades durant l’alcaldia d’Ada Colau, l’octubre del 2017 i el maig del 2022– també va ser declarada nul·la pel TSJC, amb la diferència que en aquella ocasió el Suprem no va admetre a tràmit el recurs consistorial. Aquesta vegada sí que ho fa, ja que els jutges entenen que la controvèrsia sobre la norma "arriba a un gran nombre de situacions per la incidència que la regulació de les consultes ciutadanes a escala municipal pugui tenir". El Suprem emfatitza el cas com a precedent que pot afectar el "conjunt d’ajuntaments existents a Espanya".

L’ajuntament liderat ara per Jaume Collboni defensa en l’última instància judicial que la seva norma "reunia les condicions de certesa i previsibilitat, sense confusions o omissions", i que la clatellada del TSJC produeix un "menyscapte de l’autonomia municipal". També entén que anul·lar la norma equival a anar contra els ajuntaments "com a cursos immediats de participació en els assumptes públics".

Els arguments del consistori connecten amb els motius pels quals el TSJC va anul·lar alguns articles del reglament i sobre els quals, consegüentment, haurà de pronunciar-se el Suprem. La discussió més rellevant és sobre si el reglament respecta el caràcter no vinculant de les consultes que regula. Per exemple, perquè les dues entitats que el van recórrer entenen que la definició del vot que fa la norma –"lliure, directe, secret i igual"– és contrària al caràcter merament consultiu de les preguntes ciutadanes.

Motivació de recursos

En el seu moment, el regidor Marc Serra (Comuns), que va estar en el govern municipal que va tirar endavant el reglament, va afirmar que "no es tracta del reglament de Colau: ha tingut un ampli consens polític i social; el primer esborrany es va aprovar en el mandat de Xavier Trias". El regidor va situar com a motivació dels recursos contra la norma "impedir una consulta sobre la remunicipalització de l’aigua" a Barcelona, en plena guerra de l’aigua entre el govern de Colau i l’empresa Aigües de Barcelona. La primera versió del reglament va ser objecte de 40 recursos que van derivar en una desena de contenciosos.

La tesi que el reglament atribueix un caràcter vinculant a les consultes es reafirma, va avalar el TSJC, pel fet que preveu la facultat dels grups municipals de Barcelona de "manifestar si acceptaran els resultats i les conseqüències d’aquests en el moment de l’aprovació de la consulta".

El TSJC va posar també en dubte si acaba de quedar clar que les consultes únicament poden anar en relació a assumptes de competència estrictament local: l’Ajuntament remet així a la normativa estatal i autonòmica i el TSJC ho considera "confús i genèric", i per això critica que implica "un alt nivell d’inseguretat".

Notícies relacionades

Els Ciutat de Barcelona reivindiquen cultura i ciència

Joaquim Nadal: "L’acord amb Barcelona garanteix la continuïtat del monestir de Pedralbes"

Una última qüestió discutida és la de les matèries sobre les quals es prohibeix fer una consulta popular. Concretament són dos: "Aquelles en les quals s’estigui executant algun tipus de contracte subscrit per l’Ajuntament de Barcelona, en cas que la celebració de la consulta pugui produir perjudicis de reparació difícil o impossible" i, d’altra banda, "quan l’Ajuntament estigui tramitant un expedient de contractació sobre la matèria objecte de la consulta, en cas que la celebració de la consulta pugui produir perjudicis la reparació dels quals sigui difícil o impossible".

Mentre l’Ajuntament reivindica aquestes prohibicions, les sentències del TSJC es mostren crítiques: "És una exclusió injustificada i incomprensible, tractant-se de consultes ciutadanes no vinculants", va esgrimir el tribunal, "per la qual cosa entén que s’infringeix el principi de seguretat jurídica", explica el Suprem. Aquest reglament que ara analitzarà el Suprem es va aprovar el maig del 2022 sota el mandat d’Ada Colau i va fixar que es necessitaven almenys 88.709 firmes per impulsar una consulta ciutadana a Barcelona. El text és gairebé igual que el del 2017, que no va passar el filtre del TSJC, amb el canvi significatiu d’ampliar de 15.000 a 88.709 firmes mínimes per posar en marxa una iniciativa popular.