BCN recorda el dolor del 17A a l’espera de l’oficina de víctimes

La tristesa i el dolor van inundar de nou la Rambla per uns instants un altre 17 d’agost, abans que els vianants i els turistes tornessin a prendre-la. El passeig universal de Barcelona va tornar a reparar ahir en la cicatriu indeleble que va causar la urpada que, fa vuit anys, el terrorisme gihadista va clavar per sempre en el centre sentimental de la ciutat, quan una furgoneta conduïda per un dels joves de la cèl·lula de Ripoll es va abalançar sobre la multitud en una tarda d’estiu.

Els atemptats del 17A a la capital catalana i Cambrils van provocar almenys 368 víctimes, inclosos 16 morts. Pròximes als morts, supervivents i autoritats van tornar aquest diumenge al mosaic de Joan Miró, on el vehicle va quedar frenat després de l’atropellament massiu, i van retre homenatge als morts i ferits, en una jornada menys tensa que altres vegades i en la qual les víctimes van confiar que ben aviat s’acabarà complint una reinvindicació que fa uns quants anys que esperen: la reobertura d’una oficina que les atengui a Catalunya.

"Fa un any hauria dit que no sabia si es faria, però ara estic molt convençut que es farà", va declarar Robert Manrique, supervivent de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor el 1987 i que acompanya desenes d’afectats del 17A des de fa molt temps. "Encara tenim unes 300 consultes al mes i un alt percentatge és sobre l’oficina, una reclamació de la immensa majoria de les víctimes", va assenyalar.

Eliminada per retallades

Calcula que "d’aquí uns dos mesos" es pot anunciar la creació de l’oficina de víctimes, que la Generalitat va disposar durant un breu període de temps abans de ser eliminada per les retallades el 2010. "És una llàstima que es tanqués perquè, si encara hi fos, tot el sarau de buscar i assistir les víctimes del 17A no hauria passat", diu.

"Ja fa vuit anys. ¿Es farà? Espero que sí i que hi hagi notícies ben aviat", va indicar Manrique. Al seu torn, va comentar que els representants dels afectats tenen previstes reunions amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per acabar de perfilar l’oficina. "Sembla que han posat fil a l’agulla i esperem que sigui aviat: hi ha bona predisposició", va afegir. Calcula que no hauria de trigar gaire a estar operativa: "L’altra vegada es va muntar en tres setmanes".

No és l’única demanda que els damnificats pel terrorisme encapçalen a Catalunya i que el Parlament es va comprometre a adoptar el 2022. Encara reclamen una llei autonòmica sobre víctimes, i això també hi coincideix l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), que va organitzar el seu propi homenatge a la part alta de la Rambla. "Catalunya és el segon territori de l’Estat que té més víctimes, i per aquest motiu costa entendre que no hi sigui", va insistir Manrique.

Alhora demanen que s’afanyin a redactar un protocol d’atenció postatemptat. Diversos afectats van entregar un document per recordar aquestes peticions gens noves als polítics fa un any. Aquesta vegada –amb una seixantena de perjudicats presents per accions d’ETA, Terra Lliure, l’extrema dreta i el gihadisme– no es va repetir.

A part, també sol·liciten un centre de memòria sobre el terrorisme a Barcelona. "Més de 20 bandes terroristes han atemptat a Catalunya, i això s’ha d’explicar des de la perspectiva de les víctimes", assenyala Manrique, que portava a sobre el ninot d’Ironman de Julian Alessandro Cadman, el nen australià de 7 anys que va perdre la vida en els atemptats del 17A.

Protesta per la "veritat"

A l’ofrena floral al mig de la Rambla hi van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Parlament, Josep Rull; el delegat del Govern, Carlos Prieto; la consellera d’Interior, Núria Parlon, i també diputats de la Cambra catalana, regidors de l’Ajuntament i comandaments policials. En la cerimònia –sòbria, solemne i curta– es va respectar un silenci escrupolós, només trencat pels acords fúnebres d’El cant dels ocells.

Durant l’acte d’homenatge, hi va haver un grup de manifestants que, en absolut silenci, van mostrar cartells en què hi havia escrites les consignes "Estat assassí" i "Ja n’hi ha prou de botxins". També enarboraven una estelada. Formen part de la plataforma 17A: exigim responsabilitats, que ahir mateix va convocar una concentració a davant de la Direcció de la Policia Nacional a la Via Laietana.

La protesta va aplegar entre 200 i 300 persones al voltant d’una lona amb el lema Estat espanyol còmplice, Estat espanyol assassí. El trànsit del tram alt de l’avinguda es va tallar durant una hora. A la manifestació hi van anar dirigents de Junts, com Laura Borràs, Jordi Turull, Pilar Calvo i Jordi Martí, i també el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach.

Notícies relacionades

Els mil desterraments dels Encants, el mercat viatger

Un incendi crema el decorat de Verdi a les festes de Gràcia

Mentre mossos d’esquadra i policies nacionals custodiaven la comissaria, els congregats van exhibir banderes i consignes a favor de la independència de Catalunya. També van exigir al Govern central que desclassifiqui documents secrets i aclareixi els vincles que hi ha entre l’antic imam de Ripoll i cervell de l’atac, Abdelbaki es-Satty, i els serveis secrets espanyols.

El caliu del 17A i les incògnites sobre la manera com es va preparar i es va executar la infàmia s’han revifat durant els últims mesos, a mesura que s’han encadenat compareixences en la comissió d’investigació del Congrés sobre els atemptats a Catalunya.