El centre de la capital té la meitat d’arbres que la perifèria

Les seccions censals de Barcelona més allunyades del centre, prenent com a referència la plaça de Catalunya, tenen prop de 19 arbres per cada 100 habitants. Són distàncies entre cinc i vuit quilòmetres des del punt zero de la capital catalana. En canvi, a les zones que són a menys d’un quilòmetre i mig de la plaça, la ràtio cau a la meitat (uns vuit arbres per cada 100 habitants).

14 exemplars per hectàrea

En densitat d’arbres per hectàrea, les zones més cèntriques tenen uns 14 arbres per hectàrea, un 38% menys que algunes zones perifèriques. Dues seccions censals situades a l’interior dels barris del Raval i la Barceloneta no tenen gens d’arbres.

La manca d’arbratge és una de les causants de l’anomenada illa de calor, que augmenta la temperatura al centre de les ciutats. Un terç de les morts atribuïbles a aquest efecte es podrien evitar si els arbres cobrissin el 30% de la superfície urbana, segons un estudi publicat a The Lancet en què va participar ISGlobal. Una altra recerca de la Universitat de Barcelona (UB) situa el centre d’aquest efecte a la plaça Universitat, al punt de trobada entre el final de l’Eixample i la part alta del Raval. En més del 90% de les nits estudiades, les temperatures al centre són més elevades que no pas a la perifèria i arriben a superar 7,5 graus centígrads de diferència positiva.

Les dades conclouen que més del 60% dels barcelonins viuen en zones que tenen menys d’un arbre per cada 10 habitants. Representen aquestes àrees menys del 33% de la superfície de la ciutat, però concentren la majoria de la població que viu a Ciutat Vella, l’Eixample, les Corts, Sants, Gràcia i les àrees que envolten el Parc del Guinardó.

Millorar la resiliència

Davant l’ombra del canvi climàtic, que augmenta la temperatura a les ciutats, les espècies que conformen l’arbratge són una de les peces per millorar la resiliència de Barcelona davant aquest escenari. Per a Corina Basnou, biòloga i investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entrevistada per Verificat, s’hauria d’apostar per tenir una diversitat d’espècies, si pot ser mediterrànies o d’altres amb poca demanda d’aigua i resistents a la sequera, com la mèlia i l’acàcia.

Notícies relacionades

El Govern retirarà el 2026 l’amiant de l’Hospital General de l’Hospitalet

La zona blava d’aparcament a l’agost és gratis a totes aquestes ciutats de l’àrea de Barcelona

L’espècie més predominant a la ciutat és el plataner, que representa el 20% dels més de 220.000 exemplars d’arbres que hi ha a la capital catalana, i és la més present en una gran part de l’àrea urbana. Basnou assenyala que entre els plataners, malgrat no ser de les espècies més ben adaptades a les condicions de sequera, hi ha exemplars que han respost bé i que han crescut: "Els arbres que ja funcionen ara cal preservar-los, perquè com més grans són les seves copes, millor", apunta, tot i que insisteix a introduir altres espècies als carrers en què predomina el plataner. Basnou també proposa crear més espais verds de diverses altures, com ara arbustos, que connectin les àrees verdes actuals per millorar-ne la resiliència.

Davant les conseqüències del canvi climàtic, Basnou explica que alguns estudis prenen com a referència la regla del 3-30-300, és a dir, que cada persona vegi almenys tres arbres des de casa seva, tingui un 30% de cobertura vegetal al seu barri i sigui a menys de 300 metres d’un parc d’almenys una hectàrea.