Endesa i Naturgy preveuen tancar abans del 2050 les centrals de Sant Adrià

La data per desmantellar les centrals dependrà del moment i les circumstàncies, apunta Endesa, però admet que treballa amb la perspectiva que les instal·lacions deixin de ser operatives en algun moment d’aquí al 2050. L’Ajuntament de Sant Adrià ha començat a idear un nou barri que, a llarg termini, s’estengui per la franja davant el mar ocupada per les elèctriques i la incineradora d’escombraries de Tersa, que el consistori reclama que es traslladi fora del municipi. La transició encara embrionària que s’entreveu té repercussions mediambientals, urbanístiques, socials i històriques.

Pla de descarbonització

La futura clausura de les centrals del Besòs és fruit del pla estratègic de l’empresa matriu d’Endesa, Enel, per deixar de cremar combustibles fòssils. Prescindirà també del gas natural, el combustible essencial en les plantes elèctriques emplaçades al costat del riu, on es van generar més de tres milions de megawatts el 2023. Enel s’ha compromès a abandonar el negoci del gas natural i subministrar tota la seva energia mitjançant fonts renovables.

El gir respon a l’Acord de París i el Pacte Verd Europeu, que insten a acabar el 2050 amb els gasos d’efecte hivernacle, contribuents de l’escalfament global i el canvi climàtic. Enel es desafia a complir l’objectiu una dècada abans, el 2040. Si se cenyeix a aquest calendari, a les centrals que limiten amb Barcelona els quedarien menys de 15 anys de vida.

"Els gasos d’efecte hivernacle són un problema global", recorda Joaquim Rovira, investigador del laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la Universitat Rovira i Virgili. "Amb el tancament, Barcelona reduirà la seva empremta de carboni, però el problema continuarà igual si es continua cremant en altres països, al sud de França o a Tarragona, perquè els gasos es barregen a l’atmosfera", avisa.

El científic remarca que serà clau que la font d’energia que reemplaci els cicles combinats siguin renovables que no dispersin pol·lució perquè no quedi en un "brindis al sol".

El 2023, les dues factories elèctriques de Sant Adrià van disseminar 1,6 milions de tones de diòxid de carboni, el principal gas amb efecte hivernacle. Per fer-se’n una idea, Barcelona estima que va expulsar 2,7 milions de tones de gasos amb efecte hivernacle aquell mateix any.

"Les plantes de cicle combinat emeten sobretot òxids de nitrogen i poden generar partícules molt fines, tot i que el gas és una font de combustió molt més neta que no pas el carbó o la incineració de residus", distingeix Rovira. Segons dades del 2023 del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants, les centrals del Besòs també van escampar 1.725 tones de monòxid de carboni i 887 tones d’òxids de nitrogen, entre altres dispersions a l’aire i també a l’aigua.

Queixes veïnals

Rovira avalua que, amb la clausura, la qualitat l’aire a Sant Adrià, Barcelona i el seu entorn "serà millor sobretot quan hi hagi episodis anticiclònics a l’hivern, quan no es forma un plomall de dispersió que allunyi la contaminació dels residents i cau allà mateix". "¿Però la qualitat serà excel·lent? Temo que no: hi ha altres fonts, com Tersa, les rondes i la calefacció, i podria millorar molt amb un transport públic eficient, traient cotxes de l’equació".

El nom del barri de la Catalana revela el nexe que el lliga amb la indústria elèctrica. Batejat així per l’extinta fàbrica de la Catalana de Gas, és el més pròxim a la parcel·la que comparteixen Endesa, Naturgy i Tersa. El veïnat ha multiplicat per set la seva població des de principis de segle. Des del 2007, s’han construït 1.162 vivendes, el 41% de les edificades a Sant Adrià en el mateix període, a mesura que s’ha reformant creixent cap al polígon.

Operació urbanística

Els veïns consultats coincideixen a reprovar que les elèctriques i la incineradora continuïn limitant amb el barri: parlen de "pudor", "contaminació de l’aire", "impacte visual" per viure davant de xemeneies i naus industrials, "injustícia" per no rebre compensació per "empassar-se gran part de les escombraries de la resta" de Barcelona i, abans que res, inquietud per si la pol·lució perjudica la salut.

"És, sobretot, pel que estan preocupats: no sabem si el que es crema crema en condicions o no, ni si es dispersen dioxines cancerígenes", assenyala Enrique Ordiñaga, membre de l’Associació de Veïns de La Catalana. Diu que serà "perfecte" si els cicles combinats desapareixen durant el pròxim quart de segle, però remarca que molts habitants no ho arribaran a veure. "Els que quedin hi guanyaran, però preocupa quines són les mesures de seguretat i de control ara", emfatitza.

Notícies relacionades

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Els ‘influencers’ dels polsos

Les centrals elèctriques i la incineradora s’assenten sobre gairebé 12 hectàrees al costat de la platja, entre la desembocadura del riu i el Port Fòrum. Sant Adrià prefigura donar-los nova vida si queden lliures d’indústria. Si bé no hi ha res concret, el govern municipal prefereix habitar el lloc amb vivendes, a més de plantar zones verdes i edificacions potser vinculades al pol tecnològic i educatiu que es conforma en el contorn.

El tinent de Territori i Medi Ambient, José A. Gras, veu possible sincronitzar el desmantellament de les plantes d’energia amb el de la incineradora, si bé cal que s’hi avinguin els amos de Tersa, que són l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana.