Un ‘camp de futbol’ empipador

Nombroses famílies i nens fan servir la remodelada ronda de Sant Antoni com a espai per jugar a pilota des de mitja tarda i fins ben entrada la nit. "No és un lloc segur per caminar, sobretot per a la gent gran, i encara menys si van amb bastó", es queixen alguns veïns.

Un ‘camp de futbol’ empipador
3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

La broma sense gràcia són les banderoles que hi ha penjades als fanals que il·luminen la nova zona per als vianants de la ronda de Sant Antoni: Quan respectes el descans del veïnat, cuides el teu barri. Després, en lletra més petita però clarament llegible, aquest anunci del pla municipal Endreça recorda que les ordenances de la ciutat preveuen sancions de fins a 600 euros per pertorbar el descans i la tranquil·litat. "És un acudit que no fa riure", diu Joan Bentallé, que és el veí de la ronda que s’ha situat al capdavant de la queixa col·lectiva per l’ús que, des que es va estrenar al maig, es fa d’aquest tram tan modernitzat de la ronda des de mitja tarda i fins ben entrada la nit.

En aquesta franja horària, aquest espai públic és un camp de futbol sense mitja part ni pausa per a la hidratació, i no únicament d’un sol partit, sinó d’uns quants alhora. No és estrany veure-hi fins a cinc pilotes en joc. Algunes acaben penjades als balcons, sobretot les de voleibol, perquè és un altre dels esports que s’hi practiquen, en aquest cas sense xarxa i amb el repte de veure qui pot fer arribar la pilota més amunt. Si no els la tornen, no són estranys els crits i més d’un insult.

El pitjor de tot, però, no és això. A peu de carrer la situació és més desagradable. "No és un lloc segur per caminar, sobretot per a la gent gran, i encara menys si van amb bastó. Ni tan sols els demanen perdó. I si hi ha algú que protesta, els pares de les criatures medien amb males maneres". Si els jugadors són adolescents, les faltes de respecte poden arribar a ser intimidatòries.

El tram de la ronda a debat és el que hi ha entre els carrers de Villarroel i Casanova. És una de les fronteres entre Sant Antoni i el Raval o, dit sense ànim de buscar cap mena de polèmica, entre l’immobiliàriament desitjat Eixample i la little Manila de Barcelona, ja que en aquesta cantonada de Ciutat Vella la filipina és, amb molta diferència, la comunitat que té més pes demogràfic al darrere de la nadiua, d’una mica més de 6.000 persones.

Megàfon en mà

Notícies relacionades

La conversió en zona de vianants de la ronda ha sigut especialment ben rebuda pel Raval nord, entre altres raons perquè dos dels espais esponjats del barri, el MACBA i la plaça de Terenci Moix, ja estan presos pels patinadors i els jugadors de bàsquet, respectivament. Com a espai de joc, no cal dir-ho, la nova ronda ha sigut un èxit, però no des del punt de vista de tots els veïns, és clar. "A la meva escala –diu Bentallé– hi viu una professora per a qui això ha sigut la pitjor de les malediccions, ja que quan surt de treballar i arriba a casa el que sent són els crits sense pausa dels adolescents". Això només se suporta amb finestres de doble vidre tancades, però aleshores és imprescindible tenir aire condicionat, afegeix.

¿Podria ser pitjor? De vegades ho és. Els caps de setmana, a primera hora de la tarda, els fidels d’algunes esglésies evangèliques prediquen la fe megàfon en mà. No respecten ni la sagrada migdiada. ¿Encara podria ser pitjor? Sí. Després de fer públiques les queixes en un ple municipal, Bentallé va rebre la immediata visita de Vox i el PP. Sense perdre les formes, els va dir que se n’anessin per on havien vingut.