Un de cada tres agressors masclistes trenca entre dues i cinc vegades les ordres d’allunyament

Les xifres s’han fet públiques en les jornades ‘Feminicidis i altres formes de violència greu sobre les dones’ que han arrencat aquest dijous a Barcelona i han sigut inaugurades per la consellera d’Interior, Núria Parlon. S’hi ha presentat una radiografia de les violències contra les dones que ha basculat des dels feminicidis fins a la violència econòmica i sexual.

Infradenúncia

Fernández ha apuntat que les dones ara se senten més segures per denunciar, ja que existeixen molts més recursos i mitjans en l’administració i més conscienciació social, però també ha admès que la violència oculta segueix allà i que hi ha un nombre molt important de dones que no denuncien.

En tot cas, entre el 2012 i el 2024, lesdenúncies per violència en l’àmbit de la parella han augmentat un 28,6%, en el familiar ho han fet un 54,3% i les relatives a la violència sexual han escalat fins a un 737%.

Sobre les causes d’aquest creixement, Fernández assenyala que en l’última dècada s’han produït nombrosos canvis normatius que amplien el «concepte de violència sexual», alhora que s’han realitzat campanyes preventives i de sensibilització i s’han destinat més recursos d’atenció que han afavorit la detecció i la denúncia.

Reincidència a trencar l’allunyament

En aquest àmbit, els delictes més denunciats en els últims 12 anys són els relatius a la violència psicològica (41%), física (40%) i l’incompliment de mesures judicials (12,3%). En aquest sentit, els delictes per trencament de condemnes o mesures com l’allunyament han augmentat un 82%. De fet, la comissària ha destacat que cada vegada existeix més reincidència entre els agressors amb ordres d’allunyament sobre les víctimes, cosa que «impacta en el procés de recuperació» de les dones. En aquests casos, un 34% dels agressors han trencat ordres d’allunyament o la prohibició de comunicar-se entre dues i cinc vegades. Un 4,4% d’ells ho ha fet més de sis vegades.

En aquest sentit, la comissaria ha emplaçat a fer una reflexió ja que «el sistema actual d’ordres d’allunyament no fa desistir els autors», per la qual cosa ha plantejat altres mesures, com realitzar abans els judicis contra els acusats.

Més enllà d’això, Fernández ha assenyalat que també ha augmentat un 28,2% l’impagament de pensions. «Es tracta de violència vicària, la forma més cruel de violència masclista», ha assegurat la comissària, que ha afegit que un dels delictes que més ha augmentat, un 762%, és la difusió no consentida de fotos, vídeos i imatges íntimes de les víctimes. Alhora, en els cinc últims anys s’han incrementat un 272% els delictes d’assetjament, principalment per internet i les xarxes socials.

221 feminicidis

Entre el 2008 i el 2025 s’han registrat a Catalunya 221 víctimes mortals de violència masclista, de les quals 179 van ser en l’àmbit de la parella o exparella (168 dones i 11 fills dels quals 9 eren menors d’edat). En el 27% dels casos existien denúncies prèvies; en el 9% les dones tenien actives mesures de protecció; en el 67% convivien amb l’assassí i el 65% de les dones mortes van deixar fills. En concret, 54 orfes. La mitjana d’edat de les dones assassinades és de 42 anys.

L’edat augmenta fins als 55 anys entre les víctimes de violència familiar. En el 76% d’aquests casos, es tracta de fills que maten mares, habitualment per una malaltia o un trastorn mental. També hi ha hagut quatre homes que han matat les seves germanes.

Discursos masclistes

La comissària Fernández ha contextualitzat aquestes xifres en un moment d’auge dels «discursos d’odi que banalitzen la violència» contra les dones, per la qual cosa, ha apuntat, «el problema no s’erradica, sinó que es readapta a noves formes». A més, indica que lesnoves generacions «no són prou conscients» que aquesta violència neix de la desigualtat i «defensen actituds indefensables», com demostren els comentaris per xarxes socials i internet.

En aquest sentit ha recordat que cada dia ocorren fets que no es denuncien com comentaris, actes d’assetjament, violència digital o discriminació encoberta, i que nombrosos estudis demostren que la situació actual és complexa.

Notícies relacionades

El miracle del poble de Palència que guanya 62 veïns en un any i busca pobladors catalans: «ens diuen que no arriben a final de mes»

La supercentenària Maria Branyas mantenia "la microbiota d’una adolescent"

Per exemple, ha citat que l’enquesta de violències masclistes de Catalunya del 2021 realitzada pel Departament d’Interior indicava que vuit de cada 10 dones manifestaven que havien patit algun tipus de violència masclista, que el 18,4% de les enquestades asseguraven que parelles o exparelles els havien causat agressions físiques, i que en un 14% dels casos els havien obligat a mantenir relacions sexuals no consentides.

Fora de l’àmbit parella, l’enquesta remarcava que més de la meitat de les dones d’entre 16 i 29 anys manifestaven ser víctimes de violència sexual o psicològica; sis de cada 10 afirmaven haver patit violència digital; una de cada 10, violència física, i un 5% asseguraven haver patit un intent de violació. Així mateix, el 33,6% de les menors de 15 anys denunciaven haver viscut com a mínim una situació de violència masclista.