Gairebé el 30% dels jubilats tornaria a treballar per ampliar els seus ingressos

El sistema públic de pensions s’encamina a la seva particular prova de foc, una vegada els ‘baby boomers’ ja han començat a jubilar-se i darrere d’ells venen unes generacions menys nombroses i, en general, amb pitjors sous. El que promet tensar durant les pròximes dècades la balança entre ingressos i despeses de la Seguretat Social. Una cosa que, d’acord amb les dades recopilades per Funcas, preocupa una àmplia majoria d’espanyols, però alhora els agafa amb un nivell d’informació baix sobre com funciona el sistema i quines mesures seran suficients, hàbils o amb unes conseqüències o d’altres per gestionar aquesta transició demogràfica.

Les dades del sondeig elaborat per aquesta organització sense ànim de lucre finançada per la CECA (associació de caixes d’estalvis i bancs), partint de 1.200 enquestats, revela un ampli temor entre la població treballadora sobre la suficiència de les seves pensions. I això malgrat les recents reformes del Govern, que ha volgut transmetre el missatge del sistema públic de pensions és sòlid i està assegurat. «El sistema és sostenible i les reformes estan donant resultat», repeteix i repeteix l’actual ministra d’Inclusió, Elma Saiz.

A dos de cada tres enquestats el preocupa molt o bastant la possibilitat que la seva pensió de jubilació nosigui suficient per viure sense dificultats. I això contrasta amb la reforma que va aplicar el Govern el 2021 mitjançant la qual indexava les prestacions contributives a la inflació. No en va, el primer any en què va regir aquesta mesura les pensions van pujar un 8,4%, a causa del pic inflacionista. Però, malgrat això, aquesta preocupació sobre la suficiència de les pensions persisteix i set de cada 10 enquestats viu amb la idea que, al llarg de la pròxima dècada, qui estigui en el Govern retallarà les prestacions.

En part, aquest xoc entre percepcions i reformes es pot explicar per l’ampli desconeixement que existeix entre la ciutadania sobre com funciona el sistema de pensions. Segons les dades de Funcas, només un de cada vuit enquestats adults sap com es financen les pensions i té una idea aproximada de la prestació mitjana de jubilació.

La jubilació reversible del Govern té adeptes

Entre la població enquestada existeix un ampli consens que hi haurà problemes per pagar les pensions al nivell actual, però aquestes mateixes persones també tenen molt clar que no volen treballar més anys per compensar-ho. Gairebé nou de cada 10 ocupats afirma estar en contra de retardar l’edat de jubilació fins als 70 anys, tal com estan plantejant ja alguns països europeus, com Dinamarca. Actualment, l’edat legal de jubilació a Espanya està entre els 65 i 67 anys, depenent dels anys cotitzats.

Aquí el Govern rebutja mesures d’aquest estil, conscient de l’àmplia impopularitat que generen i prefereix apuntalar la sostenibilitat del sistema tirant d’altres nínxols d’opinió que revela l’enquesta. Funcas assenyala que el 30% dels actuals jubilats tornaria a treballar i, tal com ja va avançar EL PERIÓDICO, el Govern negocia amb els agents socials mesures per promoure les ‘mini jobs’ entre els pensionistes La idea és una espècie de jubilació reversible, amb incentius per compaginar part de la pensió amb el salari d’una ocupació a temps parcial.

És aquesta via, la de donar incentius per allargar la carrera professional dels treballadors, on està insistint el Govern, ja sigui amb aquest projecte de jubilació reversible, així com reformes ja aprovades i en vigor, com la jubilació activa, entre d’altres. Reformes que ja estan donant els seus fruits, tal com demostra l’evolució de l’edat real i efectiva de jubilació, que aquest estiu va superar per primera vegada els 65 anys.

Sense indicis de guerra intergeneracional

Notícies relacionades

La CNMV autoritza l’oferta millorada del BBVA a la seva opa pel Banc Sabadell i amplia el termini d’acceptació fins al 10 d’octubre

El gegant nord-americà Johnson & Johnson estudia desembarcar a Barcelona

Un dels debats entorn de les pensions que ha anat agafant força recentment és una presumpta guerra intergeneracional, entre uns joves que consideren que els «privilegis» dels ‘boomers’ llasten el seu futur. Una dada que recull l’enquesta i que va en contra d’aquesta tesi és la percepció que hi ha de l’import que cobra un pensionista i el salari mínim vigent. Des de Funcas consideren que si hi hagués un fort sentiment de desigualtat intergeneracional, almenys per la via dels ingressos, les prestacions dels jubilats serien percebudes a tot estirar més altes que l’SMI, un salari que molts joves perceben.

Però les dades no mostren això. Només el 17% dels enquestats considera que la pensió mitjana de jubilació és més gran que l’SMI. I la realitat és que la pensió contributiva mitjana que paga la Seguretat Social és de 1.428 euros, davant un salari mínim que està en els 1.184 euros , és a dir, gairebé 300 euros més baix. «Els joves no creuen que els pensionistes estiguin cobrant molt més que ells», ha afirmat la investigadora de Funcas Elisa Chuliá, en roda de premsa.