Un informe ambiental avala l’ampliació de l’Hospital de Can Ruti

L’ampliació de l’Hospital de Can Ruti que prepara l’Ajuntament de Badalona ha rebut el vistiplau ambiental necessari perquè el projecte prosperi. El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar ahir, amb l’única abstenció de Vox, un informe que "valora positivament" la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que el consistori té previst portar al ple municipal abans que acabi el 2025, un any més tard del que estava previst en un inici.

L’AMB accepta que el desenvolupament urbanístic que impulsa el consistori té garanties ambientals per crear "un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent, que permeti la implantació d’un clúster d’activitat econòmica de recerca biomèdica, la renovació de la urbanització i la infraestructura dels patrimonis forestal i arquitectònic o la connexió del sistema d’espais lliures amb el parc de la serralada de Marina". "Creiem que podem ser un dels principals hubs sanitaris de referència del sud d’Europa", va explicar l’alcalde Xavier García Albiol.

L’AMB es refereix en aquests termes a la metamorfosi urbanística que Badalona prepara per a Can Ruti, caracteritzada per una ampliació d’uns 95.000 metres quadrats edificables que permetrà que els actuals 142.000 metres quadrats d’equipaments sanitaris ja construïts s’expandeixin en un futur fins als 237.000 metres quadrats. Fins ara, el planejament urbanístic limitava l’edificabilitat d’equipaments sanitaris als 176.000 metres quadrats. I aquest límit, a més, es veia agreujat pel fet que ni més ni menys que uns 110.000 metres quadrats (el 41% del sector) d’edificabilitat potencial es preveiessin a dues zones verdes allunyades del mateix hospital com a epicentre, la vall de Pomar i el turó d’en Boscà, al barri del Canyet, on s’ubiquen diverses masies catalogades, com Can Miravitges i Ca l’Arquer.

Reordenació

Notícies relacionades

Cues a la nova botiga de Labubu

L’alcalde d’Istanbul agraeix a Collboni la visita a la presó

Sobre aquests espais verds pretén incidir també el nou pla, enfocat a concentrar la potencial edificabilitat entorn de l’hospital en comptes de tenir-la escampada per espais naturals del sector on a més no es podria aprofitar per l’impacte ambiental que suposaria. Així s’explica que, malgrat que l’edificabilitat global de tot el sector es mantindrà intacta (272.000 metres quadrats), els metres quadrats dedicats a equipaments sanitaris es podran augmentar ostensiblement a partir de la reordenació.

Aquests s’hauran de vertebrar a través d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, pendent encara d’anar al ple municipal del consistori de Badalona, amb majoria absoluta popular. Tècnicament, el que s’aprovarà exactament és un document denominat Avançament de modificació del PGM i la tramitació del qual, fins a superar l’últim pas de la Comissió de Territori de la Generalitat de Catalunya, es podrà prolongar fins a un any fins a l’aprovació definitiva. Aleshores, i una vegada hi hagués un pla de finançament a càrrec del Servei Català de la Salut, les obres i el funcionament definitiu dels nous equipaments es podrien prolongar entre 5 i 10 anys, apunten fonts de l’hospital.