L’AMB planeja construir unes 6.000 noves vivendes protegides els pròxims cinc anys

En aquesta línia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) preveu sumar entorn de 6.000 noves vivendes protegides, tant de lloguer com de compra, en els pròxims cinc anys. L’administració metropolitana ha construït, entre el 2019 i el 2025, prop de 5.000 vivendes protegides en diferents règims de tinença. D’aquesta manera, la intenció dels responsables de l’AMB és accelerar aquest procés de construcció per nodrir el parc metropolità de més pisos públics, unes pretensions que, respecte a les vivendes de lloguer, s’emmarquen també en el pla per desenvolupar 50.000 noves vivendes protegides que ha impulsat el Govern de Salvador Illa.

Actualment, aquest parc públic és pràcticament inexistent. Les urbs que componen l’àrea metropolitana concentren un 42,5% de la població de tot Catalunya. Així, del total de les prop d’1,5 milions de vivendes que sumen els 36 municipis metropolitans –incloent-hi Barcelona en l’equació–, tot just un 1,8% d’aquestes són públiques. Molt lluny, per exemple, del 15% que estima necessari la llei de dret a la vivenda perquè les polítiques en aquesta matèria tinguin més impacte en el mercat. 

Per descomptat, aquestes 6.000 vivendes no revertiran aquest dèficit històric de pisos públics, però els responsables de l’AMB confien que, amb la construcció també de més vivendes de propietat privada, ajudi a oxigenar el tensat mercat habitacional i que cada vegada més famílies trobin una solució al que ja es planteja com un dels reptes més grans de les societats occidentals. Tot això, al marge de les polítiques que desenvolupin la Generalitat i altres administracions en la mateixa línia.

Els responsables de l’AMB també deixen clar que totes aquestes promocions seran protegides, però no socials. És a dir, per accedir-hi és necessari complir amb uns ingressos màxims, però també mínims, per la qual cosa no és un producte ideat per als perfils més vulnerables, més enllà que, en alguna promoció específica, l’ajuntament en qüestió pugui destinar part dels pisos a col·lectius desfavorits. L’esquema segueix així també el dibuix del Govern. La mateixa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, explicava durant les presentacions de la iniciativa als territoris que, en el pla de les 50.000 vivendes «parlem de lloguer assequible, per a les classes mitjanes».

Hi ha tres eines per construir vivenda pública

El gerent de l’Àrea Metropolitana, Ramon Torra, destaca el moment «crucial» que viu el territori en matèria de polítiques de vivenda i insisteix en la necessitat de construir «vivenda a preu assequible i de tota mena» perquè la radiografia actual revela que cada vegada hi ha menys vivenda, fins i tot, per a «rendes més altes». Amb tot, Torra explica també que, si augmenten les ajudes d’altres administracions, l’AMB estarà en disposició de desenvolupar entorn d’unes 10.000 vivendes, acabades, per al 2030, en comptes de les 6.000 projectades en l’actualitat i a més dels que puguin estar en aquell moment en producció.

«A Catalunya hem passat d’una construcció de 5.000 vivendes protegides a l’any a 1.000. Estem al 20% del que produíem fa 12 anys. Hem de recuperar com a mínim el nivell que teníem llavors», assevera Torra. Per mobilitzar nou sòl i construir promocions privades, l’AMB compta amb tres eines principals: l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), l’operat publicoprivat de lloguer assequible Habitatge Metròpolis Barcelona ( HMB)i concessions dedrets de superfície en els quals un privat construeix i gestiona una promoció durant 75 anys, perquè aquesta passi després al parc públic.

L’IMPSOL és l’instrument més tradicional utilitzat per l’AMB per al desenvolupament de vivenda protegida. Josep M. Borrell, director de l’IMPSOL, insisteix ara en la necessitat d’evitar «errors del passat» i no fer així promocions de vivenda protegida únicament destinada al lloguer, ja que, afirmen, és un model que suposa un deute a 30 o 40 anys vista i vincula les administracions amb un dèficit que «no podem assumir». És per això que l’Àrea Metropolitana de Barcelona defensa promocions que apostin per una «mixtura de tinences». És a dir, que hi hagi pisos de lloguer i altres de compra tot i que tots dos puguin ser protegits. Entre els arguments, l’AMB esgrimeix que és més fàcil gestionar edificis quan es combinen tinences perquè els propietaris funcionen com a «col·laboradors» de l’administració i s’ocupen també de la gestió de la finca, cosa que estalvia esforços a l’administració i, a més, permet reparar part del deute contret per desenvolupar la promoció. A més, també permet una mixtura de veïns amb nivells de renda diferents. Així, les vivendes públiques destinades a compra mantindran la protecció a perpetuïtat per evitar que s’especuli amb elles.

El repte de rehabilitar

Notícies relacionades

MediaMarkt ocuparà la gran botiga de FNAC al Triangle de plaça Catalunya

Collboni i ERC pacten 20 milions per a projectes de proximitat

A més de generar noves promocions, en la crisi de la vivenda a l’àrea metropolitana de Barcelona també apressa la necessitat de conservar l’actual. Actualment la major part d’edificis construïts en la conurbació barcelonina són previs als anys 80 i, per consegüent, són candidats a requerir algun tipus de rehabilitació, ja sigui energètica, d’accessibilitat o estructural. Aquesta casuística s’incrementa així a molts barris amb alts índexs de vulnerabilitat on les administracions topen amb el fet que moltes finques no tenen ni la comunitat constituïda, per la qual cosa amb prou feines s’han dut a terme reformes i és difícil que puguin accedir a les ajudes previstes per restaurar els edificis.

L’AMB remarca que, entre el 2022 i el 2025, s’han rehabilitat 6.809 vivendes gràcies als fonsNext Generation. «En els pròxims anys, la implementació del Pla social pel clima, el Pla nacional de rehabilitació i 300 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre de vivendes rehabilitades», diu l’AMB.