El restaurant amb més ‘networking’

Us explico això perquè aquesta mateixa setmana han passat pel Roig Robí la propietària i CEO de Roman, Silvia Alsina, que ho va fer amb molta complicitat amb Pilar Teixeira, sòcia de Headland Consultancy. A prop seu menjava Carles Ventura, acabat de nomenar conseller director general de negoci a Espanya del Banc Sabadell, entitat en què, fins fa tot just dues setmanes, el marit de Teixeira era el CEO: César González-Bueno. Ventura, a més, ho feia amb qui va ser director de negoci de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, però la cosa no queda aquí. A prop, l’ex CEO de Saba, Josep Martínez Vila, compartia estovalles amb una de les executives amb càrrec públic que més bona feina fa aquests últims anys a la ciutat.

Aquesta mateixa setmana, a la mateixa sala, l’exconseller d’Economia de la Generalitat Jaume Giró va estar dinant a pocs metres de dues de les persones que han sigut clau perquè la Fórmula 1 continuï a Barcelona fins al 2032. Em refereixo a Pau Relat i a Oriol Sagrera. I si cal assenyalar un detall determinant, va ser l’amistat d’aquest últim amb Stefano Domenicali. Potser n’hi ha d’altres que es volen apuntar el gol, però sense ells ens hauríem quedat sense F1.

Paret amb paret, hi havia l’editor Javier Godó compartint taula amb un exdirectiu seu o el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que també ha passat pel Roig Robí amb el seu director d’estratègia, Joan Foguet. A propòsit, des que Foment va deixar de formar part de l’anomenat G-8, el president de la patronal catalana impulsa més "projectes de país" que quan es coordinaven en bloc. L’últim és la comissió per repensar el desastrós sistema de mobilitat que ens afecta a tots.

Barcelona és així: un entra a dinar i, sense proposar-s’ho, repassa mitja agenda econòmica de la ciutat. Doncs això, que si algú vol prendre el pols a la ciutat sense passar per un despatx, que reservi taula al Roig Robí. El menú ve amb networking inclòs.

Els presidents es mobilitzen

La Unió, associació que agrupa entitats sanitàries i socials, va celebrar dimarts al Palau de la Música 50 anys amb un notable poder de convocatòria. Un dels primers a aparèixer va ser Jordi Pujol, acompanyat del seu fill Josep. Encara té aquest punt d’arribar aviat, mirar al voltant i fer l’efecte que l’acte comença quan ell ja està assegut. També hi havia l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, sempre entre la cordialitat, la prudència i l’elegància. No menys comentada va ser la presència de l’exconsellera Alba Vergés, poc vista en públic. D’altres dels presents van ser el doctor Miquel Vilardell, el president de la Fundació de TV3 i, naturalment Joan Maria Adserà, president de La Unió, exercint d’amfitrió. L’acte va ser presentat per Helena García Melero, que va fer doblet. És a dir, després del Palau de la Música va sortir de bòlit cap al Liceu, on se celebrava la gala dels 20 anys del Polònia.

Notícies relacionades

Cinc dies de vaga a FGC a partir de dimarts

L’arxiu inèdit de la BCN modernista

I al Liceu va arribar una postal d’aquelles que expliquen un país més bé que cent editorials: José Montilla, Artur Mas –que va ser brillant i amb més protagonisme que la resta– i Pere Aragonès compartint nit i platea amb els seus dobles televisius. S’ho va perdre Salvador Illa per raons òbvies, però va poder ser entre els cinc presidents mobilitzats aquella nit, a més de polítics de tots els colors, imitadors amb ullal i aquesta barreja, tan catalana, de solemnitat i conya ben educada. A Madrid un acte així seria impossible. Aquí resulta saludable. Potser per això fins i tot el president Pedro Sánchez hi va participar amb un simpàtic cameo.

Al final, el que queda és la certesa que aquí alguna cosa continua funcionant. La sàtira supera la censura i els polítics, com si res, es mostren junts sense objeccions, tot i que cadascú al seu plat.