Gols contra tabús a la Mina

L’Eli hi deixa la veu a la grada. Es desviu cridant consignes, corregint, encoratjant i felicitant les noies que corren sobre el terreny de joc, les benjamines del Tramontana, el club de futbol de la Mina que va néixer amb l’objectiu de sembrar hàbits entre el nanos de la perifèria i que ha muntat el seu torneig anual aquest cap de setmana. Divendres van competir les més petites, adolescents amb prou feines. La majoria d’aquestes noies són gitanes i del barri, la primera generació que forma un equip femení infantil als seus carrers. S’han proclamat campiones de lliga tot just debutar i s’han desfet de prejudicis amb la pilota als peus.

"És un orgull que tinguin l’oportunitat que nosaltres no vam tenir", assenyala l’Eli, de la Mina de tota la vida. Amb 39 anys és la pionera de les pioneres del veïnat, la capitana del sènior femení del Tramontana, sorgit fa un parell d’anys i inspirat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial. El conjunt que integra veïnes de la zona –una bona part de les seves components també són gitanes– hissa una bandera per la igualtat en un barri on veure noies disputant un campionat de futbol ha deixat de ser una raresa.

"Les grans han sigut una referència per a les nenes: les seves mares ens les portaven perquè juguessin", explica Toni Porto, fundador i ànima del modest i intrèpid Tramontana. Ell va ser qui va acabar de reclutar les menors per aconseguir conformar l’equip. Abans va fer el mateix amb l’amateur femení i per això es va reunir amb parents de les noies per mirar de superar possibles reticències. Ara això ja no ha fet falta en un club que barreja els seus colors amb la bandera del poble gitano.

Si tinguéssim espai i diners...

"Trencar motllos costa molt i començar sempre és el més dur. Però ara, si tinguéssim espai i diners, es muntarien més equips de noies", assenyala Porto.

La creació d’un equip de dones i un altre de noies ha trencat tabús a la Mina. Alguns eren comuns amb els de la resta de la societat; d’altres eren fruit de la idiosincràsia del lloc, el pes de les tradicions, la precoç assumpció de responsabilitats, la lleialtat a una cultura perseguida i marginada durant segles i la sobreprotecció –sobretot de les noies– davant el menyspreu que hi ha hagut contra el barri més enllà dels seus límits.

"Realment s’ha obert un camí", observa l’Alba, una altra de les futbolistes adultes del Tramontana, que remarca el paper del futbol femení per combatre l’estigmatització que pateixen els veïns. "Ajuda a fer veure una altra cara del barri i també a fer-hi canviar mentalitats", indica.

"Ja no només és que abans hi hagués una altra mentalitat, sinó que no teníem l’oportunitat de jugar", afegeix l’Eli. Recorda que no va jugar mai a futbol de petita a la Mina i que sempre va haver de sortir a fora per satisfer l’ànsia per la pilota. Ara, forjada com una líder amb comandament dins i fora del camp, el club del barri la compensa confiant-li el braçalet per experiència i, cosa que encara és més important, donant l’alternativa a la seva filla, la Lis, en el conjunt infantil. "Que tingui l’oportunitat que altres jugadores no hem tingut", desitja la seva mare.

El Lalo, pare de les dues bessones del Tramontana, la Tana i la Ivana, de 14 anys, diu que a casa van acceptar sense objeccions que les nenes es volguessin cordar les botes. "Volien jugar i tenen el suport de la família. Quan jo era petit no hi havia noies que juguessin a futbol. ¿Si això és un canvi per al barri? No només aquí; també ho és en moltes altres zones", afirma.

Noies que s’hi volen apuntar

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs beca algunes de les joves del Tramontana per afrontar els costos de la fitxa, la indumentària i altres despeses perquè no quedin excloses de competir. "Que el primer equip de nenes gitanes federat que hi ha a Espanya sigui de Sant Adrià és un orgull per a la ciutat", manifesta el regidor d’Esports, Francisco Burgos.

El regidor recorda que fa uns anys costava convèncer certes famílies perquè les joves del club de gimnàstica de la Mina anessin a San Cugat a fer la prova al CAR. Creu que el futbol femení està desmuntant aquestes pors: "La resposta que ha tingut ha sigut una passada: ara hi ha noies que no són gitanes que es volen apuntar a l’equip de la Mina".