Només el 23% dels habitants de Ciutat Vella són autòctons
Juntament amb els espanyols, a la ciutat hi conviuen 182 nacionalitats diferents. Els argentins són els estrangers més nombrosos.
La població autòctona a Barcelona continua a la baixa i pràcticament sense frens des del 2019. Per sisè any consecutiu el nombre de persones empadronades que no han nascut a la ciutat és superior al de les persones que hi han nascut. Segons les dades del padró municipal, que ofereixen una foto fixa a dia 1 de gener del 2025, la població autòctona representa el 45% del total dels 1.732.066 veïns empadronats, una xifra que ha tornat a créixer per tercer any seguit.
Aquesta pèrdua de pes de la població nascuda a Barcelona es detecta a tots els barris de la ciutat. De fet, seguint la tendència general, a 54 barris els empadronats nascuts a Barcelona són menys de la meitat. Destaca especialment Ciutat Vella, amb només un 23% de la població autòctona. Raval, Gòtic, Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera són entre els sis últims barris amb menys empadronats nascuts a Barcelona. On n’hi ha menys és al Gòtic (15,41%), l’últim del rànquing. A més distància de Ciutat Vella, hi ha l’Eixample i Sants-Montjuïc, els següents districtes amb menys barcelonins empadronats, amb un 41,7% i un 41,5% respectivament.
Per contra, hi ha barris que concentren un número notable d’empadronats nascuts a Barcelona, com Can Peguera (Nou Barris) amb el 64,%, seguit de les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi) i la Font d’en Fargues (Horta-Guinardó) amb un 62,7% i un 62,4% respectivament.
La pèrdua de pes dels barcelonins empadronats a la capital catalana és una de les tendències més evidents dels últims padrons. Les dades també mostren la persistència de l’evolució a la baixa del percentatge de població nascuda a la resta d’Espanya, que ha disminuït més de la meitat des de l’inici del segle XXI. Tot i que molt més atenuat, també hi ha un descens de la proporció de persones nascudes a la resta de Catalunya, que estan en el 6,8% del total.
Aquest descens de població nascuda a Barcelona, Catalunya i Espanya ha sigut compensat per l’augment d’estrangers, especialment a partir del segle XXI. Hi ha 612.529 persones empadronades a la ciutat nascudes a l’estranger, el 53,8% de les quals a Amèrica, i s’arriba a un nou màxim històric amb un 5,7% més d’estrangers empadronats respecte al 2024. Són 460.000 persones, un 26,4% del total de la població.
Amb gairebé 50.000 persones, l’Argentina és el principal origen dels residents nascuts a l’estranger. Els altres països amb més població a la ciutat són Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, el Marroc, l’Equador, Itàlia, Hondures i la Xina. A Barcelona, a banda dels ciutadans espanyols, hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’Elisabet, mare de bessons amb altes capacitats: «La dificultat no és l’acadèmica, és la social»
- Les relacions transatlàntiques La UE manté l’apaivagament amb Trump malgrat els seus atacs
- L’H, CENTENARI COM A CIUTAT | AL DISTRICTE cultural L’ArtHub de La Caixa fa els primers passos a l’Hospitalet
- Salamandra creixerà 500 metres
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- El PP veu "KO" el Govern i acusa Sánchez d’"encobrir assetjadors"
- Tempesta política L’UCO i la UDEF sembren dubtes de corrupció en el rescat de tres empreses
- Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE
- Sondeig del GESOP Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura
- La lluita per Andalusia Els plats a l’aire de la candidata Montero
