Els plats a l’aire de la candidata Montero

Quan es parla amb col·laboradors i dirigents del PSOE sobre María Jesús Montero, sol aparèixer una imatge recurrent: la d’una malabarista de circ sostenint diversos plats a l’aire, sempre somrient, sempre disposada al "més difícil encara". Si aquests platets estan a punt d’estavellar-se contra el terra o si l’equilibrista manté la funció dreta depèn del vidre amb què es miri i de les simpaties –o antipaties– cap a una dirigent que des de més de dues dècades és en la primera línia de la gestió i la política. On es diu platets, cal llegir problemes: el cas Salazar, el cas SEPI, el bloqueig amb Junts, la falta de Pressupostos, la negociació fiscal amb Catalunya que irrita la resta de comunitats... Una agenda sense treva. El súmmum de tot espectacle.

Des que va desembarcar a Madrid amb Pedro Sánchez per ocupar un seient en el primer Consell de Ministres després de la moció de censura, la seva trajectòria ha sigut una acumulació successiva de responsabilitats: ministra d’Hisenda, vicepresidenta primera, negociadora amb els grups, vicesecretària general del PSOE, secretària general del PSOE d’Andalusia i, oficiosament, portaveu governamental quan algun company s’encalla davant la premsa, amb què sap conviure en l’olla a pressió que és Madrid. I tot plegat mentre manté el cartell de candidata a la Junta d’Andalusia per enfrontar-se a la majoria absoluta de Juan Manuel Moreno.

En aquesta setmana horribilis per al PSOE ha sorgit en alguns cercles una pregunta que fins ara no havia verbalitzat ningú en públic i que el partit intenta sufocar amb vehemència: ¿continuarà sent ella la candidata? "No n’hi ha cap dubte. Ho serà. Però vindrà a Andalusia quan Bonilla convoqui eleccions, ni un dia abans", conclouen els qui treballen al seu costat. Una candidata multitasca que té com a prioritat, insisteixen veterans avui integrats a la seva executiva, "el Govern d’Espanya, i després totes les altres coses".

El cas SEPI

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

En una setmana marcada per denúncies de dones contra dirigents del PSOE i pel qüestionat resultat de l’informe del cas Salazar, en què s’eludeix portar aquestes denúncies a la Fiscalia, l’episodi més incòmode per a la vicepresidenta ha sigut la detenció per l’UCO de l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández. Va ser un home de la seva confiança des que el va nomenar interventor general de la Junta el 2016 i amb qui va fer el salt a Madrid. "Fa sis anys que no hi tinc relació", va repetir Montero divendres. "Aquest senyor", va dir el dia anterior. Mai un dels seus nomenaments directes havia dormit en un calabós. Dissabte el jutge el va deixar lliure.

El nom de Fernández apareix vinculat en la investigació –sota secret de sumari, dirigida pel jutge Antonio Piña– a Leire Díez, una de les lampistes del partit, i a l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, en una possible derivada més de la trama de comissions en contractes públics. La imatge d’agents de l’UCO entrant en seus del ministeri d’Hisenda i Transició Ecològica per reclamar informació d’expedients concrets fa de mal pair. "Total col·laboració amb els agents, portes obertes", va respondre a la premsa. Un platet més a l’aire sense perdre mai el somriure.