Les relacions transatlàntiques

La UE manté l’apaivagament amb Trump malgrat els seus atacs

Diplomàtics dels Vint-i-set són conscients que l’estratègia de seguretat és salvatge, però que encara necessiten els EUA per a la seva defensa

Europa mesura les paraules i passa de puntetes per cada amenaça per evitar una nova crisi

La UE manté l’apaivagament amb Trump malgrat els seus atacs
2
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +

Una civilització en decadència, a punt d’entrar en col·lapse, que requereix la intervenció d’una potència estrangera per salvar-se. La història no és nova; els protagonistes, sí. "El nostre objectiu hauria de ser ajudar Europa a corregir la seva trajectòria actual", sentencia l’estratègia de seguretat nacional dels Estats Units que planteja obertament donar suport a partits d’una ideologia similar en els països de la UE per protegir els seus interessos.

Durant una recepció amb membres del Congrés, el president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar que algunes "nacions europees" el voldrien també com a líder. Aquesta declaració seria un més dels estirabots de Trump, si no fos perquè en la seva estratègia de seguretat nacional planteja promoure canvis de govern a Europa com un dels seus principals objectius.

Des que Trump arribés a la Casa Blanca per al seu segon mandat, els EUA han amenaçat de prendre per la força Grenlàndia, ha llançat una guerra comercial global sense precedents, està negociant el futur d’Ucraïna amb Rússia, en bona mesura a l’esquena d’Europa i de Kíiv, ha retirat tropes dels contingents de l’OTAN, i ara parla de promoure els partits del seu gust al continent. Malgrat les crítiques, els europeus continuen veient Washington com "un aliat" i un "soci econòmic important".

La gota que fa vessar el got

En qualsevol cas, aquest document que posa negre sobre blanc una política antieuropea, de promoció dels partits d’extrema dreta, que era un secret a veus, sembla ser la gota que ha fet vessar el vas dels europeus. Per primera vegada, alguns líders no han escatimat crítiques a Trump.

El president del Consell Europeu, António Costa, va ser el primer en condemnar de manera contundent l’estratègia. "Els aliats no amenacen d’interferir en la vida ni en les decisions polítiques internes dels seus aliats", va assegurar el portuguès durant una conferència dilluns passat.

Davant la voluntat de Trump de promoure partits amb una ideologia similar, Costa va assegurar que Washington "no pot reemplaçar els europeus a l’hora d’elegir quins partits són bons i quins són dolents". Molt més tíbia va ser la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que en una entrevista va fer una crida simplement a protegir la sobirania de votants.

"Algunes coses són comprensibles. D’altres ens resulten inacceptables des d’una perspectiva europea", va assegurar el canceller alemany, Friedrich Merz, en declaracions a la premsa al ser preguntat sobre l’estratègia nord-americana, incidint en la idea que Europa assumeix les seves debilitats davant Trump. Tanmateix, Merz va ser molt dur sobre els intents d’ingerència: "No veig cap necessitat que els nord-americans vulguin ara salvar la democràcia a Europa. Si fos necessari salvar-la, ens les arreglaríem".

Notícies relacionades

Europa continua mesurant les seves paraules, passant de puntetes per cada amenaça, conscient que qualsevol moviment brusc pot desencadenar una, una altra, crisi. Però l’immobilisme i el silenci no semblen funcionar millor. En un món on regna el caos, Trump se sent molt més còmode.

A Brussel·les, els diplomàtics comunitaris són conscients que el contingut de l’estratègia de seguretat dels Estats Units és salvatge. Alhora, donat el context actual, en plenes negociacions de pau per a Ucraïna, i amb Europa molt lluny encara de poder fer-se càrrec, sense Washington, de la seva pròpia seguretat.