Menys nens a la Barcelona amb més habitants

Del 28,5% de població infantil el 1900 s’ha passat a l’actual 11,9% a la capital catalana. La immigració frena el decreixement de la ciutat, que continua registrant menys naixements que morts.

Menys nens a la Barcelona amb més habitants

Katerina Ilievska

3
Es llegeix en minuts
Judith Cutrona
Judith Cutrona

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

La població de Barcelona no para de créixer i va de rècord en rècord d’empadronats. Segons la fotografia que reflecteix el padró municipal a dia 1 de gener del 2025, la ciutat comptava amb 1.732.066 veïns, el valor més elevat dels últims 40 anys (el 1979 rondava els 1,9 milions, però el 2000 es limitava a 1,5). Si bé el creixement s’ha moderat, la realitat és que hi ha gairebé 30.000 residents més que el 2023 i 65.000 més que el 2020, just abans de la pandèmia. Però hi ha una dada que és alarmant, i és que es registra la menor xifra de nens de l’últim segle.

Obviant el repunt en el període del baby boom, amb un alt creixement de natalitat a Occident després de la Segona Guerra Mundial, la població infantil no ha parat de baixar a Barcelona. Les últimes dades del padró indiquen que l’11,9% de la població són nens, mentre que la població més gran representa un 20,8%. Per cada nen menor de 16 anys, pràcticament hi ha dos adults de 65 o més anys.

La dada més antiga registrada en el padró és de 1981, quan la població infantil suposava el 21,3%. Des d’aleshores, ha baixat d’un 33,2%. No obstant, el descens és encara més accentuat si s’observen les dades del cens municipal de l’últim segle a la capital catalana, consultades per EL PERIÓDICO. Així, el 1900, el percentatge de nens era el 28,5%.

Des de llavors, la xifra ha caigut en picat –amb certa estabilització entre els anys 40 i 60 i el repunt dels 60 i 70– i cada any s’obtenen dades més baixes. El descens continuat de la natalitat no es dirigeix cap a una direcció esperançadora perquè la tendència es reverteixi, tot i que el repunt de naixements abans de 2010 va contenir la disminució de població infantil.

No obstant, el 2024 hi va haver una lleugera pujada de 44 naixements. Se’n van registrar 11.091 respecte als 11.044 de l’any anterior i arriben al valor més baix des de 1900, amb l’excepció de 1939, l’any que es va acabar la Guerra Civil. Les defuncions van ser 14.680 i queden per sota de la mitjana del decenni 2010-2019.

Més nens a la Marina del Prat

Per barris, el que té una proporció més alta de nens és la Marina del Prat Vermell, que escala a la primera posició amb un 18,7% sobre la població total (districte de Sants-Montjuïc). El segueix de molt a prop la Clota, amb el 17,9%. Casualment, aquests dos barris és on també ha crescut més el nombre d’empadronats, ja que són barris demogràficament molt petits i en ple desenvolupament urbanístic, amb nous pisos que atrauen a més residents.

Hi ha dos barris més del nord de la ciutat que també tenen un alt percentatge de població infantil: Ciutat Meridiana (17,7%) i Torre Baró (17%), tots dos de renda modesta, tot i que destaquen igualment per una elevada proporció de nens quatre dels barris amb rendes més altes de la ciutat: Sarrià, Tres Torres, Pedralbes i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, tots entre el 16% i el 17% de població infantil.

El contrapès entre la població infantil i la de gent gran fa que la mitjana d’edat de la ciutat es mantingui estable sobre els 44 anys. Hi ha més dones, principalment a partir dels 45 anys, i encara és més marcat en edats avançades.

Notícies relacionades

Pocs segments de la població mostren un canvi tan agut com el que engloba les persones de 100 anys i més. Cada vegada hi ha més persones centenàries, sobretot dones. El 2024 es va tornar a arribar a un nou màxim històric i el 2025 de moment ja són 1.104 persones: 926 dones i 178 homes. Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són tots els de l’Eixample, la Sagrada Família i Sant Gervasi-Galvany.

A més de la baixa natalitat, el motiu del creixement del padró és la immigració, ja que constata un saldo natural negatiu (més morts que naixements) de 3.589 persones i un de migratori i administratiu positiu de 46.240, que provoca el paisatge demogràfic actual.