Cultura
Què són els 'therian' i per què estan marcant tendència a Instagram i Tiktok
Cada cop és més habitual veure als carrers persones amb orelles i cues d’animals
Máscaras y otros objetos para therians.
Cada cop és més habitual veure als carrers persones amb orelles i cues d’animals que, en ocasions, es desplacen fins i tot a quatre potes.
Les persones que segueixen aquesta tendència, conegudes com a 'therians', s’han convertit en tot un fenomen a les xarxes socials, sobretot a Instagram i Tiktok, un fenomen que reflecteix com internet s’ha convertit en un contenidor de múltiples identitats.
El terme 'therian' deriva de 'theriantrophy', que combina arrels gregues per a 'bèstia' i 'home'. Es va començar a utilitzar en la taxonomia i la mitologia per fer referència a la metamorfosi de l’home en animal i es va popularitzar a finals dels anys noranta, després de l’aparició de les comunitats digitals.
En aquestes, no només es van començar a compartir experiències, sinó que es va crear un llenguatge comú que va propiciar que el terme 'therian' deixés d’estar vinculat al folklore. Va començar a entendre’s com un concepte contemporani associat a un tipus de vivència personal i existencial.
La identitat dels 'therians'
Els 'therians' no creuen en la transformació de l’home en animal, però sí que descriuen comportaments i instints relacionats amb el seu 'teriotip' o animal espiritual. Com es pot apreciar en molts vídeos, solen portar màscares, cues, orelles o altres tipus d’indumentària.
Alguns d’ells practiquen 'quadrobics', és a dir, es desplacen amb quatre extremitats, o asseguren que experimenten 'shifts', experiències internes, somnis o estats emocionals en què les percepcions se senten més alineades amb el seu prototip animal. A més, tot i que molts ho consideren una experiència privada, s’agrupen en fòrums o trobades informals.
Tot i que pugui semblar-ho, els 'therians' són diferents dels 'furries'. Els 'furries' van sorgir als anys vuitanta en les convencions de ciència-ficció, on participaven aficionats als animals antropomòrfics com a afició artística i lúdica. Utilitzen disfresses completes anomenades 'fursuits' i, a diferència dels 'therians', no s’identifiquen amb cap espècie animal.
Una identitat controvertida
L’auge dels 'therians' ha donat peu a la creació de mems, debats i crítiques a les xarxes socials, sobretot arran del cas d’un 'therian' que va mossegar una nena a Buenos Aires (Argentina) i d’un altre que va mossegar una altra nena a la ciutat cordovesa de Jesús María, també a Argentina.
Segons recullen diversos mitjans de comunicació, la mare de la nena de 14 anys ha explicat que la jove va ser envoltada per un grup d’entre tres i quatre 'therians' a la sortida de l’escola, que van començar a ensumar-la i, després, la van atacar: "Em va explicar que amb unes màscares la van començar a ensumar i a córrer al seu voltant, i ella reia, pensava que era una broma, però després li van mossegar el turmell", explica la mare al diari 'La voz del interior'.
"Aleshores es va adonar que no estaven fent broma i va intentar donar-li una puntada de peu i va sortir corrent. Eren una colleta de tres o quatre, més o menys", afegeix la dona, que va aclarir que aquestes persones duien màscares de llop o de gos.
Llibertat d’expressió o límits de convivència
Notícies relacionadesAixí doncs, mentre que alguns defensen la llibertat d’expressió dels 'therians', altres qüestionen els límits de convivència d’aquests individus en espais compartits.
Lluny de ser un fenomen temporal, els especialistes creuen que continuarà desenvolupant-se i diversificant-se gràcies a les plataformes digitals.
- Tragèdia a Osona Commoció a l’institut dels nois morts a Manlleu: "Estem tots destrossats, no s’ha pogut fer classe"
- Nova àrea de restriccions La pesta porcina torna a sortir de la 'zona zero' i entra ja al terme municipal de Barcelona
- Cultura Què són els 'therian' i per què estan marcant tendència a Instagram i Tiktok
- EL PROCÉS ELECTORAL Laporta entra en campanya: «Defensem el Barça dels que no tenen experiència»
- Informe Social 2025 Els catalans gasten el 95% del sou per cobrir les necessitats bàsiques
