La majoria dels implicats en la superestafa a gent gran eviten la presó

El pacte entre les defenses, la fiscalia i les acusacions particulars per una de les superestafes immobiliàries més grans a Espanya, amb un centenar de perjudicats, es va segellar ahir en el judici que va començar a Barcelona contra 14 persones, entre elles, el notari Enrique Peña i l’advocat Francisco Comitre San Martín. La rebaixa de pena va ser considerable: dels 20 anys i nou mesos de presó que s’exigien al lletrat es va passar a quatre anys i set mesos; per a l’intermediari David Navarro, els 18 anys i nou mesos sol·licitats van quedar en quatre anys i dos mesos, i el notari va ser condemnat a tres anys i dos mesos, quan se li demanava una pena de 14anys i 10 mesos. La resta d’investigats van ser sentenciats a dos anys de presó. El fiscal Óscar Serrano va aplicar als acusats l’atenuant de reparació del mal (en uns casos, es tornarà la propietat i, quan no sigui possible, s’indemnitzarà), tot i que per al notari també va reclamar la prohibició "definitiva" d’exercir la seva professió.

El tribunal va dictar sentència in voce recollint la conformitat de l’acord. Només un dels acusats, Comitre, podria acabar ingressant a la presó perquè un dels delictes que se li atribueix, en concret l’estafa, comporta dos anys i un mes de presó, cosa que supera en 30 dies el màxim previst perquè se li pugui suspendre la condemna. La resta se’n lliuren.

Operació Cocoon

Els Mossos van batejar el cas com a operació Cocoon. Entre el 2009 i el 2015, els afectats, entre ells gent gran i persones amb problemes econòmics o de salut, van ser enganyats per la xarxa per apoderar-se dels seus habitatges. Les víctimes pensaven que signaven un préstec i, en realitat, el que feien era vendre els seus pisos. Malgrat les penes imposades, el calvari per a alguns perjudicats continuarà la setmana vinent. Van perdre les seves cases al ser venudes per la trama a tercers, que les van adquirir de bona fe, i ara haurà de fixar-se la indemnització que els correspon i, sobretot, qui la pagarà: si els imputats o les pòlisses d’assegurança del Col·legi Notarial de Catalunya (15 milions d’euros) i del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El judici continuarà, per tant, únicament per la responsabilitat civil. La fiscalia, a més, ha retirat l’acusació contra un dels inicialment imputats, que ha mort, i contra dos encausats més. També ha instat a la nul·litat de les compravendes fraudulentes, així com a l’anul·lació dels assentaments registrals.

Els 14 imputats van anar passant davant el tribunal reconeixent els fets en qüestió i acceptant la pena sol·licitada. Se’ls atribueixen uns delictes que van des de l’estafa fins al blanqueig de capitals i l’organització criminal.

La fiscalia diu que els acusats pretenien apoderar-se dels habitatges dels afectats sense abonar-los una contraprestació econòmica o sufragant una quantitat molt inferior al preu de mercat. Els imputats captaven clients "amb pocs o nuls coneixements financers i jurídics" i que es trobessin en situació de necessitat econòmica. Alguns eren gent gran o bé persones amb problemes de salut. La trama oferia –publicitant-ho en diversos mitjans– productes financers semblants a un préstec amb garantia immobiliària, a una hipoteca inversa o a un contracte de renda vitalícia. Però la realitat era una altra: els acusats "amagaven" que els perjudicats no signarien els productes financers, ja que el que realment contractaven era la venda de casa seva, "generalment per un preu ajornat per import molt inferior al valor de mercat", i sense cap garantia de poder recuperar-la.

Per cometre el frau, detalla la fiscalia, era "essencial" la participació d’un notari, que feia efectiva l’escriptura de compravenda de l’habitatge. En aquest procés judicial hi figuren dos notaris: Enrique Peña, suspès de les seves funcions, i un altre amb una participació molt puntual. Aquests professionals, relata l’acusació pública, van intervenir i van afavorir el frau mitjançant la "infracció massiva" dels "deures inherents" a la seva tasca, com l’obligació de denegar l’autorització de documents referents a negocis "de contingut antijurídic", examinar el negoci que es pretén portar a terme, assessorar jurídicament o advertir del "caràcter delictiu" de l’operació.

Notícies relacionades

Commoció a l’institut dels nois morts a Manlleu: "Estem tots destrossats, no s’ha pogut fer classe"

Els catalans gasten el 95% del sou per cobrir les necessitats bàsiques

Els notaris, indica el ministeri públic, haurien hagut d’advertir de la probabilitat que aquestes compravendes d’habitatges produirien "de manera clara i manifesta un perjudici per a una de les parts derivat del negoci". És a dir, per als titulars reals dels pisos.

En la trama hi ha un implicat que està en rebel·lia. És Artur Segarra, un estafador que, fugint de la justícia per aquesta causa, es va refugiar a Tailàndia, on va assassinar i va esquarterar David Bernat, un empresari de Lleida a qui va intentar sense èxit robar-li el seu patrimoni. Compleix condemna per aquest crim a Bangkok.