Les estàtues retirades de Barcelona

Hi ha visites que resulten molt il·lustratives d’on col·loca la vida i la mort les persones. Ja pots ser un guanyador, un heroi en vida, algú que rebi homenatges i en honor del qual s’aixequin estàtues, que amb el temps el més probable és que ningú recordi de qui era aquesta figura triomfal i que acabi tancada en un magatzem.

En aquest cas, al Magatzem de Patrimoni de Canyelles de l’Ajuntament de Barcelona, a la Via Favència, on ahir es va iniciar la primera edició de l’Open Barri d’hivern, una nova branca del 48h Open House Barcelona que mostrarà a la ciutadania fins a l’1 de març 30 espais que integren el patrimoni urbanístic de Nou Barris: edificis residencials, esglésies, masies i també els anomenats espais ocults, i entre aquests últims figura el Magatzem d’Art Públic de Canyelles. Hi haurà un Open Barri de primavera, centrat en la Marina, i un d’estiu, sobre Vallvidrera.

Obrir-se a altres districtes

Miquel Zuzama, director de Programació de 48h Open House, explica que aquest nou format permet incrementar els espais que es mostren i no centrar-se només en l’Eixample o Ciutat Vella: "La gent ens demanava més Open House, i hem aconseguit que vingui a altres barris. Hem pogut col·laborar amb moltíssimes entitats, parlar amb veïns". I l’aposta per aquests altres barris és clara: en el 48h Open House de l’octubre passat estaven inclosos cinc edificis de Nou Barris, i ara són més de 30 els llocs visitables d’aquesta zona de Barcelona. Sis són espais ocults, com aquest magatzem, amb visita amb expert i inscripció prèvia. 28 edificis tindran portes obertes el cap de setmana del 28 de febrer i l’1 de març; no s’hi ha d’apuntar abans per visitar-los.

Les explicacions de la visita del magatzem de Canyelles les dona Marta Piera, arquitecta i historiadora de l’art. Relata que ara l’espai reservat per a les estàtues és més gran: abans tenien una sala més petita, en aquestes mateixes dependències, en les quals en algun moment del 2013 algú va decapitar l’estàtua eqüestre de Franco obra de Josep Viladomat.

"No va ser amb una de radial", com es va dir, explica Darwin Molina, empleat del magatzem des de fa 14 anys, que vol citar els seus antecessors, empleats que van estar més de 40 anys en l’ofici i l’hi van ensenyar "tot": "Manuel Martínez i Hilario Arias". I precisa això de Franco: va ser a cop de maça. Mai s’ha recuperat aquest cap, tot i que els Mossos van investigar. Potser ara decora algun menjador.

El Franco escapçat, com el marquès de Comillas, Antonio López, baixat del seu pedestal per l’alcaldessa Ada Colau per la seva activitat com a negrer, estan en un altre magatzem, a la Zona Franca. Molina ha vist entrar moltes de les estàtues que hi ha a la sala: "Aquesta la vam treure per obres, tornarà quan el mercat provisional de l’Abaceria sigui retirat. Aquesta ja no tornarà mai al carrer", aventura Molina.

Es refereix a una estàtua altíssima del general Moscardó, un general franquista heroi de la Guerra Civil Espanyola, com a integrant del bàndol nacional, per defensar l’Alcàsser de Toledo. Però ara Moscardó està cobert amb un plàstic que amb prou feines permet veure’l, amb una nota que indica que va ser tret del carrer de Lleida. Fa anys d’això, abans dels Jocs Olímpics del 1992.

Piera ha triat uns quants dels elements per parlar-ne a la desena de visitants d’aquesta sessió. La historiadora dedica uns 45 minuts a cada grup. "Això és un magatzem d’entrada i sortida, molts elements venen perquè s’està arreglant alguna cosa a la ciutat i es retiren, es renoven i es tornen", diu. Destaca el Discòbol i la Minerva que conviuen de costat en una part del magatzem. El Discòbol va ser col·locat en el que avui és l’Estadi Lluís Companys. Quan va ser reformat per als Jocs del 1992 va ser retirat. "El Discòbol cerca casa", afirma. Perquè aquí les estàtues o tornen al carrer, o van a un museu o viuen la sort que sembla destinada al general Moscardó: reclusió a perpetuïtat. També n’hi ha alguna per identificar.

Candidata al MNAC

De la Minerva, que era on actualment s’aixeca el monument a Pitarra, també a la Rambla, Piera afirma: "No tornarà al seu emplaçament original". És candidata a acabar al MNAC. Dues altres estàtues del magatzem, obres de Josep Clarà i Pau Gargallo, eren a la font de la part nord de la plaça de Catalunya. L’aigua les feia malbé i ha tocat retirar-les i col·locar rèpliques.De la Minerva, que era on ara s’aixeca el monument a Pitarra, també a la Rambla, Piera afirma: "No tornarà al seu emplaçament original". És candidata a acabar en el MNAC. Unes altres dues estàtues del magatzem, obres de Josep Clarà i Pau Gargallo eren en la font de la part nord de la plaça de Catalunya. L’aigua les feia malbé i ha tocat retirar-les i col·locar rèpliques.

Notícies relacionades

Venda ambulant, alcohol i soroll, les conductes incíviques més denunciades

ERC reclama més cursos de català per a immigrants

Entre totes les estàtues destaca pel seu colorit la d’un nen fet en vermell, que en recorda una altra del mateix color, obra de James Colomina, un os de peluix i un nen, que van ser col·locats al pedestal de l’avui plaça d’Idrissa Diallo, del qual havia sigut desallotjat Antonio López. L’os i el nen ja no són aquí. Colomina va venir a buscar-los un dia. "Se’ls va emportar en patinet", postil·la Darwin Molina. La seva història recorda les figures de Freddy Mercury i Montserrat Caballé col·locades per un escultor ucraïnès a Montjuïc, i ja retirades de la via pública pel districte.

La narració de Marta Piera acaba i la gent se’n va, deixant al magatzem les estàtues que tornaran al carrer, les que acabaran en un museu i el General Moscardó, plastificat i oblidatEntre totes les estàtues destaca pel seu colorit la d’un nen fet en vermell, que recorda a una altra del mateix color, obra de James Colomina, un os de peluix i un nen, que van ser col·locats al pedestal de l’avui plaça d’Idrissa Diallo, del qual havia sigut desallotjat Antonio López. L’os i el nen ja no estan aquí. Colomina va venir a buscar-los un dia. "Els hi va portar en patinet", postil·la Darwin Molina. La seva història recorda les figures de Freddy Mercury i Montserrat Caballé col·locades per un escultor ucraïnès a Montjuïc, i ja retirades de la via pública pel districte. La narració de Marta Piera acaba i la gent se’n va, deixant al magatzem a les estàtues que tornaran al carrer, a les que acabaran en un museu i al General Moscardó, plastificat i oblidat.