El tresor que va fer esclatar l’egiptologia

El Museu Egipci va presentar les últimes adquisicions, 19 en total, de les quals, si se n’ha de destacar una, seria la imponent estàtua de Sejemanjptah, un escriba de fa 4.400 anys. Però a les portes de Sant Jordi cal fer atenció a un dels tresors bibliogràfics més excepcionals del museu, 10 volums realment gegants que no competeixen en antiguitat (acaben de fer 200 anys), però són literalment el big bang de l’egiptologia. No va ser la troballa de la tomba de Tutankamon el 1922 l’origen de tal passió. Va ser la publicació de Description de l’Egypte, per encàrrec de Napoleó, el que entre 1809 i 1820 va desencadenar aquest frenesí que encara perdura.

Aquí hi ha dues històries per explicar. Una, la de la feliç ocurrència que va tenir Napoleó quan va embarcar 40.000 soldats amb un destí secret que, revelat en l’últim instant, va resultar ser Egipte. Amb la conquesta del país del Nil volia tallar les rutes comercials angleses. Va ser una expedició militar que va acabar sent fallida, però no es pot dir el mateix de la cultural i científica. Napoleó va ordenar que 160 dels millors científics de França, de totes les branques possibles, i uns 2.000 dibuixants de contrastadíssima perícia, acompanyessin les seves tropes. Tots ells van ser les llevadores d’un part editorial tan monumental com Description de l’Egypte, una obra que va néixer amb una maledicció, com veurem a continuació.

A la ‘champions’ cultural

L’altra història, igual d’interessant, és com Clos va aconseguir que Barcelona sigui una de les poques ciutats afortunades amb la presència d’aquest tresor documental. En poden presumir el British Museum de Londres i el Louvre de París. I al Caire van tenir la desgràcia, durant la Primavera Àrab del 2011, que se’n cremessin tres exemplars en un incendi. Abans de revelar quin és el mètode Clos per aconseguir aquests èxits, cal tornar abans a la primera història, el què, com, quan i per què de Description de l’Egypte.

Amb guants, com correspon, Clos mostra en persona per a aquest diari les pàgines de diversos volums. Estan dividits per temes. N’hi ha que detallen tota la fauna d’Egipte, i dir tota no és una exageració. No falta ni una de les varietats de mosques. La botànica també mereix el seu volum. I l’Egipte contemporani, és a dir, el que va envair l’expedició francesa, hi és perfectament documentat, amb mapes precisos. I, per descomptat, hi ha l’Egipte dels faraons tal com es conservava fa 200 anys. El més meravellós és la seva fidelitat gairebé fotogràfica, mig segle abans, és clar, que la tècnica de les emulsions fos una realitat.

Venut per làmines

D’aquella expedició amb ànima enciclopèdica es recorda sovint que va ser la que va permetre descobrir la pedra Rosetta, és a dir, la clau que va facilitar la comprensió de l’escriptura jeroglífica. Derrotada la tropa francesa, els generals anglesos es van quedar amb el tresor, i pretenien també que se’ls entreguessin tots els apunts i objectes amb què es volia publicar després Description de l’Egypte. França va enviar un clar missatge a Anglaterra. Cremaria tot el material abans que entregar-lo a l’enemic. Al final, n’hi va haver prou amb rendir la pedra Rosetta. Però al conjunt de volums que en realitat és aquella monumental obra l’esperava una maledicció encara pitjor. Faraònica, es podria afegir. Cada un dels exemplars que va sortir de la impremta era una autèntica obra d’art, tant que des d’aleshores antiquaris d’arreu del món es van dedicar a esllomar els llibres que queien a les seves mans per vendre’n les làmines per separat. Terrible.

Això, a la seva manera, acaba donant peu a la segona història promesa al principi. ¿Com una Description de l’Egypte va recalar fa 30 anys a Barcelona? I, encara més, ¿en què consisteix el mètode Clos, que és tan eficaç?

La passió d’aquest empresari barceloní per l’egiptologia va començar quan la butxaca no li arribava ni per a tenir capricis. Va descobrir els faraons molt a prop de casa seva, al mercat dominical de Sant Antoni. Un dia va tafanejar una caixa atapeïda de material vinculat a l’Antic Egipte, res de gran valor, però no ho va poder comprar. Li va demanar al venedor que l’hi guardés i que cada cap de setmana tornaria i li pagaria un tant. Comprar a terminis al mercat de llibres vells de Sant Antoni és una manera curiosa de començar una carrera com a mecenes.

El 1968, encara molt jove, va viatjar per fi a Egipte, amb la motxilla a sobre. Es va fixar llavors en un ushebit d’un antiquari dels baixos del Winter Palace, mític hotel de Luxor. D’aquelles figuretes, una mena de majordoms per al viatge al més enllà, n’hi ha a milers a Egipte, però el venedor no es mostrava gaire disposat a regatejar. Clos hi va tornar diversos dies i sempre rebia un no, fins que en la seva última jornada gairebé va buidar les seves butxaques (literalment) i va oferir tot el que li quedava.

Notícies relacionades

Cues de cotxes des de la matinada a les gasolineres de Barcelona per a repostar i omplir generadors

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Aquella estatueta, catalogada avui com la peça número 1 del seu museu, seria poc més que caçar un conill. Description de l’Egypte és caça major. Va fer una crida per mig món a la recerca d’un conjunt d’exemplars intacte. Estava tan il·lusionat que el seu sogre li va prometre que, si en trobava un, l’hi pagaria. La crida finalment va arribar d’Amsterdam, però el venedor no es conformava amb una transferència bancària. Volia examinar el comprador. "Em va rebre en batí en un palauet al costat d’un canal. Era un home gran, un avi que al llarg de la seva vida havia col·leccionat tota mena d’objectes relacionats amb Napoleó". Es va passar dues hores rebent una lliçó magistral entre sabres, mapes de campanyes militars i bicornes. I després li va preguntar per què volia Description de l’Egipte. Li va respondre que tenia un museu a Barcelona consagrat a tal passió, llavors a la rambla de Catalunya. Bé, va dir aquell nonagenari. Va enviar un dels seus fills a Barcelona a comprovar si era cert.

Si visiten el Museu Egipci, baixin al soterrani. Busquin els fragments del Llibre dels Morts que es mostra en una vitrina. Gireu-vos. A la seva esquena hi ha la biblioteca, vidrada, i presidida per un moble ad hoc que Clos va encarregar a tall de tron per al seu Description de l’Egipte. Sant Jordi és un dia tan bo com qualsevol altre per admirar-ho, encara que sigui des de la distància.