Els vigilants del metro de Barcelona desconvoquen la vaga
El comitè d’empresa de Securitas Seguridad España va desconvocar la vaga indefinida entre la seva plantilla del metro de Barcelona, que hauria d’haver començat ahir, després que l’Ajuntament de la capital catalana donés el vistiplau a la proposta que els vigilants puguin portar esprai pebre com a element de protecció a partir del febrer, informa Efe. Els representants dels vigilants del metro de Barcelona asseguren que negociaran amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i amb Securitas, l’empresa de seguretat, fins al 31 de març per aconseguir millores salarials i de formació. Si no arriben a un acord, tornaran a plantejar una altra vaga.
El secretari del comitè d’empresa de Securitas, David Alujas, de Comissions Obreres, va declarar que la convocatòria de vaga es va paralitzar a l’arribar l’autorització per a l’ús de l’esprai pebre. No obstant, va lamentar que aquest permís es va donar després que un vigilant perdés un ull a l’intentar mediar en una baralla a l’estació del Poblenou, de la línia 4. "Un fet molt greu que ens ha commocionat a tots", va remarcar David Alujas.
Segons el seu parer, aquesta agressió ha obligat les autoritats a reaccionar, perquè, va recordar, feia entre dos i tres anys que esperaven aquesta autorització. A més, va assenyalar que els vigilants ja han fet la formació específica per a l’ús d’aquest tipus d’esprai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Innovació residencial Així és la casa de dues plantes d’Amazon: una llar amb tot inclòs i per menys de 25.000 euros
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- Salut afirma que va alertar Badalona sobre l’assentament amb tuberculosi
- Entrevista Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»