El comerç de la nova Diagonal arrenca després del final de les obres
La reforma va portar al tancament diversos operadors, mentre que alguns han aprofitat el moment per invertir abans que els preus es disparin
Gairebé com una fórmula aritmètica, l’experiència diu que la reurbanització integral d’un carrer o zona exerceix de trampolí comercial per als seus operadors. Es va veure des del 2015 amb la renovació de part de la Diagonal i s’ha tornat a constatar amb la conversió en zona de vianants del Consell de Cent o Girona, entre molts exemples. Així que a la nova Diagonal –aquesta que durant tant temps ha estat de cap per avall per integrar la infraestructura del tramvia entre Glòries i Verdaguer, que s’inaugura demà, un dia més tard del previst a causa d’una vaga– sona com un mantra la idea que després de l’infern de les llargues obres ha arribat el moment de remuntar i arrencar comercialment. Els establiments del tram estan esperançats en veure la llum al final del túnel. Els que hi han arribat més recentment ho fan des de la convicció que és una zona en expansió i val la pena invertir-hi abans que els preus escalin més, com sol passar. Un recorregut des de Verdaguer evidencia les diferents realitats del tram de la Diagonal més oblidat durant anys.
Més enllà del debat i l’efecte del tramvia, el que il·lusiona els operadors és l’ampliació de voreres i la seva reurbanització. Somien deixar enrere aquells minúsculs laterals que expulsaven el passejant i on només tenien cabuda establiments de serveis per al barri.
Avui segueix havent-hi una vintena de persianes abaixades o mig abaixades, perquè en bona part d’aquestes s’aprecien obres o preparatius per a una obertura que gairebé coincideixi amb la resurrecció del vial. "Ho hem passat molt malament, amb les tanques enganxades a la porta i en alguns moments una caiguda de facturació del 60%", assenyala la propietària del bar Brugal. El febrer passat relatava a aquest diari com de llargues que s’estaven fent les obres, i ara afirma que l’activitat comercial per fi sembla recuperar-se una mica. "Des que és més espaiós es nota més pas de turistes i de gent de la zona", apunta esperançadaque el negoci vagi a més.
Agències de viatges, d’informàtica, restaurants i bars, botigues de compravenda d’or, perruqueries, negocis d’estètica, de motos, immobiliàries... ocupen bona part dels locals oberts, atenent necessitats de proximitat de la zona, però deixant clar que no és un destí de compres d’equipament personal i trigarà a ampliar el seu mix comercial.
No obstant, ja hi ha brots verds. Un és la bonica botiga de Zag Bijoux, en el 311, que en aquests últims mesos amb menys tanques ja ha apreciat més públic. "Molts clients ens estan descobrint ara", assenyalen els seus responsables, desitjosos que l’ajuntament autoritzi vegetació a l’entrada de la seva botiga, que també funciona com a showroom. Creuen que és una "bona zona" amb gran potencial.
Comparteixen expectatives a Barcelona Design Inspiration, on tots els articles porten l’ADN local sense ser una botiga de souvenirs, i el tragí de busos i la permeabilitat de pas més significativa ha reanimat la venda, apunten. Aquesta fe va fer també que fa vuit mesos obrís la cafeteria Gabby’s en el tram de Mallorca que creua la Diagonal, i a la seva terrasseta ja hi ha la suficient calma com perquè vingui de gust prendre alguna cosa.
En general, el costat mar presenta més salut comercial, i l’oposat té més persianes tancades, tot i que allà es forja una important obertura, apunten alguns veïns, amb l’arribada d’un concept store amb llibres, moda i altres articles, sostenen, on antany hi va haver un garatge.
Petit illot
Per contra, hi ha una illa on els comerciants encara pateixen i l’urbanisme no ajuda. És el tram que va de Bailèn a passeig de Sant Joan, i on l’ajuntament ha canviat el traçat amb un petit illot que està fent mal a les botigues del costat mar. Són comerços que han viscut amb diverses obertures de rases per a canalitzacions enganxades a la seva porta. Hi havia una botiga d’informàtica que va tancar i un comerç que també va abaixar persiana i ara està en obres. A més, la botiga vegana de la zona es va traspassar: l’actual encarregada explica que la seva vorera és l’única que encara no ha crescut. Està en mal estat, diu, i la ruta natural de molts passejants a l’avançar per la Diagonal és passar per l’illot i no per la seva vorera, de manera que queden lluny dels comerços. La connexió semafòrica complica la mobilitat en aquest tram.
Cap a l’encreuament amb Sicília, es repeteixen locals de lloguer o en obres. Al març va obrir la immobiliària Cuatro Casas, que va fer obres. "Hi passava poca gent i amb les tanques tot es veia fosc. Ara està millorant i veiem interès a llogar els locals disponibles", relata. La millora "ja ha revaloritzat el valor de les vivendes" de la Diagonal, afirmen.
Notícies relacionadesActivitat econòmica
Els experts immobiliaris no dubten que les millores reactivaran l’activitat econòmica. L’expert Domènec Casellas, de Cushman & Wakefield, apunta que serà necessari temps per consolidar la zona i que es produeixi la irrupció d’operadors coneguts que estimulin altres obertures. Amb tot, veu imprescindible que el tram de passeig de Gràcia a Verdaguer també millori per atraure el comprador que arribi des d’allà. Una opinió que comparteix Àlex Miró, gerent de l’associació Diagonal Boulevard, que defensa la dinamització de tot el tram per generar un shopping line que inclogui fins al passeig de Sant Joan.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs