L’Audiència reobre la causa contra la incineradora Tersa

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Badalona va arxivar la investigació el maig passat. La magistrada va resoldre llavors que no s’apreciava que Tersa hagués incorregut "en cap conducta penalment il·lícita" i no s’havia acreditat que hagués superat els límits legals de pol·lució. Així mateix, també va afegir que resultava "obvi" que no s’havia produït "cap risc greu per al medi ambient o la salut de les persones".

El diputat de Sumar i exregidor barceloní Eloi Badia i el cap d’explotació de la planta, F. R., figuraven com a investigats en la causa que explora sobre el funcionament de la central. L’empresa pertany en un 58% a l’Ajuntament de Barcelona i en un 41% a l’Àrea Metropolitana.

La clau de la temperatura

El recurs de la fiscalia va remarcar que la incineradora va incomplir presumptament la normativa mediambiental. Va al·legar que no va operar suposadament en tot moment amb una temperatura mínima de 850 graus centígrads durant almenys dos segons per calcinar rebutjos. La llei ho exigeix per minimitzar la propagació de dioxines i altres partícules contaminants. El ministeri públic va advertir que no assolir la temperatura requerida per la normativa suposa una "activitat potencialment perillosa", que "pot causar un risc per a la qualitat de l’aire i la salut de les persones".

La fiscalia també va assenyalar que Tersa efectua els mesuraments de temperatures mitjançant un algoritme que qüestiona. Entre altres motius, va alertar que la fórmula matemàtica va estimar temperatures absurdes. Els balanços de l’empresa van anotar que, en ocasions, es van abrasar residus suposadament a gairebé 10.000 graus o, en d’altres, a 801 graus sota zero.

Notícies relacionades

MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024

El trasllat dels bombers de l’Eixample perd suports

Partint d’aquests registres, el fiscal Víctor Castells va afirmar que "no és possible donar fiabilitat a la idea que els processos de combustió s’estiguin donant de tal manera que assegurin la destrucció de contaminants", com les dioxines i els furans, tots dos cancerígens. Un informe de la Guàrdia Civil va arribar a la mateixa conclusió.

Els advocats d’Airenet, Francesc Jufresa i Ferran Grasas, també van advertir en el seu recurs de la presumpta existència d’un perill per a l’ecosistema i un risc per a la salut.