Melancolia, gresca i protesta al Bogatell

L a música en català viu dies de canvi i regeneració, amb un emergent star-system que va prenent posicions, i allà va estar, ahir, el tradicional escenari Mediterràniament, reflectint-ho amb un cartell que va atraure multituds a la platja del Bogatell en l’obertura de la Mercè. Pop amb influx electrònic urbà i una estela de melancolia, el de Maria Jaume, i el rock bastard i despentinat de La Ludwig Band, apuntalant una nit que, enfilant la matinada, esperava l’entrada en escena d’Oques Grasses i Figa Flawas.

El canvi d’estètica musical i, més que això, de manera de ser a l’escenari, practicat per Maria Jaume al seu tercer àlbum Nostàlgia airlines, ha sigut agut, tot i que continuem reconeixent-la en aquestes noves cançons abocades al beat i al ball. Amb tot, la mallorquina es val d’efectius orgànics, un quartet de guitarra, baix, teclats i bateria. El repertori va incloure adaptacions de temes anteriors amb nou tractament, com la destacable Autonomia per principiants, creuades amb material fresc: Xinxin i byebye o Trista a Miami, peces que desprenen aquest spleen tan Maria Jaume, ara associat a una dansa exorcitzador en lloc de parapetar-se a la guitarra clàssica, com passava en els seus dies de cantautora.

Contra el turisme

Aquest nou àlbum té bastant de queixa per la superpoblació guiri que creix a Mallorca, i en aquest marc va situar la presentació de dues cançons Cala Rajada 1964 i Hoteles, sol y playa, escrites "per criticar de turisme", va deixar clar. "I ara aquí estem patint la Copa Amèrica", va afegir. Un dard en què va coincidir amb el grup que va actuar a continuació, La Ludwig Band, que va dedicar al torneig de vela el tema 30 Monedes. Peça que parla d’algú que entabanava amb el seu "bla, bla, bla, bla, bla, bla" i que "se’n reia de nosaltres".

La Ludwig Band va demostrar que, amb la demanda i el rodatge, continua creixent, i que s’ha convertit en una orquestra devastadora, ara amb un trio afegit de metalls que va reforçar el fons soul de Marta o Contraban, mirant de reüll a tota una E Street Band en la seva versió més festaire. Quin entertainer, Quim Carandell, jugant amb el públic, barrejant-se amb ell, i servint la seva veu excedida a cançons portadores d’històries (pur ADN de la cançó catalana des del Grup de Folk i Pau Riba) com S’ha mort l’home més vell d’Espolla i Manela, no vull currar per vostè, que va segellar l’actuació amb la tornada cantada a plaer al Bogatell. En temps d’hegemonia electrònica i maquinal, la seva música va en una refrescant direcció dissident, i com es va poder veure, no només al gust de la clientela boomer.

Maria Jaume i La Ludwig Band

Notícies relacionades

1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela

La sostenibilitat, en l’adn de les empreses

‘Mediterràniament’ de la Mercè

Barcelona, 20/09/24