La Mola situa el Vallès Occidental com la comarca amb més rescats
Entre el 2020 i el 2024, en aquesta comarca s’han fet 549 actuacions. Molt a prop la segueix el Baix Llobregat, amb Collbató, que inclou gran part de Montserrat, amb 546 actuacions.

Subida y cima de la montaña la Mola antes de los últimos días del cierre del restaurante situado en la cima /
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, que allotja el conegut cim de la Mola i està ubicat al Vallès Occidental, s’ha convertit no només en una atracció turística, amb uns 350.000 visitants anuals, sinó també en un punt clau de rescats de muntanya per als Bombers de la Generalitat. La comarca del Vallès lidera el rànquing de Catalunya quant a rescats de muntanya, segons dades proporcionades pel mateix cos de bombers, que recull les xifres del primer semestre del 2024, concretament fins al 15 d’agost. Aquest any, el cos ja ha dut a terme 51 rescats al Vallès Occidental, majoritàriament per caigudes, dislocacions, torçades de turmell i ruptures de peroné. Respecte a Catalunya, els rescats ascendeixen a 686.
"En els últims anys, s’ha observat un petit increment d’un perfil metropolità menys acostumat a caminar per la muntanya", explica el tècnic d’ús públic i educació ambiental del parc natural, Josep Canals. El parc s’ha consolidat com una destinació popular per a excursionistes. El 90% prové de les dues comarques del Vallès i de l’àrea metropolitana, a causa de l’alta densitat", assenyala Canals. Afegeix que "les lesions no són greus, però requereixen atenció amb helicòpters a causa de la mala accessibilitat per les pistes al parc natural". La comarca també és líder en intervencions en el medi natural, recerques i rescats en muntanya, rius, coves, pous i de persones perdudes. Des d’inicis d’any s’han registrat 69 actuacions.
"Sempre hi ha hagut accidents i rescats; molta gent se sent atreta pel cim. Quan treballàvem allà, era molt freqüent veure-hi helicòpters anar i venir", explica Gemma Gimferrer, antiga propietària del restaurant de la Mola, tancat al gener fruit de l’"alta massificació". "Arran de la pandèmia, més gent va començar a sortir a la muntanya. Ràpidament, es posen unes sabatilles i es llancen a caminar, sovint de manera inconscient, per camins que no coneixen. Les xarxes socials també han influït en aquest fenomen, ja que la gent ha anat descobrint llocs pròxims a casa seva".
Ruth Giménez, una veïna de Sabadell i habitual del parc natural, reconeix que "algunes vegades ens hem endinsat en senders que no coneixíem només per poder fer-nos una foto". Giménez comenta també que "no han tingut cap ensurt, però que, veient les xifres, creu que és necessària més conscienciació".
"És habitual que hi hagi més incidència en aquesta comarca, probablement per l’afluència de gent portant a terme activitats al medi natural", expliquen fonts dels bombers, que afegeixen "no tenir un estudi de les causes". Una cosa en la qual coincideix la Diputació de Barcelona, propietària del parc natural de Sant Llorenç, que assegura que els rescats responen a l’alta densitat de població.
La comarca vallesana històricament s’ha trobat entre les primeres en els rànquings de sinistralitat de muntanya. El 2023 s’hi van fer 115 rescats; el 2022, 106; el 2021, 131, i el 2020, 129. La pandèmia ha influït en aquestes xifres, ja que els rescats eren menys freqüents. El 2019, s’hi van registrar només 70 intervencions. Les xifres prepandèmiques no superaven els 90 rescats. Per exemple, el 2018 se n’hi van registrar 81; el 2017, 86; i el 2016, 81.
Una perspectiva global
Notícies relacionadesEntre el 2020 i el 2024, al Vallès Occidental s’han fet 549 actuacions en total. Molt a prop la segueix el Baix Llobregat, on es troba Collbató, que inclou gran part de Montserrat, també molt freqüentada amb 546 actuacions. "Es tracta d’un perfil similar; les dues comarques estan molt poblades i no tenen un esperit de muntanya", detallen fonts del Parc Natural de Sant Llorenç. Les dues comarques lideren el rànquing sense ser estrictament de muntanya, com el Ripollès o el Berguedà, que se situen en tercera i quarta posició amb 474 i 375 actuacions, respectivament.
Segons els bombers, els rescats de persones accidentades a la muntanya són els més comuns; en tot el 2023 se’n van portar a terme 1.229. Aquest any, fins al 6 d’agost, ja se n’han fet 686. Si només es consideren els mesos de juny a setembre, l’any passat hi va haver 494 rescats; aquest any, 249. Així, tot i que encara queda la segona quinzena d’agost i tot el setembre per finalitzar la temporada d’estiu, els bombers assenyalen que la xifra d’actuacions "s’està moderant" en comparació amb l’estiu del 2023.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Baixa natalitat La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Desorientació i falta de solucions
- Estrena ferroviària Renfe inicia amb èxit les proves del nou tren de Rodalies sobre el traçat de la línia R1
- Els joves adults que viuen en parella cauen a la meitat en 50 anys
- El Vaticà El papa Francesc, ingressat a l’hospital a causa de la seva bronquitis
- CAIGUDA A QUARTS L’eliminació del Barça de la Copa deixa Peñarroya a la corda fluixa: «La meva figura és el que menys importa»
- Estret de Magallanes Engolit per una balena: el terrible malson d'un jove mentre practicava caiac | Vídeo
- ESTAFES ‘ONLINE’ Els consells de la Policia perquè el teu dia de Sant Valentí no es converteixi en el dia de l’«estafamor»
- Trucs L'ajust senzill al router que millora el wifi en 5 minuts