La tuneladora de l’L9 del metro arriba a l’estació de Mandri
Veïns i comerciants de Consell de Cent amb Urgell mostren la seva preocupació per les obres de prolongació de FGC entre Espanya i Gràcia.

Va ser el juny del 2022 quan la tuneladora de l’L9 del metro de Barcelona es va posar de nou a perforar. Havien passat més de 10 anys des que es van acabar els diners i tot quedés aturat. Fos per la crisi o per una planificació deficient, la ciutat contemplava com es congelava un dels projectes més importants de transport públic de les últimes dècades. Faltaven quatre quilòmetres per perforar, entre les parades de Manuel Girona i Lesseps. Ahir, una mica més de dos anys després de reprendre els treballs, el talp mecànic va arribar la parada de Mandri. Li falten 1,6 quilòmetres més per acabar. Després vindrà l’obra ferroviària, les estacions que falten, el toc arquitectònic, els nous trens. I els passatgers. Per 926 milions d’euros, s’espera que estigui tot acabat el 2029.
Unes 450 persones es van connectar a la càmera en directe situada al pou de Mandri per seguir de primera mà l’arribada de la tuneladora, que abans ja va passar per Sarrià, però amb menys expectació. Entre les dues parades pròximes a la Bonanova, de fet, la màquina va patir un contratemps i va estar aturada durant setmanes per procedir a reparar-la. A l’esquerra de la imatge, a les 19.20 hores, va començar el moviment. Primer, un forat diminut a la paret, del qual sortia aire, pols i aigua. També aigua, que no va deixar de caure de manera feble. A les 19.35 hores, la tuneladora va començar a esquerdar la paret del pou. Les dents de la màquina van anar guanyant terreny fins a fer caure del tot el mur. Una vegada acabat tot el treball, les línies 9 i 10 acumularan una longitud de 48 quilòmetres, 50 estacions i 17 intercanviadors. Amb tot en marxa, es preveu que passin de 23 milions de validacions a 113 milions.
Temor davant les obres de FGC
El que es va viure ahir a la tarda a l’auditori Joan Bordetas, a l’Eixample, va ser un exercici de política en majúscules. Sobre l’escenari, representants de l’Ajuntament de Barcelona disposats a detallar com les obres de prolongació de l’L8 de Ferrocarrils, entre Espanya i Gràcia, afecten i afectaran l’encreuament de Consell de Cent amb Urgell, on està prevista una sortida d’emergències del nou metro. A la platea, veïns afectats pel soroll, les estretors i la pols. Hi ha indignació, preocupació veïnal. Fins i tot por. El diàleg va ser clar, dur per moments, però va acabar amb el compromís municipal de millorar qüestions com la distància entre les façanes i les tanques, la convivència entre vianants, bicis i patinets o la il·luminació nocturna.
En aquest punt de l’Esquerra de l’Eixample estan amb els treballs previs per començar a col·locar les pantalles del pou que permetrà perfilar la sortida d’emergència. És a dir, s’estan desviant els serveis d’aigua, llum o gas perquè el terreny sigui espaiós. Sembla fàcil. No ho és. Segons va detallar Begoña Castiblanque, responsable de seguiment del projecte, a l’octubre començarà la instal·lació de les parets del pou, una tasca que requerirà uns murs de separació amb la via pública perquè una immensa màquina de 20 metres d’alt i 14 de longitud pugui marcar el perímetre d’un pou de 18 metres de diàmetre i 60 de profunditat. Un treball, va afegir, que hauria d’acabar a l’abril. Després vindria la perforació del túnel.
Notícies relacionadesL’explicació tècnica, no obstant, va deixar pas als dubtes i els temors. A saber: no poden obrir les finestres en ple estiu perquè hi ha molta pols, volen que s’aprofiti el pou perquè els posin una estació i no només una sortida d’emergència, ningú els diu exactament quant temps hauran d’aguantar unes obres que ja van viure recentment amb la construcció de l’eix verd de Consell de Cent i temen estar vivint la crònica d’una mort comercial, per molt que estiguin previstes una lones informant de les botigues que queden amagades darrere de l’obra.
Tant la farmacèutica com la propietària d’un bar van coincidir que l’espai de pas és raquític, de 120 centímetres, van assegurar, i això genera, primer, que ningú hi passi, i segon, que es multipliqui la sensació d’inseguretat. Oriol Altisench, enginyer en cap de l’ajuntament, va recordar que la normativa obliga que siguin 180 centímetres i es va comprometre a intervenir en l’assumpte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- Salmonel·losi, la intoxicació estrella de l’estiu: riscos, símptomes i consells pràctics per evitar la infecció
- Les finances del club Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- Corrupció al PSOE Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura