Sant Cugat i Sant Just són les dues ciutats més cares que la capital

El preu mitjà dels lloguers va créixer en 20 dels 36 municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el primer trimestre del 2024 respecte a la mitjana dels últims tres mesos del 2023. Si s’amplia el marc, els contractes registrats a l’Incasòl reflecteixen que el preu dels lloguers va créixer en el conjunt de les urbs que s’inclouen en l’àmbit funcional metropolità –que es compon de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental–, i va passar de 993 euros a finals de l’any passat als 1.003,48 euros entre gener i març del 2024.

D’aquesta manera, se situa a una àmplia distància de la mitjana de Catalunya, que també creix i passa dels 854,12 euros als 868,85. L’Incasòl és l’organisme de la Generalitat on es notifiquen els contractes i es dipositen les fiances, cosa que permet obtenir la radiografia més fiable del mercat del lloguer.

Respecte a les ciutats de l’entorn de Barcelona, un total de 10 superen la frontera psicològica dels 1.000 euros al mes de lloguer. Així, Sant Cugat del Vallès (1.419,06 euros) i Sant Just Desvern (1.231,07) encapçalen el rànquing i són les dues úniques urbs de l’AMB que superen la capital catalana, que registra una mitjana de 1.193,41 euros. Els altres set municipis per sobre dels 1.000 euros són Tiana (1.154,95), Castelldefels (1.148,98), Sant Joan Despí (1.122,71), Gavà (1.083,41), Montgat (1.058,25), Esplugues de Llobregat (1.033,40) i Begues (1.018,72).

Escalada de preus

Per la part baixa, també 10 de les 36 localitats de l’AMB registren un preu mitjà inferior als 800 euros, i són Montcada i Reixac (735,43 euros), Sant Climent de Llobregat (535,89) i Badia del Vallès (516,04) les que tanquen el llistat.

La constant escalada de preus en els lloguers s’ha convertit en els últims anys en una de les principals preocupacions de bona part de la població de Barcelona i la seva conurbació. Els imports dels contractes han escalat gairebé sense fre, mentre que els sous continuen estancats en valors d’una altra època. Una dupla que dificulta cada vegada més l’accés a l’habitatge, encara més quan la demanda també es troba disparada, tal com reflecteixen informes recents de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB).

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Carles Donat, codirector de l’O-HB, recordava també en un altre estudi publicat fa poques setmanes que, després de la crisi econòmica del 2008 i les consegüents dificultats d’accés al crèdit hipotecari, "l’opció de viure de lloguer s’ha convertit en l’única opció d’accés a l’habitage per a cada vegada més llars", fins al punt que, el 2022, el 58,9% de les llars de Barcelona compostes per població de 16 a 34 anys viuen de lloguer.

En el mateix text, Donat remarca com, en l’última dècada, entre altres motius, l’augment de la demanda cap al lloguer i l’estancament de les rendes han portat a més dificultats d’accés a l’habitatge. Uns problemes que, lluny de ser exclusius de la ciutat de Barcelona, s’han reproduït en altres punts pròxims a la capital catalana.