La població creix per segon any

La població de Barcelona va créixer el 2023 per segon any consecutiu: l’1 de gener de 2024, data de la foto de les dades reflectides al padró, difoses ahir per l’Ajuntament, estaven empadronades a la ciutat 1.702.814 persones, un 2,6% més que l’any anterior.

És la xifra més alta des del 1990 (1.707.286 barcelonins estaven empadronats llavors), i el creixement s’ha donat essencialment per l’aportació de la immigració, perquè sense això, el saldo natural seria negatiu: a la ciutat mor més gent de la que neix.

"Amb aquest impuls s’assumeix la xifra més alta des del bienni preolímpic del 91-92. La població creix de manera generalitzada per tota la ciutat, als seus 10 districtes, 73 barris i en 223 de les 233 àrees estadístiques bàsiques", explica Maria Jesús Calvo, cap del Departament d’Estadística de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona.

La població de la ciutat va caure el 2020 i el 2021, és a dir, segons va reflectir el padró l’1 de gener del 2021 i el 2022. Va ser un efecte que va venir provocat per la pandèmia de la covid, que durant aquells dos anys va frenar els fluxos migratoris. Una vegada l’arribada d’estrangers es va normalitzar, les xifres ho han reflectir.

La tendència ha tornat a ser de creixement segons el padró de l’1 de gener de 2023 i ara es confirma, amb el detall, ja conegut al gener, que se superen els 1,7 milions de barcelonins. I això ha sigut possible perquè el saldo migratori ha sigut positiu a la ciutat: hi ha 54.000 estrangers més. És a dir, en van arribar 54.000 més dels que se’n van anar. És més del doble que el 2022, quan el saldo migratori positiu va quedar en 26.634 persones.

Com ara, aquest saldo migratori va ser decisiu perquè Barcelona guanyés població l’1 de gener de 2023: el nombre d’empadronats va créixer un 1,2%. Té sentit que ara creixi més del doble perquè l’aportació immigrant s’ha doblat.

Saldo negatiu

Sense l’arribada dels forans, el balanç seria un altre, perquè a Barcelona durant 2023 van néixer una mica més d’11.000 persones (la xifra més baixa des del 1900 exceptuant el 1939, l’últim any de la Guerra Civil) i en van morir 14.700. Un creixement vegetatiu negatiu de 3.600 persones. Però amb la normalització dels fluxos migratoris la ciutat supera el nombre d’empadronats de gener del 2020, abans de la pandèmia, i veu créixer la seva població a tots els districtes, amb taxes que van del 4,4% de Ciutat Vella a l’1,4% de Sarrià-Sant Gervasi. Ciutat Vella, amb 111.155 d’empadronats, no arribava a una xifra tan alta des del 2008.

Nou Barris (3,1%) és el segon districte que més veïns ha guanyat, i Les Corts, el segon que menys, amb 1,7%. La resta oscil·len entre el 2% i el 3%. Per barris, el creixement poblacional també es dona als 73 que hi ha. En percentatge, guanya la Marina del Prat Vermell, amb un 17,8% més, si bé és un barri amb pocs veïns que està en ple creixement, cosa que propicia l’increment significatiu.

Amb tot, el ritme de creixement poblacional ha sigut inferior entre el 2010 i el 2024, període en què Barcelona va guanyar 72.320 d’empadronats, a les etapes de més canvi a l’últim segle. Durant la dècada posterior a la Guerra Civil, és a dir, als anys 40 del segle XX, el padró es va incrementar en 199.004 persones. A la dels 50, en 277.684. A la primera dècada del segle XXI, la xifra va créixer en 132.778 d’empadronats.

Notícies relacionades

Contenidors antiincendis a Badalona

El Juan Sebastián Elcano atraca amb un ‘sold out’

Les dones són majoria a Barcelona: un 52,3%, gairebé com els dos anys anteriors. Millora la qualificació acadèmica: la població amb titulació universitària o un cicle de formació de grau superior passa del 22,6% el 2009 al 36,3% el 2024. La tendència és ascendent entre homes i dones, però més en elles.

Els 1.702.814 barcelonins empadronats viuen en 676.130 domicilis (7.352 més que l’any anterior), on viuen de mitjana 2,52 persones. Al 25,3% dels domicilis no viu cap home, mentre que al 15,7% no hi ha cap dona.