Barcelona vol crear 25 noves zones verdes en dos anys reformant descampats i terrenys sense edificar

En el que queda de mandat, que afronta el tram final abans de les eleccions municipals del maig del 2027, el govern municipal es proposa si més no començar les obres en 11,27 hectàrees segmentades en 25 parcel·les de 525 a gairebé 23.000 metres quadrats per transformar-les en zones verdes, tal com estan qualificades en el planejament sense que s’hagin desenvolupat fins ara. En alguns casos, són jardins ja existents que s’ampliaran o es renovaran, com la plaça Fotògrafs Català, a Ciutat Vella, o els jardins Beatriu de Pinós, Beatriu de Provença, Clotilde Cerdà i Constança d’Aragó, a l’Eixample.

L’executiu concreta 25 projectes que compta amb finalitzar entre el setembre i el març del 2028, en els quals inverteix 46,33 milions d’euros. Hi ha 15 plans més en procés d’estudi, que eleven l’extensió a 20 hectàrees i el pressupost, a 87 milions d’euros. El repte últim és que, en un marge de 12 anys, nous jardins i parcs ocupin 100 hectàrees, dels quals 75 són de titularitat municipal.

Entre les obres de mida més gran, figura cobrir la llosa de les vies del ferrocarril de Sarrià per crear el parc d’Oriol Martorell, de 22.318 hectàrees i per un import de 9,1 milions d’euros. El pronòstic és que els treballs comencin al setembre i acabin el març del 2028. A més, es projecta una plaça dins de les antigues naus de Can Ricart, al Poblenou, de 22.959 metres quadrats i amb un pressupost de 864.011 euros. La reforma s’ha d’iniciar l’octubre del 2026 i ha d’estar acabada el maig del 2027.

Interiors d’illes

Els racons més reduïts que també es preveuen rehabilitar fan una quarta part d’un interior d’illa de l’Eixample. En el programa no figura condicionar 30 interiors d’illa del cèntric districte, com Collboni va prometre a la campanya electoral del 2023 i dels quals 21 estaven en fase d’estudi l’estiu passat. El socialista s’ha compromès a anunciar novetats sobre això en uns dos mesos. Ha dit que el propòsit camina «en paral·lel» a l’anunciat aquest divendres, en què ha defensat que «s’ha passat el rasclet» sobre el mapa de l’urbs perquè afloressin terrenys que en certs casos esperen des de fa dècades que es planti vegetació. L’estudi es basa en les previsions del Pla General Metropolità, vigent des del 1976.

Dels 25 racons seleccionats, 11 són fruit de demolicions d’antics immobles, quatre d’ells demolits en els últims tres anys. És el cas del solar que ha quedat després d’enderrocar-se un edifici a l’encreuament dels carrers Burgos i Sagunt, a Sants-Montjuïc. «No tenia sentit que fossin places dures, mortes, que no es fan servir o ho són per a coses pitjors», ha afirmat Collboni, que ha advocat perquè «la política per recuperar interiors d’illa no es pari mai més».

Zones en desús

El parc més gran que el paquet augura serà una quarta part de la mida de Glòries. En tot cas, es tracta de «baixar a petita escala» per refer punts morts, dels quals alguns ni tan sols tenen nom, explica Buhigas. «En una ciutat com Barcelona, qualsevol racó s’ocupa, però la vocació d’aquestes zones és ser espais lliures i els incloem en una bossa per anar transformant-los perquè, com que no podem concentrar les 20 hectàrees en un únic solar, ens permet anar esquitxant de verd tots els districtes», addueix l’arquitecta en cap.

No es conceben grans dissenys, sinó més aviat funcionals perquè siguin lloc de repòs per a gent gran i d’esbarjo per a menors. A Sants-Montjuïc, es crearà una plaça de 1.013 metres quadrats a l’avinguda dels Montanyans i una zona enjardinada entre el passatge Francesc Candel i el carrer del Ferro, de 3.323 metres quadrats, igual com als 910 metres quadrats entre el carrer de Sant Cugat i Larrard, a Gràcia.

L’operació inclou dos solars a Horta-Guinardó, en el número 34 d’Estoril i el 430 del carrer de Lepant. S’afegeixen quatre espais a Nou Barris, de 6.000 a 13.002 metres quadrats. Sant Andreu guanyarà dues zones verdes, d’una mica més de 1.000 metres quadrats cada una, per quatre a Sant Martí, totes superiors als 2.500 metres quadrats. Alguns, amb passat industrial, s’hauran de descontaminar abans d’arreglar-se.

Quatre models

Notícies relacionades

Torna la Can We Run a Santa Coloma: apunta’t aquí a la popular cursa d’humans amb les seves mascotes

MAPA | Tots els pisos turístics a la província de Barcelona, ciutat a ciutat

Collboni ha reivindicat que es tracta d’«una nova manera de generar verd a Barcelona, acostar-lo a tots els barris i democratitzar-lo, aprofitant zones en desús, oblidades». «Són el primer lot d’un conjunt d’actuacions a escala de ciutat que poden suposar, com en aquest cas, repartir els mateixos metres quadrats que tenim a Glòries als 10 districtes», ha defensat.

El model ve marcat pels arranjaments de quatre zones acabades en aquesta legislatura. Sumen 8,48 milions i gairebé dues hectàrees entre l’illa Colorantes (Sant Andreu), la urbanització de la primera fase de Can Ricart (Sant Martí), la zona plantada sobre la central de recollida pneumàtica d’escombraries (Sant Martí) i l’ampliació del jardí de l’interior d’illa d’Emma (Eixample).