Models reals rere les escultures de la Sagrada Família

L’artista Llorenç Matamala, obrers, nens i fins i tot animals van ser utilitzats com a models vivents per crear les realistes figures de les façanes.

David Martínez Herrada

Sovint es diu que la Sagrada Família de Barcelona és una Bíblia en pedra. Així, la façana del Naixement, l’única construïda en vida d’Antoni Gaudí, representa la nativitat de Jesús. La curiositat, per a molts desconeguda, és que els personatges bíblics que hi ha esculpits són versions petrificades de persones reals. Peons de l’obra i gent del barri van ser utilitzats com a models vivents i enguixats completament per obtenir unes escultures realistes. La majoria d’aquestes figures van ser obra de l’escultor Llorenç Matamala, que també està immortalitzat en pedra.

Buscant el màxim realisme, Matamala i Gaudí van utilitzar un particular procés per crear escultures a partir de persones vives. Primer, fotografiaven els models davant d’uns miralls, cosa que proporcionava múltiples perspectives. Després, s’utilitzava la tècnica de l’emmotllatge al natural, empastifant la persona amb guix. Els motllos obtinguts s’ajustaven a l’escala i, finalment, es replicaven en pedra.

Era un procediment arriscat i incòmode, perquè l’escaiola sobre el rostre podia provocar asfíxia i desmais. Així ho va testificar el dibuixant Ricard Opisso, que en la seva joventut, treballant a la Sagrada Família, va ser emmotllat amb l’objectiu de crear un dels àngels trompeters.

Com Opisso, molts models van ser escollits entre els mateixos obrers de la basílica. Un picapedrer va fer de San José i el vigilant de les obres va encarnar Judas, mentre que els nens de les escoles del temple van servir de models d’àngels. Molts veïns també van quedar immortalitzats. Gent humil i anònima, com un drapaire, que va fer de model per a sant Joaquim. Per al soldat romà de la matança dels Innocents es va buscar el mosso d’una taverna pròxima perquè era de Tarragona i les seves faccions semblaven més pròximes als romans.

Un descampat

També es van triar alguns models per a la futura façana de la Passió. Com a Ponç Pilat va ser escollit un cabrer del barri, un home gras a qui Gaudí comprava la llet. No oblidem que en aquella època l’entorn de la Sagrada Família era gairebée un descampat per on passaven ramats de cabres. Molts animals que acampaven prop de les obres van ser també enguixats, des de gallines i burros fins a sargantanes.

Notícies relacionades

Més macabre, i també més desconegut, era el costum de Gaudí d’anar al dipòsit de cadàvers de l’Hospital de la Santa Creu, al Raval. Allà treia motllos de cadàvers, fins i tot de nens, que posteriorment van acabar esculpits a la Sagrada Família.

Llorenç Matamala era al capdavant del taller que va realitzar la majoria d’aquelles escultures. Amic íntim de Gaudí, Matamala va fer de model de l’apòstol Bernabé, l’estàtua del qual presideix un dels quatre campanars de la façana del Naixement.

Temes:

Barcelona Antoni Gaudí Joventut

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació