Lorenzo Viñas, president dels administradors de finques: "El propietari prefereix un inquilí complidor a apujar el lloguer"

En la presentació de 90è aniversari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, van voler defensar el seu paper social.

El col·legi neix el 1936, amb el vistiplau del llavors president Lluís Companys, perquè un grup d’administradors de finques van voler ordenar i dignificar una professió que era dispersa i donar-hi un sentit jurídic i corporatiu. Avui dia per a nosaltres és clau impulsar la formació dels professionals i ser locomotora dels canvis que afecten l’àmbit de l’habitatge.

¿Era més fàcil gestionar amb l’antiga LAU o amb els recents canvis de la llei d’habitatge i la seva pionera aplicació a Catalunya?

Abans hi havia menys normes, però no ens espanta la regulació. El que ens espanta és la inseguretat jurídica que emana de determinades normes actuals. Això sí que ens fa mal. És inseguretat per a nosaltres i els nostres clients.

¿Per què n’hi ha molts que opten per vendre en comptes de continuar llogant?

El més important és aquesta seguretat, per sobre de la rendibilitat. A mi m’han dit, "senyor Viñas, abaixi 50 euros, o el pessic que sigui, i busqui’m una família, una persona solvent, seriosa, que no causi problemes a la comunitat, que tingui cura del pis i que pagui cada mes, encara que sigui ajustant el preu». El petit propietari s’estima més un inquilí complidor abans que apujar el preu del lloguer. I l’administrador facilita aquesta gestió i evita maldecaps. Però ara molts trien vendre per por.

Són en la primera línia de la crisi habitacional, tractant de prop amb inquilins i propietaris. ¿Té solució a Barcelona?

Alguns col·lectius diuen que som a la vora del col·lapse i jo diria que la situació és gravíssima però té solucions. Passen perquè l’Administració pública ens atengui i escolti. No n’hi ha prou amb crear sòl públic. Aplaudim que facin 50.000 habitatges, com promet el president Illa, però quan arribin poden haver passat entre 3 i 5 anys. En canvi, podrien motivar el propietari estalviador que té un o dos pisos, perquè no vengui, que els aporti al lloguer, donant-li seguretat en cas d’impagaments.

¿Quines més fórmules?

Entre les nostres recomanacions hi ha revisar la densitat dels edificis. ¿Per què no l’ampliem? Si vam ser capaços de modificar un pla urbanístic de Barcelona i incrementar el 30% per a habitatge social encara vigent, ¿per què no incrementem la densitat? Els models de llar han canviat. En edificis amb pisos grans cal facilitar la divisió. I en el cas d’oficines i locals comercials de carrers de segona i tercera línia permetre el canvi d’ús i flexibilitzar les normes d’habitabilitat no seria una barbaritat.

Notícies relacionades

Pugna pel futur del jardí del Silenci

Setmana Santa a La Rioja, els Picaos i molt més

¿Les noves llars han deshumanitzat la convivència veïnal?

Ara en una finca hi conviu més gent de pas, diferents cultures o més persones soles. Això no ajuda a la convivència, però l’administrador de finques hi té un paper conciliador i actua fins i tot en casos de vulnerabilitat o de violència de gènere donant a conèixer a les autoritats els problemes veïnals.