"El ‘sharing’ de cotxes serà el següent pas de la mobilitat metropolitana"

Era un clar temor polític. Teníem un Govern conservador que necessitava estendre’s pel territori, però tenia davant una entitat metropolitana en ple creixement. I després hi havia la pugna amb Pasqual Maragall... Quan Pujol va veure la potència de Maragall i com la corporació agafava força, ho va desmembrar tot i només va salvar els serveis imprescindibles. Ho vam viure amb desconcert. Es van mantenir dues entitats, una que gestionava aigua i residus i una de dedicada a transports. Des del primer dia, amb persones com Ángel Simón (actual conseller delegat de Criteria Caixa), es va començar a recompondre una estratègia metropolitana, una reconstrucció que es va fer partint d’una mancomunitat voluntària de municipis als quals es deixava serveis. Simón era el gerent d’aquests ens i va encarrilar bé la transició.

¿Quins altres personatges van ser importants en aquella època?

Hi havia Dídac Pestaña (alcalde de Gavà), Joan Blanch (alcalde de Badalona) i també Pepe Cuervo (regidor de l’Ajuntament de Barcelona), que va ser un polític fonamental perquè sabia tirar endavant temes difícils. A finals dels 90 em van nomenar gerent de medi ambient i anys més tard vam completar el sistema de sanejament metropolità. Vam fer les depuradores del Prat i vam renovar la del Besòs. També vam construir la planta de regeneració d’aigua, que ens dona el 25% de la que bevem a l’AMB. Però el més destacable va ser aconseguir el tancament de l’abocador del Garraf. Es van tirar endavant les polítiques de reciclatge i es van obrir els quatre ecoparcs metropolitans.

I el 2010 s’aprova la llei que permet el renaixement de l’AMB.

Sí, i tots els partits hi van votar a favor. I des d’aleshores, Antoni Balmón, com a vicepresident executiu, és la persona que continua tirant endavant l’àrea. Després vindrien altres persones rellevants, com Antonio Poveda (alcalde de Sant Joan Despí), que ocuparia la vicepresidència de Mobilitat. Feia treballar molt i té el seu caràcter. Però va ser un crac. Va impulsar la zona de baixes emissions (ZBE) i vam ser pioners. La va presentar de manera subtil, amb una campanya de canvi ciutadà d’hàbits de mobilitat.

Curiós, els Comuns diuen que va ser idea seva.

Jo l’hi atribueixo a Poveda, segurament soc parcial, perquè és cert que Janet Sanz (tinenta d’alcalde d’Urbanisme amb Ada Colau) també va treballar el tema, però qui coordina i posa d’acord els municipis és Poveda. L’impuls inicial surt de l’àrea, malgrat que Sanz ho discutirà i dirà que va sortir de Barcelona.

I el Govern...

La Generalitat no hi era. I ara que s’hi han sumat, i són benvinguts, han d’entendre que abans d’aprovar qualsevol llei catalana sobre zones de baixes emissions cal posar-se d’acord amb els ajuntaments.

¿És la zona de baixes emissions (ZBE) el gran projecte de l’AMB?

Crec que sí. I posar-nos al dia en temes mediambientals ha sigut un altre gran projecte. La depuració d’aigües i el tractament de residus són plans emblemàtics. La bicicleta pública metropolitana, l’AMBici, també ho és. Llàstima que no funcionés la coordinació amb Barcelona i tiressin endavant el nou contracte del Bicing només per a la ciutat. No hi ha excusa, no ens vam entendre en aquell moment. La idea és fer-ho quan acabi la concessió a Barcelona. Però el nou contracte de les motos compartides a escala metropolitana, d’alguna manera, ho corregeix. Qualitativament, el sharing de motos és més important que el Bicing metropolità, perquè els ajuntaments han cedit competències municipals.

¿Valdria la pena una ZBE metropolitana, comuna per als 36 municipis?

Hi estem treballant, ha de ser el futur: la ZBE metropolitana, amb els mateixos criteris per a tothom.

Per cert, l’AMB no va respondre a la plantada d’Albiol al paraigua ambiental. ¿Per què?

La idea és estar oberts a ajudar i no forçar les situacions; intentem convèncer. Balmón és molt fi amb aquestes coses. Ha mantingut el sentit comú i ha permès anar tirant endavant polítiques metropolitanes tècniques. El seu paper ha sigut clau.

Ja s’ha referit a Balmón en diverses ocasions...

D’aquests últims anys, de l’AMB nova, Balmón i Poveda han sigut figures clau. Com ho va ser el tàndem Pestaña-Simón en la remuntada després de la dissolució del 1987. Ho han sigut per sobre de l’alcalde de torn de Barcelona, que és president de l’AMB. Amb Trias i Collboni hi ha hagut sintonia, però no amb Colau, per raons òbvies.

¿Quins problemes hi va haver amb Colau?

D’entrada, imaginava l’AMB com un reducte selecte i corrupte. I deixi que li digui una cosa: en 40 anys no he viscut un sol episodi de corrupció. Després ho va entendre una mica més, però, d’entrada, va ser molt dura.

¿Prejudicis?

Molts.

¿No creu que Collboni s’ha passat de rosca al parlar ja de la regió metropolitana de 164 municipis?

Estic d’acord amb aquesta afirmació, sí. Però no vull criticar les visions territorials. Organitzem i parlem amb els municipis amb els quals treballem amb comoditat. Crec que la línia és consolidar el model de 36 de l’AMB. I que Barcelona s’integri més.

¿Com?

El sistema del Bicing haurà de ser metropolità. Després s’hauria d’actuar més a fons amb la distribució urbana de mercaderies. Però per a tot això ha de passar el que comentava abans: els consistoris han de cedir competències.

¿I no s’han plantejat un sharing metropolità de cotxes?

És un dels projectes que acabarà apareixent. Però hi ha els Comuns... És una línia vermella amb ells. Però no has de dir que no pel fet de ser un cotxe. Estem parlant d’un vehicle elèctric, connectat, compartit i metropolità.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

¿Ho han arribat a estudiar?

Durant el mandat dels Comuns era un tema difícil. Però cal destacar que s’ha treballat des del punt de vista d’àrea i serà el següent pas. Les motos van ser el primer pas gràcies a Rosa Alarcón (exregidora de Mobilitat de Barcelona). Veurem qui dona el del cotxe compartit metropolità.