Fenomen urbà

Febre del pàdel a Barcelona

S’ha posat de moda perquè no costa gaire iniciar-s’hi ni crear instal·lacions

La fiscalia ha requerit que les pistes prenguin mesures contra els xocs d’ocells

L’increment de llicències federatives mostra la clara tendència a l’alça d’aquest esport. Segons les últimes dades municipals del 2022, la capital catalana sumava 18 clubs.

Febre del pàdel a Barcelona

POL LANGA SEBASTIÀ

5
Es llegeix en minuts
POL LANGA SEBASTIÀ

Segur que el lector d’aquest article és o coneix algun jugador de pàdel i segurament s’ha unit a aquest esport durant els últims anys. Barcelona s’ha convertit en una de les capitals internacionals del pàdel gràcies al gran interès que ha suscitat entre la població. També els clubs esportius hi han vist un filó de negoci gràcies a la facilitat de construcció de les pistes i la ràpida rendibilització.

Febre del pàdel a Barcelona /

La Federació Catalana de Pàdel constata un notable creixement d’aquest esport a la capital catalana i el seu voltant. En els últims dos anys han debutat 34 clubs nous, que eleven el total fins als 118 actuals a la província. Aquesta xifra suposa un creixement del 28% respecte a les dades recollides per la mateixa entitat l’any 2022.

Febre del pàdel a Barcelona /

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, confirma la tendència. Les últimes dades municipals són del 2022 i revelen que el nombre de clubs que hi havia dins de la ciutat ja havia crescut en aquell moment respecte als anys anteriors. Així, el 2019 hi havia 14 clubs, mentre que el 2022 ja se’n comptaven 18. A més, també van augmentar les llicències. Si el 2019 Barcelona comptava amb 1.746 fitxes, el 2022 ja n’hi havia 2.870, amb un creixement de més del 22% en un sol any. No obstant, el consistori destaca que no tots els usuaris de les pistes tenen llicència federativa, de manera que la xifra total de jugadors podria ser molt més gran.

Un 10% més anual

Les llicències federatives a l’àrea metropolitana també han crescut. Albert Nogueras, director general de la Federació Catalana de Pàdel, assegura que el total augmenta "un 10% anualment des de fa uns quants anys". Actualment hi ha 17.796 llicències a la província de Barcelona. En els últims tres mesos s’han registrat gairebé dos centenars de permisos nous. I del 2022 al 2023 van ser gairebé dos mil, una pujada de l’11%. Es pot ressaltar que la febre per aquest esport és similar o fins i tot més alta la resta de Catalunya, amb Girona al capdavant (guanyen un 36% de llicències en un any). Gràcies a tot això, la Federació Catalana de Pàdel s’ha convertit en la primera potència a escala estatal.

Nogueras apunta que el principal motiu del creixement d’aquest esport és que "s’ha posat de moda", a més de "la facilitat de començar a jugar-hi" i, com també indica l’Ajuntament de Barcelona, per poder "competir com a amateur". També destaca la part social, ja que "permet disfrutar de l’esport en família" al ser apte per a totes les edats.

Un altre dels factors clau que han contribuït a la facilitat per jugar-hi són aplicacions com Playtomic, una de les més utilitzades al món del pàdel aficionat. Permet connectar els jugadors i generar un rànquing a partir del nivell de cada un, segons les victòries i derrotes que hagin tingut. Durant el 2023, Playtomic Global Report, en col·laboració amb la consultora Deloitte, va publicar l’informe sobre la situació del pàdel a escala internacional.

En aquest informe es pot veure que Espanya és el país del món on ha crescut més l’interès pel pàdel partint de les recerques a Google, sobretot després de la pandèmia. També és el país hi ha on més pistes, de llarg, amb gairebé 9.000 instal·lacions, moltes més que al segon en disputa, Itàlia. En aquest sentit, Nogueras apunta que, si finalment el pàdel agafa impuls a escala internacional, Catalunya es convertirà en el futur en una de les principals potències mundials.

El cost del terreny de joc

La inversió inicial necessària per posar en marxa una pista de pàdel no és gaire alta, cosa que es pot considerar un altre motiu del boom a Barcelona. La Federació Catalana de Pàdel indica que el cost de construcció oscil·la entre els 20.000 i els 35.000 euros. Un altre factor, assenyala, és que tampoc cal una gran extensió de terreny: "Les pistes tenen 200 metres quadrats, que es poden encaixar en molts llocs". Així mateix, Nogueras creu que l’augment dels espais de joc també respon a la facilitat de manteniment, que dista del que necessiten els camps d’altres esports.

L’empresa de construcció d’aquesta mena d’instal·lacions, Pistas Padel, corrobora que "la inversió inicial és molt assequible i la seva recuperació és bastant ràpida". La firma puntualitza, no obstant, que a l’obra també cal afegir-hi el cost del terreny on es vol instal·lar. Una vegada posada en marxa, pot suposar "750 euros per a tres sessions de manteniment a fons a l’any". A partir d’aquí, la recuperació de la inversió dependrà de l’ocupació de cada pista i dels serveis associats que pugui oferir cada empresa, com ara el lloguer del material.

A finals del 2023 va aflorar una problemàtica relacionada amb les instal·lacions construïdes a partir d’elements de vidre o metacrilat, com és ara el cas de moltes pistes de pàdel. Nombrosos ocells xoquen accidentalment contra les pantalles transparents que delimiten el final del terreny de joc, com també passa amb grans edificis vidrats.

Inspeccions de seguretat

Notícies relacionades

Aquest fet ha comportat l’actuació de la Fiscalia de Barcelona. Les pistes de pàdel acumulen el 20% de les inspeccions portades a terme per l’ens durant els últims temps en relació amb la mort d’ocells. Per salvaguardar la vida d’aquests ocells, la Fiscalia ha requerit instal·lar elements distintius als terrenys de joc, com les xarxes, que evitarien aquesta mena d’accidents. A més, adverteix que la il·luminació artificial contribueix a fer que els animals es desorientin.

El coordinador de la Unitat de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat, Antonio Vercher, va avisar a finals de l’any passat de potencials denúncies per maltractament animal a les instal·lacions que no implantin mesurades per frenar els xocs. El ministeri va considerar aquests accidents com "una amenaça molt seriosa per a la biodiversitat".