Taxa de 45 euros per a les motos compartides metropolitanes de BCN

Els explicava aquest diari la setmana passada que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prepara un concurs públic per posar en marxa el primer servei supramunicipal de motos compartides. La idea és que l’inici del projecte coincideixi amb l’ocàs del sistema de Barcelona, que al juliol acaba contracte després de quatre convulsos anys. Si res ho evita, després de l’estiu, i de manera esglaonada, hi haurà 15.000 motos en 10 municipis.

L’administració ha creat una nova taxa que va ser aprovada al ple metropolità d’ahir. Quantia per vehicle: 45 euros que cobrarà l’AMB. Després s’ha de veure, tot i que no és gaire desitjable des del punt de vista de l’eficiència del negoci, si els ajuntaments implicats creen el seu propi impost.

Aquesta quantitat, 45 euros, és molt inferior a la que ha estat cobrant l’Ajuntament de Barcelona des del 2020 (71,51 euros) per les llicències que van sortir a concurs i que es van atorgar el maig del 2020. Eren gairebé 6.958 permisos per operar únicament a la capital i s’hi van presentar 21 empreses, tot i que en van acabar sent 12. En el dia d’avui, no obstant, només queden 2.529 motos de sharing en circulació i quatre operadors, després que fa tres setmanes caigués l’última companyia, Seat Mó.

Gent solvent

El fet que la cosa quedés tan atomitzada és, sens dubte, la primera lliçó apresa per l’AMB una vegada analitzat el cas de Barcelona. Per això, la idea és que el nou concurs públic imposi unes condicions que només siguin assumibles per un grup reduït d’operadors. Com per exemple, l’obligació de gestionar un mínim de 1.250 llicències cada un, però també una solvència econòmica que no està a l’abast de qualsevol.

La taxa barcelonina, aprovada el febrer del 2019, es va crear per regular tant el servei de bicicletes compartides com el de motosharing i es feia partint de l’"ocupació del domini públic". La de l’AMB, en canvi, parla de la gestió de les credencials, sense cap menció al seu rol als carrers. Tal com estableixen les bases regulatòries del sistema que ben aviat sortirà a concurs, l’àmbit d’operació de les llicències inclourà els nuclis de l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Així les coses, pot passar que cadascun d’aquests consistoris, en vista que la capital catalana té aquest impost a les seves ordenances fiscals, tingui la temptació d’impulsar una cosa similar.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

En teoria, cada municipi tindrà unes motocicletes associades, és a dir, inscrites a la ciutat. O sigui, que aquests vehicles haurien de pagar, si existís, la hipotètica taxa d’aquesta localitat i no la de les nou restants. Però això ja implicaria sumar una altra quantitat als 45 euros que cobrarà l’AMB. L’operador privat probablement repercutirà aquest cost a l’usuari final. És a dir, que si es vol que l’invent prosperi, potser és més assenyat, ni que sigui d’entrada, no incrementar la càrrega impositiva als candidats. Això sí: el que no està previst, per ara, és que Barcelona elimini el seu cànon...

Els vehicles hauran de ser elèctrics i podran ser ciclomotors que no superin els 45 km/h o motocicletes amb un motor de potència superior a 4.000 watts. Aquestes últimes podran circular per les rondes, tot i que no és esperable que abundin els trajectes llargs.