Amos d’edificis sencers poden quedar fora del límit del lloguer

Una persona que tingui nombrosos pisos en una finca no serà gran tenidor si es tracta d’una propietat vertical amb una mateixa unitat registral i no aglutina més de 1.500 metres quadrats.

Amos d’edificis sencers poden quedar fora del límit del lloguer

PATRÍCIA CASTÁN

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La llista d’esquerdes, paradoxes i problemes d’interpretació de l’índex que marca els límits del preu del lloguer en zones tensades, com és el cas de Barcelona, creix diàriament posant en evidència la seva complicada aplicació i els molts fronts que no cobrirà. Un dels més greus és que la qualificació de gran tenidor, que la Generalitat ha amplificat baixant el límit a cinc propietats en el conjunt dels 140 municipis tensats, sorprenentment deixa fora propietaris d’edificis complets quan el total d’aquestes possessions no supera els 1.500 metres quadrats. Al tractar-se d’una titularitat vertical (quan no s’ha fet la divisió horitzontal, sinó que tots els pisos estan continguts en un mateix número de registre i explotats per un mateix amo), a efectes de recompte es comptabilitzen com una sola propietat.

És a dir, que si una persona posseeix, per exemple, una finca amb 20 pisos de 70 metres quadrats, o amb 10 de 120 metres, podrà actuar com si no fos un gran tenidor i mantenir els preus que tingués fins ara. Fins i tot amb quatre finques d’aquestes característiques i arrendaments pels núvols, ja que cada bloc constarà com una propietat al no sumar més de 1.500 m2 entre totes les vivendes de l’escala.

Aquest aspecte ha sigut un dels que més han cridat l’atenció en la jornada informativa per a associats que va mantenir ahir la Cambra de la Propietat de Barcelona. Els seus experts legals van detallar que davant els dubtes interpretatius que genera la llei, de cara als processos judicials que es puguin donar en casos de grans tenidors, els jutges han establert com a pauta el recompte d’unitats registrals. O sigui que una finca vertical "si registralment és una" es computarà com una propietat, van relatar.

Només es tractaria d’un gran tenidor si a més tingués quatre o més pisos en altres finques, o bé la suma de possessions superés els 1.500 metres quadrats, com marca la definició de gran tenidor a Catalunya. D’aquesta manera, molts amos de blocs complets –una situació habitual a la capital catalana– queden al marge de l’índex, tret que es vagin a posar per primera vegada al mercat. Si ja estan llogats, podran mantenir l’últim preu contractat aplicant l’actualització anual d’IPC.

El Ministeri de Vivenda va confirmar a aquest diari que "efectivament una propietat vertical és un únic immoble de naturalesa urbana, després el que manaria en aquest cas seria la superfície", és a dir, el límit de 1.500 metres quadrats en total. El Departament de Territori de la Generalitat no ha pogut valorar encara aquest punt, al considerar que forma part de les qüestions que ofereixen diverses "interpretacions".

Disfuncions

Notícies relacionades

Amb aquesta fórmula es donaran situacions disfuncionals en tota la geografia catalana. Finques d’apartaments de 50 metres podrien sumar fins a 29 pisos d’un mateix propietari físic o jurídic sense que arribés a considerar-se gran tenidor, malgrat que amb aquest volum sí que pot influir en les tendències del mercat en un municipi o barri.

Per contra, els habitatges que siguin propietat de més d’una persona sí que computen per a la categoria de gran tenidor, segons va confirmar també el Ministeri de Vivenda a aquest diari. Tindran aquesta consideració cadascun dels amos, si arriben a tenir parcialment cinc immobles tot i que el percentatge de titularitat sigui parcial. Seria el cas d’una família o persona que tingui un pis de residència habitual a Barcelona, un apartament a la platja i un percentatge de tres immobles més, com pisos heretats amb altres parents, adquirits com a inversió o destinats als fills.