"Canviar d’alcalde no és desitjable, però no vaig donar un xec en blanc a Collboni"

Encara no. Volem influir en el pressupost perquè Barcelona torni a ser una ciutat segura, neta i amb llum suficient i que els barris rebin inversions. Però Jaume Collboni ens ha presentat uns pressupostos que podria haver firmat Ada Colau i a més va arribar a la votació amb un acord tancat amb ERC. Això fa molt difícil a un govern minoritari poder negociar amb altres forces polítiques. El que havia d’haver fet és parlar amb tots els grups per aprovar el pressupost entre tots.

¿Vostè s’ha reunit amb el govern socialista per als pressupostos?

M’he reunit amb el tinent d’alcalde Jordi Valls, però més que una negociació ens va explicar els pressupostos que proposen. El PP li vam traslladar que hi havia partides i coses a canviar, però aquí estem. Estaven disposats a parlar, això sí. Entre altres coses perquè una via per aprovar el pressupost és presentar una moció de confiança... que pugui superar-se. I aquí el PP hi té també molt a dir.

No està tancada, llavors, la porta d’un pacte PSC-PP paral·lel al de PSC-ERC, encara que soni exòtic.

Quan tu arribes a un acord amb una força política, ja estàs marcant cap a on vols que vagi el pressupost. És un error haver pactat amb ERC abans d’haver negociat amb tots. El mateix error que va cometre Xavier Trias en la investidura: sense tenir la majoria assegurada, presentar-se amb un acord amb un sol partit. ¡Amb el mateix partit, a més! No vull que el PP tingui l’exclusivitat de negociar amb Collboni, però hi ha 60.000 persones que van votar el PP i vam ser determinants en la investidura.

L’aritmètica del ple és molt peculiar aquest mandat. Encara que sumés els quatre vots del PP als cinc ja aconseguits d’ERC, Collboni encara no aprovaria el pressupost. ¿Com pot fer-se indispensable el PP, sense clau de la majoria?

Amb la legitimitat que ens dona haver-lo fet alcalde, a condició que no governés amb els separatistes ni amb Ada Colau. Cada vegada que veig l’alcalde o parlo amb ell li demano que no pacti govern amb ningú. Que parli amb tots i que aprovi uns pressupostos amb què ningú se senti ni molt content ni molt perjudicat.

Difícil unanimitat...

L’alternativa és pactar els pressupostos només amb ERC, un partit que no té un model de ciutat expansiva ni vol atraure inversions, sinó al contrari. El missatge que es llança és molt perjudicial. Jaume Collboni posa Barcelona de nou al servei de Pedro Sánchez: no és casualitat que presenti ara els seus pressupostos a votació, quan es comencen a negociar els de la Generalitat.

Sembla l’únic líder de l’oposició contrari a barrejar pactes de govern i de pressupost.

Perquè les prioritats del PP no són les d’Ada Colau, Xavier Trias i Elisenda Alamany. Nosaltres no volem una cadira al govern municipal a canvi del nostre vot. Això és dolent per a Barcelona.

Si no hi ha aprovació majoritària, de què és més partidari: ¿qüestió de confiança o pròrroga pressupostària?

Jo preferiria que l’alcalde decidís governar i pactar amb tots.

No m’ha respost... Ho intento d’una altra manera. Una moció de confiança només suposa un perill si l’heterogènia oposició actual s’unís per pactar un alcalde alternatiu. ¿Té això alguna viabilitat? ¿Hi hauria candidat?

No ho sé, però en política no hi ha res impossible. No estic en aquesta pantalla, com diuen els moderns. El meu partit apel·la a la responsabilitat de tots i jo vull participar en els pressupostos per prioritzar coses importants com la seguretat, l’habitatge o la neteja. Però és l’alcalde que ha de voler realment arribar a acords i crec que ara mateix està en una altra cosa. No sé quina, però és una altra cosa. Si em pregunta si jo seria capaç d’arribar a un acord amb altres forces polítiques per canviar d’alcalde, li dic que no és el desitjable. Les alternatives no són millors per a la ciutat. Però Collboni ha de saber que no li he donat un xec en blanc i que em puc asseure a parlar de Barcelona amb qui sigui.

En vista del que està costant el pressupost, ¿de veritat és viable un govern en minoria del PSC tot el mandat?

És viable i ja han passat vuit mesos. Falta el pressupost. Ho vaig dir en la investidura i ho reitero: no vull un govern en mans de separatistes ni populistes. La immensa majoria de barcelonins respiren més tranquils així. I per això demano que segueixi en solitari. Governar amb deu regidors t’obliga a treballar molt i a parlar molt, però és el que Barcelona va dir en les últimes eleccions.

¿Veu descartat un pacte PSC-Junts?

Espero que no arribi.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Deixi’m fer una comparació dolorosa. Manuel Valls va entrar en el consistori amb un cop d’efecte: va fer alcaldessa Ada Colau perquè no ho fos Ernest Maragall. Però després d’aquell minut de glòria, la seva influència es va anar apagant progressivament i va dimitir sent gairebé irrellevant. ¿Ha temut que també li pugui passar a vostè?

Soc conscient que tinc quatre regidors i 62.000 vots. El vaig fer alcalde com a mal menor, perquè el millor alcalde per a Barcelona... ¡era jo! [Riu] Com que això no podia ser, des del primer minut vaig passar a formar part de l’oposició per construir una alternativa raonable i assenyada. Que la ciutadania, encara que no sigui del PP, ens percebi com el partit que no està per una cadira, sinó per arreglar les coses. I espero que el PP torni a ser protagonista, perquè això significaria que les polítiques de seguretat, de neteja o de mobilitat tinguin un pes més important en el pressupost municipal.