La nova Diagonal inicia el camí de l’anhelada recuperació comercial

Com va informar dijous aquest diari, el final d’obres –amb un lleuger retard– arriba després d’un gran desgast veïnal i de l’activitat econòmica. Ho resumeix la propietària de la cafeteria El Burgà, al 303, al costat de Nàpols. "Han sigut dos anys molt durs per al negoci"; no només per sorolls i pols. També perquè l’estreta vorera estava tancada i "gairebé feia por passar-hi". Fa poc que la vorera ha completat l’ampliació fins a arribar a uns generosos 7,5 metres, pendent de la recta final d’obres només en el tram central fins al març a tot estirar, cosa que ha donat cert oxigen al seu negoci. "Però encara no ens hem recuperat", afirma. No obstant, s’aferra a l’optimisme que el millor està per arribar en termes d’afluència de clientela: "Ara serà còmode passejar, i per aquí passarà molt turista que anirà cap a la Sagrada Família", vaticina.

Zona de serveis

Ni la secció de la Diagonal que va del passeig de Gràcia al passeig de Sant Joan (plaça de Jacint Verdaguer) ni la que prossegueix fins a Glòries han sigut mai eixos comercials potents. Les seves escanyolides voreres, l’impacte del trànsit i la seva oferta més aviat de proximitat, de locals de serveis, bancs i despatxos, no convidaven el comprador de la resta de la ciutat i limitaven la seva influència al barri. Però la situació es va degradar especialment des de principis del 2015, quan el tram estrella (del passeig de Gràcia a Francesc Macià) havia estrenat reforma i aquesta no va prosseguir en la resta de l’avinguda, com estava previst. La intervenció es va congelar fins a saber què passaria amb la connexió del tramvia, i aquesta espera va ser letal.

Des de l’associació Diagonal Bulevard (que aglutina el comerç del tram noble en termes comercials) es va apressar a la reurbanització urgent del següent tram de l’avinguda, on històricament havien comptat amb associats. El seu gerent, Àlex Miró, confia que quan acabin les obres del Tram (entre Girona i passeig de Sant Joan, i es prologaran uns mesos) tot aquest àmbit es comenci a contagiar d’activitat. No obstant, allà quedarà pendent l’ampliació de voreres, a l’espera del desenllaç del tramvia. "No serà ràpid i caldrà tenir paciència, perquè els operadors voldran veure com evoluciona, però segur que es revaloritzarà".

Llum al final del túnel

En el següent tram de Sant a Joan a Glòries, que a finals de març quedarà llest i urbanitzat, l’esperança sí que s’obre pas després de la letargia. Els primers desembarcaments, en locals que s’havien buidat, semblen avalar aquesta tesi. En el número 299, on abans hi va haver oficines, fa poc més d’un mes que s’ha instal·lat Suenh Luderna, amb la seva impressionant botiga d’interiorisme d’"estil escandinau però amb tocs de color", amb mobles que ells mateixos fabriquen o que importen des de països nòrdics. Van debutar el 2018 al carrer de Castillejos, i ara s’han mudat al nou local de més de 400 metres quadrats, convençuts del potencial de la Diagonal reurbanitzada. "Creiem que aquesta zona quedarà molt bé i el tramvia li donarà un gran impuls", assenyala un portaveu, que ja està organitzant una pròxima festa d’inauguració.

La mateixa sensació va portar la firma francesa Zag Bijoux, la senya d’identitat de la qual és la bijuteria artesanal sobretot amb acer inoxidable, a instal·lar-se en aquesta part de la Diagonal, relaten. La seva àmplia oferta i l’èxit del seu producte, que personalitzen, serà sens dubte un reclam per a la zona.

Al costat muntanya també un local és en ple procés de reforma integral per acollir una fleca. I algun cartell que anunciava disponibilitat ha desaparegut, informa algun veí, tot i que encara siguin massa les persianes abaixades.

Des de la consultora immobiliària Laborde Marcet, la seva directora de Retail & High Street, Ángela Sánchez, no dubta que en la nova etapa els locals es "revaloritzaran" i es dispararà la demanda respecte al passat. Creu que la ciutat necessita guanyar zones comercials potents, però alerta que tot aquest procés estarà "condicionat" a les facilitats o no que doni l’ajuntament per a nous negocis.

Compte amb els Encants

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Opina que si es posa límit a la restauració i les terrasses o a negocis i serveis vinculats al turisme, el procés de reactivació "es veurà afectat". Tem també que els preus dels lloguers no siguin realistes i es converteixin en un fre per al desembarcament d’emprenedors.

Els que esperen temps millors són els comerciants del Mercat dels Encants. El seu president, Josep Nebot, relata que per als venedors "aquestes obres han sigut un afegit considerable a la ja mala situació econòmica". Tot i que lloen l’actuació de l’ajuntament, lamenten que BIMSA –empresa municipal que porta l’obra– "hagi treballat de manera unilateral, sense cap tipus d’informació i sense tenir en compte els més de 300 comerços del recinte". L’etern debat entre urbanisme i comerç.